Virginia Domínguez, Entesa per Sabadell
La sorprenent proposta de construir una piscina d’onades artificials per la pràctica del surf a la riba del Ripoll ha generat un cert debat de ciutat, promogut per les entitats que s’hi oposen. El govern municipal del PSC fa mesos que està fent gestions sobre el tema, tot i que les ha portat amb un secretisme revelador, segurament perquè eren ben conscients de què no podia ser una proposta ben rebuda per molts sectors de la ciutat.
Amb l’excusa de què volen que al Ripoll “hi passin coses”, així, sense més criteri, volen hipotecar un espai natural urbanitzant-lo amb una finalitat molt qüestionable. Però no només promouen la urbanització salvatge d’aquest espai natural de propietat municipal, sinó que a més el PSC, amb el vistiplau dels sempre servicials Junts per Sabadell, el vol cedir via concessió a un privat que lògicament busca obtenir-ne un lucre -quant més alt millor- i no pas l’interès general que ha de primar en qualsevol operació que alteri el Pla general urbanístic.
En aquest debat ha sortit a col·lació també la Bassa de Sant Oleguer com un precedent a la piscina d’onades, que en el seu moment va ser ben acollit per la ciutat. En aquest sentit, cal mirar la bassa amb ulls dels anys 80, quan el riu era una autèntica claveguera que no tenia els valors naturals i paisatgístics que té ara. Cal recordar que aquest sí que és un equipament públic i que socialment va suposar una democratització del lleure i va tenir un impactes social i cultural molt positiu en una època en què no era tan freqüent desplaçar-se a platges i segones residències. De fet, en els primers anys no va ser només una piscina, sinó que s’hi feien els balls en remull i altres activitats que amb el temps i l’increment de mesures de seguretat van desaparèixer. Des de la inauguració de la Bassa, l’any 1986, han passat moltes coses a la ciutat i al món i per força això hauria de canviar el nostre ordre de prioritats.
La peça adjacent a la Bassa, ara agraciada amb el surf, de fet va estar a punt d’acollir la nova depuradora a finals de la dècada dels 90, però les entitats que formaven part del Protocol del Rodal feliçment van convèncer la regidora d’urbanisme de desplaçar-la a Can Roqueta, una zona amb menys impacte sobre l’espai natural que llavors tot just es començava a valorar. Per tant, aquest espai ja es va salvar un cop.
Cal persistir en la seva preservació com a peça a integrar en el parc fluvial ara que el riu ha reviscut gràcies a anys de polítiques de millora de la qualitat de l’aigua. No oblidem que aquesta zona del riu concentra un nombre molt elevat d’espècies d’aus, unes 150, una xifra que demostra la qualitat ambiental de l’espai. Aquestes aus estan condemnades si prospera la piscina d’onades o qualsevol altre projecte que actuï sobre aquest espai com una piconadora gegant i l’ompli de ciment.
Al Ripoll no hi cap tot. És imprescindible triar un model de desenvolupament i en la meva opinió cal defensar-ne un de sostenible, que alimenti els valors naturals i ambientals del riu i no pas un que els destrueixi amb l’excusa de què «passin coses al riu». Que hi passin, sí, però només les que siguin compatibles amb fomentar la biodiversitat, la qualitat de l’aigua i els valors del parc fluvial.
Al mateix Ripoll, dins del nostre terme municipal, hi ha molts metres quadrats de sòl industrial abandonat i convertit en femers, esperant que algú li doni ús. Allà sí que s’han de fomentar projectes d’indústria neta i garantir la conservació del patrimoni arquitectònic i històric. Tot això ja està previst des de finals de la dècada dels 90, quan es va conformar la idea de parc fluvial amb les potes natural, cultural, industrial i de lleure, però cap d’aquest projectes no tindria sentit si no respecta l’entorn natural i paisatgístic del conjunt.
Amb la pandèmia molta gent ha descobert el riu, ara encara som més els que valorem aquest entorn i això és un motiu molt potent per defensar-lo i protegir-lo. Que hi passin coses, sí, però coses que el millorin, que reforcin els valors naturals i respectin la biodiversitat, que potenciïn la rehabilitació i ús del patrimoni cultural, que es continuï millorant la qualitat de l’aigua. Que es generin espais refugi, refugi per la biodiversitat i refugi per les persones, per gaudir del medi, no pas per destruir-lo.