Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
L’efímer Museu del Gas de Sabadell constitueix una de les mostres més evidents de la lesiva gestió dels interessos públics de la ciutat que el PSC ha exercit al llarg de vint anys i que continua exercint. Ara que ha anunciat la intenció de “comprar” l’edifici del Museu a Gas Natural per a destinar-lo a un inexistent projecte museístic convé fer memòria.
El Museu del Gas es va inaugurar el desembre de 2011, al marge de la més mínima demanda museística de la ciutat i aliè a la inexistent política cultural institucional. Tot i això va ser inaugurat amb tot el cofoisme polític i no polític del moment, amb Manuel Bustos al capdavant i amb la presència del llavors president de la Generalitat, Artur Mas.
Gairebé ningú es va preguntar a què responia aquell bolet museístic que inauguràvem solemnement, ni perquè Sabadell havia tingut la “sort” d’haver estat escollida per Gas Natural per ubicar-hi el flamant museu, que segons un periodista local: situa Sabadell al mapa cultural de Catalunya i serà un pol d’atracció de primera magnitud.
Poc va durar vantar-se de ser la única ciutat de l’Estat espanyol que tenia un Museu del Gas. Amb ni tan sols 7 anys d’existència, a l’octubre de 2018, la Fundació Gas Natural el tancava definitivament sense donar cap tipus d’explicació, va retirar tot el contingut i l’edifici resta buit. Enrere quedaven els titulars de la premsa: El Museu del Gas serà una institució única a Espanya,… La Fundació Gas Natural considera el projecte ‘la nostra millor joia’ o les declaracions de qui va ser director de la Fundació Gas Natural: Era hora de fer un equipament cultural digne d’una multinacional.
Aquell cofoisme institucional i mediàtic silenciava i amagava la realitat: el Museu del Gas no responia a cap interès cultural ni museístic de la multinacional gasista, sinó a l’interès d’una sucosa operació urbanística. Una més de les moltes facilitades pel PSC, en les que els privats hi guanyen i la ciutat hi perd. Una operació que va ser aprovada amb els vots a favor dels grups municipals del PSC, CiU, ICV-EUiA, PP i ERC. L’única organització que hi va votar en contra i la va denunciar públicament va ser L’Entesa per Sabadell. Aprovada l’operació urbanística poc li interessava a la Fundació Gas Natural mantenir un museu, i adeu Sabadell !.
El 19 de juliol de 2006 Manuel Bustos Garrido, com alcalde de Sabadell, i Salvador Gabarró Serra en representació de Gas Natural SGD SA, van signar un conveni urbanístic, segons el qual l’Ajuntament es comprometia a requalificar els terrenys de l’antiga fàbrica del gas del carrer de Buxeda. Els 12.195 m2 qualificats com a Sistema d’Infraestructura de Serveis Tècnics pel Pla General Urbanístic es requalificaven en 3.470 m2 de sòl residencial, 225 m2 de viari, 2.500 m2 de places i jardins urbans i 6.000 m2 d’equipament educatiu. Per la seva banda la Fundació Gas Natural es comprometia a ubicar la seva seu corporativa i el Museu del Gas a l’edifici de l’Energia de la Plaça del Gas, una vegada fos aprovada definitivament la requalificació urbanística.
Amb aquesta operació Gas Natural obtenia una important revalorització del seu patrimoni, al passar de tenir uns terrenys que únicament podien ser destinats a instal·lacions industrials i magatzems, a tenir-los qualificats de sòl residencial, que li permeten edificar 12.500 m2 de sostre -uns 160 habitatges-. La multinacional gasista va fer un negoci rodó i el Museu del Gas va ser la cirereta del pastís per a desviar l’atenció de l’operació urbanística-especulativa que hi havia al darrera.
I que n’ha tret la ciutat d’aquella operació? Res. Un museu frustrat, un edifici tancat, un Pla General Urbanístic alterat pel PSC per a satisfer uns interessos privats i un sòl qualificat d’equipament educatiu i de places i jardins urbans que l’Ajuntament ni tant sols posseeix encara.
Gas Natural, ara amb el nom de Naturgy, ha incomplert de totes-totes el conveni. En primer lloc l’acord tercer, a l’haver tancat unilateralment el Museu del Gas i en segon l’acord sisè del mateix conveni al no haver cedit a l’Ajuntament els sòls qualificats d’equipament educatiu i places i jardins urbans. Davant d’aquests incompliments en cap cas es pot pretendre que l’Ajuntament “compri” a Naturgy, un edifici que forma part d’un frau perpetrat contra la ciutat i que hauria de ser objecte de contenciós.
El PSC té responsabilitats en aquest afer i no pot actuar com si res, beneficiant novament a un oligopoli, que té uns guanys anuals de milers de milions d’euros, que ja es va beneficiar amb una requalificació urbanística, que ha incomplert un conveni urbanístic i que ha defraudat i menystingut la ciutat tancant el Museu del Gas per pur interès gasiu.
El govern del PSC ha d’assumir responsabilitats per la seva mala gestió i exigir-ne a Naturgy. S’ha de reparar el dany causat i defensar l’interès públic. La mala gestió dels interessos públics i el frau a tota una ciutat no poden quedar impunes ni tenir premi.