Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
Finalment, el Govern de la Generalitat (ERC) i el Ministerio de Transportes (PSOE) han signat un “protocol d’intencions” per fomentar el Quart Cinturó. Cinc mesos després que ERC acceptés el xantatge del PSC d’aprovar els Pressupostos de la Generalitat a canvi d’impulsar el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport del Prat i el Quart Cinturó. Els tres projectes més bèsties, més polèmics i més lesius pel país.
Si bé no va sorprendre que el PSC tingués l’atreviment de plantejar aquests tres projectes com a moneda de canvi, sí que va sorprendre que ERC es doblegués davant el xantatge i, a la pràctica, fes seus uns projectes que responen a uns models de creixement i de mobilitat insostenibles i contraris a la imperativa necessitat de preservar la biodiversitat. Uns projectes i uns models que fins aleshores ERC sempre deia estar-hi en contra.
El món ecologista i la ciutadania preocupada per quin futur ens espera per les greus conseqüències de l’Emergència climàtica no esperava res d’un partit com el PSC, mancat de la més mínima sensibilitat ambiental i sempre disposat a impulsar projectes destructius en els que s’hi mouen molts milions, i moltes comissions, i disposat sempre a afavorir les elits econòmiques que s’enriqueixen sense considerar les conseqüències pel medi i les persones.
Però ERC ha decebut i ha traït fins i tot als seus. S’ha arrenglerat amb les polítiques més retrogrades i més nocives, i que posen en risc el futur ambiental del nostre país enlloc d’apostar en polítiques progressistes per a preservar la biodiversitat, disminuir la contaminació atmosfèrica i per aturar tot allò que comporti la destrucció d’espais naturals. Ho va pagar a les eleccions municipals de fa poques setmanes, però sembla que no ha après la lliçó.
Govern i Ministerio han acordat, perquè és d’interès d’ambdues administracions, coordinar-se per a la tramitació i la construcció de la Ronda Nord del Vallès dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès. O sigui, el Quart Cinturó, per molts eufemismes que hi posin (Autovia Orbital, B-40, Ronda del Vallès i ara Ronda Nord) per a dissimular les greus conseqüències que tindria aquesta infraestructura.
Una infraestructura que no resoldria els problemes de mobilitat que tenim. Més aviat els agreujaria, pel fet d’estar pensada per acabar d’urbanitzar tota la plana del Vallès i afavorir l’especulació, afectant els espais naturals més ben conservats i més preuats des de Terrassa fins a Marata: Ca n’Arnella, Ca n’Argelaguet, Ca n’Ustrell, Can Moragues, Colobrers, Togores, Torre Marimón, Palaudàries, Santa Justa, Llerona,… amb la pèrdua dels seus valors culturals, socials, productius, ecològics i paisatgístics.
Han signat el “protocol d’intencions” de manera gairebé clandestina, a distància, d’amagat, sense focus mediàtics per no haver de donar explicacions de la gravetat de la decisió que han pres, sabedors de la impopularitat d’aquesta obra a banda dels inconscients i dels especuladors que la reclamen. Una signatura amb tuf electoralista, al límit de la legalitat i l’ètica en plena campanya electoral. No fos cas que els partidaris de devastar el país no els votessin o que un canvi de govern a Madrid no assumís l’intercanvi de cromos del protocol.
Un protocol d’intencions que és un compendi d’hipocresia ambiental. La voluntat d’impulsar una infraestructura amb un gran impacte ambiental i territorial l’embolcallen amb termes com: sostenibilitat… fomentar la mobilitat sostenible… preservar al màxim el territori…, pura impostura per amagar que en realitat es tracta d’un protocol de males intencions perquè va en contra de la gran majoria de la ciutadania que aspira a viure en un Vallès amb qualitat de vida per nosaltres i per les generacions que vindran.
Amb aquesta signatura han signat també el seu desprestigi al claudicar a favor d’una minoria que continua defensant models d’altres temps, contraris al bé comú i que menystenen les conseqüències del canvi climàtic. Però ens trobaran al davant, lluitant per aturar qualsevol intent de materialitzar el Quart Cinturó, la B-40 o la Ronda Nord i alhora reclamant polítiques i inversions efectivament sostenibles, que fomentin el transport col·lectiu basat en el ferrocarril.