Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
Finalment Manuel Bustos ha ingressat a presó. El capo, tal i com l’anomenaven alguns empresaris també atrapats en el cas Mercuri, ho ha fet sense els focus mediàtics que tant li agraden, sense la seva habitual fatxenderia i el victimisme del “soc innocent”. Ha entrar a presó gairebé sol, acompanyat únicament d’alguns familiars.
Aquest final era previsible. Va iniciar la seva particular carrera de la ma del seu mentor, Josep Mª Sala, un capitost del PSC que també va acabar a la presó pel cas Filesa. L’any 1996, sent regidor i diputat al Parlament, ja va falsificar el padró empadronant-se en un domicili inexistent per matricular els seus fills en un centre que no li pertocava, i a l’any 1998 va ser candidat a l’alcaldia després de desbancar els rivals del sector històric i catalanista del PSC amb maneres poc ortodoxes, segons algunes fonts d’aquell sector.
L’any 1999, ja a l’alcaldia, va desplegar tots els seus tentacles per exercir un control polític absolut des de l’Agrupació del Vallés Occidental Sud del PSC, on va col·locar el seu germà Paco Bustos de primer secretari, i ell des de la presidència de la Federació de Municipis de Catalunya. A l’Ajuntament va col·locar la seva parella com a cap d’alcaldia i va comprar el suport polític de determinats partits de l’oposició a canvi de càrrecs i sous. També va exercir el control sobre els mitjans de comunicació locals i no locals, fins fer acomiadar periodistes i tertulians crítics o retirar la publicitat, i més d’una entitat es van avenir al seu control a canvi de subvencions i favoritismes.
Sota l’aparença d’alcalde magnànim va dur a terme una política caciquil i populista, va malversar diner públic amb despeses supèrflues, ostentació i projectes megalòmans mai realitzats i va criminalitzar qualsevol discrepància. Però sobretot va instaurar el clientelisme, l’amiguisme i va beneficiar determinades empreses. Era el seu estil: l’estil Bustos.
El cas Mercuri però, va fer caure la imatge d’alcalde totpoderós i va posar al descobert la trama delictiva, encapçalada per ell que hi havia al darrera, de familiars, militants i càrrecs públics del PSC, funcionaris i empresaris que procuraven pels seus interessos particulars i partidistes. Un univers delictiu del qual només es coneixen els fets investigats entre els anys 2010 i 2012.
Manuel Bustos i el PSC van trair la confiança de la ciutadania perquè governessin i gestionessin els recursos públics de la ciutat i es van aprofitar d’aquests recursos pels seus interessos polítics i personals, convençuts que tenint tot el control i tot el poder també tenien impunitat absoluta per cometre tot tipus d’irregularitats. Per molt que repeteixi el mantra de la seva innocència, de ser víctima de la persecució política, Manuel Bustos és un delinqüent per fets denunciats, provats i sentenciats per la Justícia.
Ha entat a presó per complir la condemna de tres anys de reclusió i 10 anys d’inhabilitació imposada per l’Audiència de Barcelona i ratificada pel Tribunal Suprem per haver comès dos delictes de tràfic d’influències a l’haver maquinat, junt amb al cap de la Policia municipal, la retirada d’unes multes. Un delicte tipificat com a molt greu per haver defraudat les arques municipals però, sobretot, per ser l’alcalde qui el comet. Una conducta contrària a la integritat d’un càrrec públic i a l’interès públic.
El Tribunal també ha tingut en compte que l’any 2015 Manuel Bustos ja va ser condemnat a 16 mesos de presó pel delicte de tràfic d’influències en la peça 5 del cas Mercuri. Pena que no va complir al ser-li convalidada per un “curs de formació de bones pràctiques” i també condemnat a títol lucratiu en la peça 25bis. Tres judicis, tres condemnes, i en els propers mesos haurà d’afrontar 4 judicis més pels delictes de malversació de cabals públics, tràfic d’influències, prevaricació, contra l’administració pública i frau electoral. Tot apunta que els motius per entrar a presó són molts més que el de “dues multes”.
Amb el seu ingrés a presó es fa justícia i res no acaba, sinó que tot comença. L’entorn polític i familiar de Manuel Bustos, els funcionaris, col·laboradors necessaris per la comissió de determinats delictes, i els empresaris beneficiats per les pràctiques corruptes, també hauran de respondre davant la Justícia.