Sebastià Ribes i Garolera
El dia 20 de juliol d’enguany 47 municipis i dues entitats van presentar l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Energia Pública (AMEP) a Terrassa. El fet té una doble rellevància, el seu objectiu i els impulsors. En la proposta d’estatuts s’explicita el seu únic objectiu:
“La finalitat de l’Associació és difondre i promoure la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de distribució d’energia elèctrica, així com donar suport als municipis que vulguin encaminar-se cap a aquesta fita, i desenvolupar accions per impulsar una transició a un model energètic just, democràtic i sostenible.”
La titularitat de les xarxes s’està mostrant com un fre rellevant per executar totes les possibilitats de la transició energètica a nivell local. Per avançar significativament en una gestió de l’energia més justa, democràtica i sostenible cal que les xarxes de distribució de les ciutats i pobles siguin de titularitat pública, o sigui que pertanyin als Ajuntaments. Xarxes que per altra banda hem pagat entre tots i totes i ara les exploten les grans companyies de l’oligopoli com si fossin de la seva propietat, alhora que impedeixen ser utilitzades segons les necessitats socials i possibilitats energètiques de cada municipi.
Qui la composa? “Poden ser membres de ple dret de l’AMEP els ajuntaments i ens supramunicipals de Catalunya, així com altres ens com comercialitzadores elèctriques, cooperatives, universitats, entitats ambientalistes i societat civil organitzada, sindicats, i en general organitzacions i entitats, sempre amb personalitat jurídica, alineades amb els objectius de l’AMEP i sense ànim de lucre. En queden exclosos explícitament els partits polítics, els ens amb ànim de lucre i les seves fundacions.”
D’arrencada són 47 municipis que inclouen el 34,5% de la població de Catalunya, dels quals són destacables Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Terrassa, Sant Cugat,etc. Així doncs el municipalisme, després de temps d’estar en estat letàrgic torna a arrencar per a reclamar una nova competència, demana una eina per a democratitzar la transició energètica i ser-ne part activa. Si disposar d’energia és un dret bàsic, com ha posat de manifest la pobresa energètica, cal que col·lectivament sigui gestionada des dels municipis com ja s’està fent amb el subministrament de l’aigua.
Atents a aquesta iniciativa la Crida per Sabadell va presentar en el ple de setembre una moció on se sol·licitava que l’Ajuntament de Sabadell s’adherís a la constitució de l’AMEP. Com observareu, els arguments de cada grup municipal per justificar la seva postura permeten veure el moll de l’os, o sigui per quins interessos realment pateixen.
La moció demanava estrictament:
Que l’Ajuntament de Sabadell s’adhereixi a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública per tal d’impulsar la transició cap a un model que assoleixi els compromisos adquirits amb la ciutadania.
Durant la defensa de la proposta el ponent, Maties Serracant, relaciona participar en la constitució de l’associació, com un pas més en el compromís de fer front a l’emergència climàtica, en continuar sent ciutat capdavantera en impulsar les energies renovables (com les bonificacions fetes sobre IBI), i quan destaca la transcendència de fer públiques les xarxes de distribució posa un exemple local: la xarxa que porta el corrent a cada parcel·la de Can Gambús, repercutida als futurs compradors dels habitatges la regalarem a Endesa, una empresa de l’oligopoli controlada pel govern italià, i d’aquesta empresa dependrà (entre d’altres decisions) tallar o no el subministrament elèctric a una llar.
Al finalitzar manifesta que des del municipalisme es vol liderar la transició energètica, deixar de ser subjectes passius i reclamar els canvis legislatius necessaris a la Generalitat i a l’Estat perquè els municipis puguin ser eficaços i eficients en la implantació de les energies verdes.
Junts per Sabadell es mostra en sintonia amb els objectius proposats i recorda que van ser impulsors de la declaració local d’emergència climàtica. Demana però al govern que d’aprovar-se la moció, vigili que la nova associació faci bon us dels diners públics segons els seus estatuts fundacionals. Anuncien el seu vot a favor.
Ciutadans defensa que l’administració s’ha de gastar els diners per col·laborar amb empreses privades ara que la transició energètica és negoci. Demana ser proactius amb empreses capaces de col·laborar. Fer que l’Ajuntament s’associï amb empreses privades, ara que la transició comença a ser rentable, per fer el canvi energètic i no associar-se a nous ens. Per aquest motiu s’abstindran.
ERC, per veu del seu regidor Santi Valls, manifesta el seu desacord amb Ciutadans i remarca la demanda de la moció: ser presents a l’Associació que s’està gestant. Són de l’opinió que cal ser-hi i treballar-hi perquè cal emancipar-se dels oligopolis i d’un model d’estat que amb la seva normativa perpetua el sistema i no permet que un municipi produeixi i distribueixi l’energia. Afegeix: no podem produir energia verda i deixar-la a mans dels grans grups i anar generant pobresa energètica a la nostra societat. I amb un to de veu ratllat d’irremeiable, anuncia: no poden fer altra cosa que votar-hi a favor.
La Mar Molina, la regidora del govern responsable de Transició Energètica, tot just començar la intervenció anuncia que el PSC s’abstindrà (al contrari de la seva sòcia de govern, Marta Morell, la qual ja a anunciat la seva posició favorable) perquè no comparteixen la motivació de la moció, i es tracta d’una entitat en formació.
Per explicar el vot del grup exposa un seguit d’objeccions, com qui està reflexionant en veu alta, pròpies d’un neòfit: es diu que el model energètic està obsolet, sí però ja sabem amb què contraposar-ho? Es parla de bonificacions per l’energia sostenible: només es vol afectar els impostos municipals o es pensa amb altres impostos? Tenim dubtes sobre l’abast concret de l’associació, hi trobem a faltar objectius tant o més importants que permetin lluitar de forma efectiva contra la pobresa energètica a través de la millora del parc d’habitatges, promoure les bones pràctiques vers l’estalvi de l’energia i l’eficiència energètica, promoure plataformes per a la compra conjunta d’energia que permeti algun estalvi. Per a tot això esperarem la concreció de l’associació i els seus objectius per poder-nos-hi sentir identificats i mantindrem reunions amb l’Ajuntament de Terrassa per tal de conèixer el procés de primera mà. Afegeix que un cop constituïda l’associació i haver pogut verificar el contingut dels estatuts i els objectius, els aspectes organitzatius i logístics amb tot el rigor i coneixement de causa farem la incorporació de l’Ajuntament de Sabadell.
La responsable de la Transició Energètica encara es troba a les beceroles, com posen de manifest les preguntes que es fa, i li han passat de llarg els 47 municipis en plena moguda, o hem de pensar que no sap com justificar el no formar part de la nova embranzida municipalista, després de declarar l’emergència climàtica a Sabadell i responsabilitzar-se des del govern municipal de la transició energètica?
La resposta és senzilla, entre els 47 municipis no n’hi ha cap encapçalat pel PSC i és que qüestionar les activitats monopolistes de les empreses d’IBEX35 per segons qui és tabú.