Sebastià Ribes i Garolera
És lamentable, però Sabadell no ha pogut estar a l’alçada d’altres municipis on per majoria han estar capaços d’aprovar, segons els recursos municipals disponibles, les mesures de xoc per pal·liar la crisi del covic-19. En el ple d’extraordinari de juliol es va aprovar el Pla de Xoc local, just amb el vot de qualitat de l’alcaldessa. Dit d’altra forma: el pla d’acció més transcendent d’aquest mandat, va estar a punt de ser rebutjat pel Ple.
Aquest fracàs polític del govern municipal, a banda de no ser la millor manera de demanar a la ciutat d’anar a l’una per fer front amb les millors condicions possibles a la greu crisi sanitària, econòmica i social, ens il·lustra sobre el tarannà de qui comanda les regnes de la ciutat.
Ara fa just un any, el PSC amb el vot de Podemos assolia l’alcaldia. Qui no sintonitzava amb la línia programàtica socialista podia pensar que l’accés d’un equip socialista nou a la direcció de la ciutat, després d’haver protagonitzat aquesta organització el lamentable cas Mercuri, podia significar a pesar de tot un canvi de tarannà en la gestió de la ciutat, més quan ja havíem passat quatre intensos anys de desintoxicació bustista.
Bé, doncs els fets ens certifiquen el contrari, estem revivint els mateixos tics del període socialista dels germans Bustos. Això és el que es va fer palès en una sessió extraordinària que farà història. La pretensió del govern d’aprovar un document d’aquesta rellevància, amb les condicions que va ser presentat al Ple, només pot significar prepotència o desídia absoluta en la recerca del diàleg i el consens.
Com és conegut ERC, la Crida per Sabadell i Ciutadans es van oferir des del primer moment a col·laborar en l’elaboració d’una proposta d’aquesta envergadura per la situació tan excepcional que vivim, conscients que el moment requeria una resposta a nivell de ciutat. Amb aquestes premisses la postura inicial de les tres organitzacions era participar-hi amb un “Sí”. Un “Sí” per endavant que podia sorprendre però era el reflex d’unes circumstàncies insòlites. En el transcurs del temps, arran del tracte rebut i veient com s’elaborava el document van anar fent-se la idea que políticament no podrien anar més enllà d’una “Abstenció”. Els últims dies, però, la relació del govern vers els grups polítics de l’oposició havia arribat a uns nivells de decepció tals que van lliscar cap al “No”. Era un sentir molt a pesar seu perquè no era l’objectiu inicial i perquè el document recollia aportacions a considerar de col·lectius de la ciutat.
El Ple estava convocat a les 10 del matí de divendres. La nit abans el govern s’adona que arran de la baixa per malaltia d’un dels seus regidors poden haver-hi dificultats per aprovar el Pla de Xoc, i com si parlessin d’un dictamen qualsevol, decideix trucar a ERC i a Ciutadans, , per intentar assegurar la seva abstenció, alhora subestima el contacte amb la segona força de l’oposició, la Crida per Sabadell.
Arribats aquí, amb un suport polític tan just, ja es visible que el gran “Pla de Xoc”, el document més rellevant per la resta de mandat, la pretesa guia de la Ciutat per sobreeixir d’aquesta situació de pandèmia arriba al ple políticament tocar de mort. Però objectivament no està tot perdut, el govern encara té marge de joc, tot depèn de com reaccioni i escenifiqui durant el ple l’aprovació del document.
LA SESSIÓ
A la primera ronda d’intervencions, després de les autolloances dels partits del govern (amb i sense cartera), l’oposició posa de manifest que les tres organitzacions estan molt dolgudes pel tracte rebut allà on s’havien fet el propòsit de ser un puntal del govern en la resposta a la crisi actual. Ciutadans concreta el seu vot en contra, la Crida no es manifesta i ERC deixa oberta la possibilitat d’abstenir-se segons respongui el govern a les seves objeccions.
El portaveu del govern, en Pol Gisbert, ni tan sols flexibilitza la seva intervenció, fa com sempre, acostumat als debats del Parlament (que no tenen res a veure amb els municipals), busca com pot posar de relleu una contradicció a cada grup. No admet cap error: si els altres ajuntaments han pogut aprovar amb l’oposició els respectius plans, és perquè tenen una oposició amb més alçada de mires. Ja ho sabem senyor Gisbert, quan tota la classe suspèn no hi té res a veure el professor és culpa únicament de l’alumnat.
Les portaveus de Podemos i Junts per Sabadell tampoc temperen la tensió política latent a l’oposició, tot el contrari activen el foc, doncs en les respectives intervencions ja donen per fet el vot en contra de tota l’oposició i responen com a tal.
A la rèplica el portaveu de Ciutadans, Adrián Hernández, descriu una cronologia de fets que deixa per terra els arguments del Pol Gisbert. La Nani Valero, portaveu de la Crida per Sabadell, explica que el document que es vol aprovar no és el presentat a la reunió informativa, afegeix: una vegada més els canvis s’han fet d’esquena a l’oposició. La flaira del “No” va envaint l’escaquer telemàtic que simbolitza la sala, fins el punt que el portaveu d’ERC destaca que si aquesta és la postura de la meitat del Ple, això ha de fer reflexionar a qui en té la responsabilitat i conclou amb una frase lapidària: el govern ha perdut una magnífica oportunitat de sumar.
Arribats aquí, l’alcaldessa lluny d’assumir qualsevol error en el tracte amb l’oposició o en el procediment per a consensuar el document, amb un to agressiu, els acusa de fer trampes, de no voler fer una abstenció per menuderies, compara la bondat de Junts per Sabadell amb la deslleialtat de Ciutadans, acusa a la Crida per Sabadell de votar sempre en contra o a ERC de no haver superat no ser al govern. Tot això amb un to que va entre el paper de bona néta que escoltava a l’avia (ens deixa anar una altra cita d’aquesta senyora) a la pedanteria d’afirmar que ella es caracteritza per una extrema sinceritat amb la ciutat i amb el consistori.
Cal precisar que a pesar del to manté una actitud no autoritària, doncs per dificultats tècniques els deu minuts de la seva intervenció es produeixen un cop finalitzats els torns preceptius, pel que permet realitzar un tercera ronda d’intervencions perquè l’oposició pugui replicar-la.
Com és de suposar a la tercera volta el debat agafa vivor i s’utilitzen expressions més crues: Adrián Hernández exposa una segona cronologia de fets, ara dedicada a l’alcaldessa, on explica amb pels i senyals com i quan han estat enganyats més d’una vegada pel govern. La Nani Valero es lamenta de la tergiversació que el govern fa de tot el procés i la intencionalitat de ridiculitzar la diferència i la discrepància, els acusa de voler enganyar, de fer de trilers i desmenteix que la Crida per Sabadell voti en contra sistemàticament. En Gabriel Fernández, portaveu d’ERC, es lamenta de l’espectacle que s’està donant on tot plegat posa de manifest la poca alçada política, demana que el govern no ridiculitzi les propostes diferents que li són presentades, i resumeix: “tot plegat només posa en evidència que persisteixen les velles formes” (en referència a l’època dels germans Bustos).
LA VOTACIÓ
Un altre ingredient per “la història” va ser la peripècia en la votació. ERC va oferir al PSC la possibilitat que un dels seus càrrecs electes s’absentés de la sessió en el moment de la votació. D’aquesta forma es respectava la minsa majoria política del govern, a pesar de la baixa del regidor socialista, i el Pla es podia aprovar per mínims.
Quan l’alcaldessa va anunciar el resultat de la votació el Secretari va mostrar el seu desacord al·legant que l’absència equivalia a l’abstenció i calia comptabilitzar el vot com a tal. De res van servir les observacions sobre l’absència en pantalla (recordem que el Ple era telemàtic) posades de manifest per ERC. El Secretari va insistir que l’absència del regidor d’ERC significava una abstenció, doncs havia assistit a tota la sessió i mantenia la intenció de continuar. Davant d’aquesta situació el regidor, perquè el seu vot no fos diferent al del seu grup, va renunciar a fer constar la seva retirada. Així tot el grup d’ERC va votar en contra del Pla de Xoc i alhora va perdre l’oportunitat de rendibilitzar la seva cortesia política.
La repetició de la votació va posar de manifest l’empat de 13 “Sí” i 13 “No”, que va ser resol amb el vot de qualitat de l’alcaldessa. Així, el més rellevant dels documents del mandat fou aprovat amb el nombre de vots més baix possible i amb el vot en contra del Delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, doncs en Julià Fernàndez era precisament el regidor proposat per ERC per absentar-se.