Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
El govern municipal va fer pública la intenció de finalitzar la urbanització del Passeig de la Plaça Major i d’iniciar les obres el gener de 2022. Es tracta de l’anunci d’una idea i d’una voluntat, per això no podem parlar d’un projecte com alguns titulars han proclamat, ni celebrar-ho com altres han fet amb sorprenent entusiasme. Encara queda molt recorregut i molt a dir.
Tot i tractar-se de l’espai més emblemàtic i més sensible de la ciutat, la proposta és únicament del govern municipal que la va fer pública per sorpresa de tothom, sense ni un mínim debat previ amb les entitats ni cap informació, ni tan sols als representants municipals que van ser informats el dia abans de fer-se pública. Tot un detall, i tota una mostra de com s’entén la participació i el consens.
Estem d’acord que cal finalitzar d’una vegada les obres del Passeig, iniciades el 2012. Però no a partir d’un això és el què hi ha, una proposta tancada i sense cap voluntat d’obertura a la ciutadania. Si volem un bon projecte del Passeig, assumit per la majoria de sabadellencs i sabadellenques, cal recollir aquelles propostes que puguin millorar-lo.
Si analitzem el poc que en coneixem, a raó del què s’ha fet públic i el què recull un díptic repartit als veïns, la proposta tampoc és gaire innovadora i en les línies generals és molt semblant a la presentada pel govern de transformació el juny de 2018, la qual no va poder avançar més enllà d’estudiar els problemes tècnics existents i mostrar una presentació.
La proposta ara presentada ens genera alguns dubtes i d’entrada sembla més enlluernadora que realista: molts arbres, molta aigua i molta llum. Anem a pams, però. D’arbres i de verd en volem, però també volem honestedat. Volem aquells que siguin possibles i de les dimensions possibles. Tants i tant grans com els que mostra la simulació són pura ficció, impossibles, degut a l’escàs gruix de terra que hi ha entre el paviment i la llosa de formigó de la caixa de l’estació. Caldria explicar també que arbres i parterres hauran d’anar en jardineres que es puguin extreure pel manteniment de la impermeabilització.
S’ha eliminat la làmina d’aigua amb un brollador que es preveia en el lloc on hi havia hagut l’històric brollador del Passeig. L’element aigua es proposa amb múltiples brolladors de discutible idoneïtat. La seva ubicació no és compatible amb les terrasses dels bars, les activitats, les fires, etc. i el cost del seu manteniment és molt elevat, ja tenim l’experiència negativa dels de la Plaça de Sant Roc.
No hi ha cap menció a la voluntat d’eliminar l’entrada i la sortida de l’actual aparcament soterrat, veritable nyap que distorsiona la mobilitat teòricament pacificada del Centre. I en l’àmbit de la mobilitat cal repensar els espais de càrrega i descàrrega que generen un transit de vehicles excessiu en quantitat i durada, no compatible amb un espai pacificat. De la mateixa manera que caldrà trobar alternatives al pas dels busos en un termini no massa llunyà.
A la proposta del govern hi manca caràcter, qualitat arquitectònica i voluntat política i tècnica que aporti un plus distintiu. No aborda “el buit” al node format per la Plaça del Dr. Robert, el Racó del Campanar i l’inici del Passeig. Un espai desvalgut que reclama que s’hi ubiqui un element emblemàtic que l’ompli: una pèrgola, una glorieta o una escultura que esdevinguin una referència.
Trobem a faltar memòria històrica. Alguna referència al Sabadell que va ser: Casal Meca, els Pedregars, les Peixateries, el Brollador, que rememorava la portada d’aigües del Llobregat, la pròpia Plaça Major, etc. No es tracta de reproduir, sinó d’insinuar, d’apuntar la memòria.
Desprès de tants anys de veure que el Passeig s’ha convertit en les obres del mai acabar, és comprensible que pugui haver-hi un cert cansament ciutadà per tornar-ne a parlar. Però no ens podem resignar a que l’espai més emblemàtic de la ciutat sigui el resultat del neguit per acabar-lo el més aviat possible i no de la inquietud per aconseguir el millor Passeig possible.
El govern municipal hauria d’establir el marc adequat per escoltar aquelles idees amb voluntat de millorar la proposta sense que impliqui endarrerir la seva execució. Cal acabar el Passeig sí, però Sabadell es mereix el millor Passeig.