Maties Serracant Camps
Ara fa ja 3 anys afirmava que a la ciutat de Sabadell no hi havia un Projecte de ciutat. No només deia que jo no el tenia sinó que no havia sentit a ningú exposar un Projecte de ciutat. Volia ser sincer amb el que pensava, no volia dir el que tocava; preferia evidenciar les mancances i alhora les fortaleses de la ciutat. Qualsevol Spin Doctor m’hagués maleït en aquell moment. Gent propera em va dir que això ho podia pensar, que segurament tenia raó, però que no ho podia dir.
Això que anomenem Projecte de ciutat és una construcció a posteriori, que es va definint a mesura que passen els anys. Hi ha una diagnosi, hi ha estratègies i hi ha projectes, però només en una fase ja avançada del seu desenvolupament, podem veure, descriure i explicar un projecte de ciutat allà on abans només es podien intuir línies de treball coherents entre elles. Un Projecte de ciutat no és només una transformació física. No és fruit d’una genialitat d’un visionari, ni d’una il·luminació en la foscor d’un laboratori. No és tampoc patrimoni de ningú, ni de cap col·lectiu. Al contrari, és la ciutat la que es dota d’un projecte i no pas una persona o un col·lectiu el que el proposa; les persones i els col·lectius tenim, això sí, una visió estratègica en els projectes que proposem.
Així ho enteníem quan entre 2015 i 2016 vam proposar una sèrie de projectes estratègics i vam sol·licitar finançament europeu en el marc de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (EDUSI). Vam obtenir 9 Milions d’€ per a la ciutat. Calia posar la ciutat al dia (manteniment espai públic, asfalt, clavegueres, jocs infantils, La bassa, sistema informàtic municipal… queien) però també era imprescindible mirar més enllà.
Avui, a Sabadell, hi ha condicions perquè es facin realitat alguns projectes; s’han de saber aprofitar i orientar correctament si volem tenir un projecte de ciutat. Cal entendre la diagnosi i les estratègies que hi ha darrera i intensificar-les fins que donin resultats. Un nou Parc del Nord amb una capacitat de transformació i estructuració d’una part important de la ciutat. La revitalització de la Gran Via, recuperant l’Artèxtil (amb finançament europeu) i la Caserna, amb l’ampliació de l’ESDI (amb finançament europeu) i nous projectes de la UAB. Projectes en espais d’oportunitat com el de la Fàbrica Sallarès Deu a Gràcia (amb finançament europeu) o la revitalització del Mercat de Campoamor i el seu entorn (amb finançament europeu) – incentivada per petits comerciants malgrat l’oposició inicial del govern municipal. Projectes de transformació de la mobilitat amb els carrils bicicleta interurbans (amb finançament europeu) o la dignificació de l’inici de la Gran Via amb el Portal Sud. Projectes de revitalització del Ripoll, amb una agenda d’actuacions fins el 2025 ja definida. I un munt de projectes més que cal encara concretar.
Els que vam formar part de l’anterior govern de transformació no ens cansarem de reivindicar la feina feta. Només faltaria! Quan el govern actual es fa seves les actuacions que vam planificar (i en molts casos dotar de pressupost) no podem deixar de sentir-nos satisfets.
Avui, amb la possible arribada dels Fons europeus per a la recuperació, no podem tornar a cometre els errors del 2008 i 2009 quan es va haver d’improvitzar projectes per aprofitar els fons del FEIL i el FEOSL de Zapatero. Per sort estem en millors condicions. A l’Ajuntament i a la ciutat hi ha projectes en marxa, bons projectes, malgrat alguns no siguin els del govern actual. L’Ajuntament ha de saber, com a mínim, gestionar-los adequadament i desenvolupar-los sense perdre de vista una mirada global i el govern ha treballar en un horitzó que vagi més enllà de les properes eleccions. Això potser farà que d’aquí uns anys la ciutat tingui Projecte i tingui un bon futur.