La propietat haurà de restituir la finca al seu estat original i és una advertència per a qualsevol altra actuació impune contra el territori i el medi
La jutgessa del Jutjat Penal núm. 2 de Sabadell ha emès la sentència condemnatòria 199/22, després que els passats dies 3, 4 i 6 d’octubre es celebrés el judici oral contra Quirze Elias Vinardell, propietari de Ca n’Alzina, pels delictes continuats contra l’ordenació del territori que durant anys va cometre, per convertir la finca agrària en una hípica d’alt nivell, en un espai no urbanitzable i de valor agrari.
La sentència condemna Quirze Elias a:
- 21 mesos i un dia de presó
-
Inhabilitació especial pel dret de sufragi universal i per exercir professió o ofici relacionat amb la construcció durant la condemna.
-
Multa pel valor de 18 mesos a 50 euros diaris.
- Costes del judici
També condemna Quirze Elias i a BARCELONA HORSES, SL, societat titular de la hípica, a restituir la finca al seu estat original i demolir les construccions següents, en el termini d’un mes:
-
Coberts i boxes de 590 m2 al terme de Sabadell
-
Femer de 80 m2 al terme de Sabadell
-
Paller de 240 m2 al terme de Sabadell
-
Picadors de 400 m2 al terme de Sabadell
-
Edificis entre pistes de 60 + 260 m2 als termes de Sabadell i de Polinyà
-
Oficina de 80 m2 al terme de Polinyà
-
Coberts d’aparcaments de 260 m2 al terme de Polinyà
-
Murs i pavimentacions de 3.900 m2 als termes de Sabadell i de Polinyà
-
Pistes descobertes de 1.450 + 150 m2 als termes de Sabadell i de Polinyà
-
Pista descoberta de 1.380 m2 al terme de Polinyà
-
Paddock de 570 m2 al terme de Sabadell
Es tracta d’una sentència exemplar en haver-se constatat i ampliat durant el judici el què havia motivat la denúncia de l’Entesa per Sabadell: totes les actuacions per a transformar de manera radical una finca agrària en una immensa hípica s’havien realitzat sense cap tipus de llicència, i, encara més important, el propietari era conscient de què no tenia possibilitats d’obtenir-la pel fet d’estar situada en un espai protegit i en sòl no urbanitzable. També es va posar de manifest que l’activitat d’hípica i el restaurant ubicat al masia no tenien llicència d’activitats.
La finca de Ca n’Alzina compta amb el màxim nivell de protecció urbanística i ambiental del Vallès.
Situada en sòl no urbanitzable i de valor agrari pel PGMOS, de Protecció Especial pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona pel seu interès natural i agrari. Forma part de l’àmbit de la Riera Seca-Santiga protegit pel Pla de Protecció del Patrimoni pels seus valors ambientals i paisatgístics. La masia està protegida pel seu interès arquitectònic i històric i el seu entorn està declarat d’interès d’expectativa arqueològica.
A pesar d’aquest nivell de protecció van actuar amb tota impunitat i van anivellar el terreny fins uns 20 metres d’alçada amb l’abocament de més de 50.000 m3 de terres i runes per les instal·lacions d’hípica. Van talar més de 150 arbres entre alzines i pins, van obrir camins i reomplir torrents. Construïren més de 2.000 m2 de noves edificacions: club social, quadres, coberts, boxes, pèrgoles, una piscina,… i van ampliar la masia per restaurant.
En la sentència la Jutgessa dona per provats els fets delictius pels qual s’acusa al propietari de Ca n’Alzina, Quirze Elias i a Barcelona Horses SL, l’empresa titular de la hípica. Un fets provats i corroborats per l’abundant documentació i per tots els testimonis que van declarar durant el judici. La Jutgessa destaca la conducta il·lícita de Quirze Elias, el qual tot i ser conscient que alterava la finca i realitzava les construccions sense cap tipus de llicència va intentar legalitzar-les per mitjà d’un Pla Especial, que l’Ajuntament no va aprovar finalment, però tot i això va continuar actuant i construint.
La Jutgessa també destaca que l’hipotètic fet de si les obres eren legalitzables o no, no hauria d’haver estat motiu de controvèrsia ni durant la instrucció ni durant el judici, doncs l’objecte del judici eren les construccions i actuacions realitzades il·legalment.
Tot el procés va iniciar-se l’any 2013 quan l’Entesa per Sabadell va tenir coneixement dels abocaments de terres i de les construccions que s’havien realitzat a la finca. Va sol·licitar informació i les llicències de les actuacions realitzades. El govern del PSC va actuar amb absoluta manca de transparència i va intentar aprovar un Pla Especial amb l’objectiu de legalitzar els que s’havia fet de manera il·legal i era il·legalitzable. Davant d’aquesta actitud el març de 2014 l’Entesa va interposar la corresponent denúncia.
Res del que va passar a Ca n’Alzina, des de l’any 2000 fins l’any 2015 que ja hem relatat, a més de paralitzar la tramitació dels expedients de disciplina oberts, de tolerar que la hípica i el restaurant funcionessin sense llicència d’activitat, de deixar que s’organitzessin esdeveniments internacionals d’hípica,… res de tot això no hagués estat possible sense la complicitat i la passivitat del govern del PSC, el qual n’era perfecte coneixedor. Malauradament, els responsables polítics van aconseguir ser des-imputats, quedant el propietari Quirze Elias, com a únic acusat.
Des de l’Entesa per Sabadell valorem la sentència de manera molt positiva. Considerem una victòria pel manteniment dels valors del Rodal que tant hem defensat i seguim defensant. De la defensa de l’interès general enfront els intents de destruir allò que és de tots. Un missatge que davant les agressions cap el territori i el medi no hi ha cabuda la complicitat ni la tolerància mal entesa, ni mirar cap una altra banda. Cal una actitud ferma per part de l’administració, de les entitats i del conjunt de la ciutadania.
En aquest sentit volem posar en valor el paper que des de l’Entesa per Sabadell hem mantingut i mantenim davant de qualsevol actuació pública o privada que considerem pugui lesionar els valors mediambientals, el territori, la qualitat de vida, l’interès públic i tot allò que és col·lectiu. Ca n’Alzina n’és una mostra.
Confiem que el contingut de la sentència es mantingui i demanem al govern municipal que sigui conseqüent i vetlli perquè es compleixi amb tota exactitud l’enderroc de les construccions, la retirada de terres i la reposició de tot el dany ocasionat en una finca amb el més alt nivell de protecció pels seus valors agraris i ambientals.