Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
La intenció – en cap moment desmentida – de l’actual govern municipal d’ubicar oficines al Vapor Pissit, ha reactivat la demanda del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, MITL, un projecte reclamat des de fa molts anys. Però, per què Sabadell no disposa encara d’aquest important equipament? Fem una mica d’història.
La idea d’exhibir el valuós patrimoni relacionat amb la indústria tèxtil llanera, que durant tants anys ha donat feina, coneixement i renom a Sabadell i que ha condicionat la vida ciutadana, arrenca a finals del segle XIX. Però no va ser fins a la dècada dels anys 80 del segle passat que es va posar fil a l’agulla per fer-lo realitat.
L’any 1982 l’Ajuntament va encarregar “l’Avantprojecte museològic del futur Museu Tèxtil de Sabadell”. L’any 1987 va adquirir el conjunt del Vapor Pissit amb la idea que fos el nucli del Museu Tèxtil i l’any 1994 el Ple municipal va aprovar per unanimitat el Pla de Museus, que recollia la creació d’un Museu Tèxtil. El Ple del 26 d’abril de 1995 va aprovar el Mapa Cultural i el Pla d’equipaments, entre els quals el MITL.
El gener de 1998, l’Organisme Autònom de Museus, aprovà el Projecte museològic del MITL distribuït en quatre espais: el Vapor Pissit, com a element principal per la seva tipologia arquitectònica i disposar d’una maquinària única, com ara dues selfactines i l’embarrat; el Molí de Sant Oleguer que representava el treball d’abans de la industrialització i el paper del riu Ripoll; la caldera i la màquina de vapor del Buxeda Vell que explicava la industrialització i el Despatx Lluch que mostraria els productes tèxtils acabats i la seva comercialització. Uns edificis que van passar a ser de propietat municipal per formar part de forma inequívoca del MITL.
El Ple municipal de febrer de 1998 va aprovar per unanimitat la creació del MITL, va ratificar el Projecte museològic i el va dotar amb una primera partida pressupostària. El mes d’octubre del mateix any l’Ajuntament, l’Organisme Autònom dels Museus municipals i el Gremi de Fabricants van signar un conveni de col·laboració per fer viable el MITL. Es culminava una llarga etapa per definir i acordar la creació del Museu Tèxtil i s’havia iniciat el procés per fer-lo realitat
El maig de 1999, però, el PSC va arribar a l’alcaldia i Manuel Bustos formà govern. Malgrat tenir-ho tot a punt -edificis, projecte museològic, partida pressupostària inicial, maquinària, mostraris i moltes persones i institucions disposades a col·laborar- el projecte del Museu Tèxtil va ser arraconat.
Al PSC li va faltar temps per llençar 16 anys d’esforços polítics, personals i econòmics. Va destinar les partides pressupostàries previstes a altres despeses. Va desconsiderar els acords polítics i ciutadans i, al marge de qualsevol debat o alternativa, va esmicolar el Projecte museístic, destinant el Despatx Lluch al Servei d’Atenció Ciutadana i el Molí de Sant Oleguer a Alberg de Joventut. L’any 2009 va planejar l’enderroc de les dues naus de llevant del Vapor Pissit per ubicar-hi el Teatre del Sol. Un intent aturat gràcies a pressió ciutadana, especialment de la Comissió de Teòrics tèxtils.
El febrer de 2010 l’Entesa per Sabadell va portar al Ple municipal una moció a favor que el Vapor Pissit es destinés al MITL i es cerquessin els recursos necessaris per crear-lo. I al Ple de setembre del mateix any l’Entesa va proposar una altra moció a favor de protegir les naus del Vapor Pissit que no gaudien de protecció. El PSC va votar en contra de les dues propostes i va deixar palès el seu veritable interès pel MITL i pel Vapor Pissit. Després anys de silenci i de Mercuri.
Aquesta és la crua realitat. Sabadell no disposa del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, MITL, perquè el PSC així ho ha volgut. La història ho corrobora. Mai l’ha considerat un projecte propi, sinó dels governs municipals que l’havien precedit i, sota aquest trist criteri partidista, va fer tot el possible per impedir-lo, menyspreant l’ampli consens polític i ciutadà a favor d’aquest equipament i el treball del personal municipal i d’entitats que durant anys han recopilat, preservat i catalogat un gran nombre de maquinària i de material fins a generar un valuós patrimoni.
L’any 2016, el nou govern municipal del quadripartit va posar novament fil a l’agulla a favor del Museu Tèxtil, catalogant les naus del Vapor Pissit no protegides i va redactar el projecte de rehabilitació d’aquestes naus, que l’actual govern municipal té aturada. L’any 2018 va encarregar el Pla de Museus 2020 -2030 que ha de definir i actualitzar el Projecte museològic. També va treballar per aconseguir finançament extern.
Ara, però, els hereus del PSC de Manuel Bustos sembla que tornen a actuar per acabar amb la part més emblemàtica del futur Museu Tèxtil que no van aconseguir dilapidar, intentant convertir el Vapor Pissit en oficines municipals.
Sabadell no pot admetre semblant despropòsit, sinó que ha d’actuar a favor del Museu Tèxtil. Un equipament cultural rellevant, un espai estratègic de referència a nivell de país. Un MITL dinàmic, de preservació, recerca i difusió d’un patrimoni únic, material i de coneixement, relacionat amb la indústria tèxtil i que aporti a la memòria col·lectiva els aspectes socials, polítics i econòmics que van implicar tantes generacions de sabadellencs i sabadellenques i van incidir en donar forma a la ciutat actual. Després de gairebé 30 anys de treballar per fer-lo realitat Sabadell bé es mereix el Museu Tèxtil.