Sebastià Ribes i Garolera
—Com qui ha deixat saltar el tap del cava— així vessava l’ordre del dia carregat de temes pel ple. De cop i volta, després de mesos de baixa activitat (parlo de més enllà del període de confinament) ha semblat que tota la Casa Gran s’hagi posat d’acord per fer brollar sobtadament el ple de juliol. Tant és així que al disposar de l’ordre del dia ningú s’ha vist amb cor de predir l’hora d’acabada: —Avui ens tocaran les tantes de la nit— ha estat el comentari més repetit.
En previsió es va decretar començar la sessió una hora abans de l’habitual, tot i això poc ha faltar per superar la mitja nit, quasi vuit hores de ple amb un lleuger descans després de quatre hores sense interrupció.
Aquesta vegada però, els nostres soferts càrrecs electes no han estar de cara a la “paret”, l’incipient desconfinament els ha permès fer la sessió presencial, però disseminats per tota la sala. Un cop més el protocol ordinari se’n ha anar a can Pistracs i els periodistes, els tècnics i el públic filo-masoquista, s’han passat les vuit hores de cara a la “paret” mentre observàvem l’ovalada imatge de la sala en el fons de la qual, centrada i solitària, s’entreveia la figura de l’alcaldessa.
Com podeu suposar diversos són els comentaris que es poden fer provinents de la rajada d’aquest cava administratiu. Però penso que el més rellevant, perquè referma la complicitat entre PSC-Podemos i Junts per Sabadell, és que amb la intervenció del portaveu de Ciutadans s’ha destapar que l’”Oficina de l’equip Ciuró” ha estat dotada amb dues persones més.
Cal reconèixer l’habilitat de la Lourdes Ciuró, portaveu de Junts per Sabadell. De portes enfora, aquí, a Barcelona i als annals del municipalisme, no forma part del govern municipal socialista, està a l’oposició. A la pràctica, a nivell local, és com un pop incrustat a la quilla d’un vaixell que cada vegada s’aferma més amb un tentacle nou.
Recordem la seqüència: primer aconsegueix un sou equivalent a una regidora del govern (per vestir-ho, per primera vegada, a tots els portaveus se’ls hi aprova un sou d’aquest nivell). Després es dota de recursos una Oficina, sota el seu comandament, destinada a estudiar la transformació de l’eix Gran Via-Ripoll i la Promoció del Turisme. Per fer-la funcionar es contracten dos càrrecs de confiança de Junts per Sabadell, amb els sous més alts possibles (Ei! Es queixaven que l’Ajuntament de Sabadell paga poc). Ara s’hi han afegit dos tècnics de la plantilla municipal. A la “regidoria” de la Lourdes Ciuró ja hi treballen (se suposa) quatre persones i és lògic pensar que disposarà d’un pressupost adient.
—Quant ens costarà aquest pacte polític, o sigui l’estabilitat del govern del PSC-Podemos? —ens preguntem. No ho sabem, però és de suposar que a hores d’ara la Marta Morell, de Podemos, es mossega les ungles, frisada per haver negociat tan baix.
El portaveu de Ciutadans, però, fa un primer càlcul ràpid: d’aquí a final de mandat els sous de les quatre persones costaran uns 600.000 €. I afegeix: si els primers són assessors i aquests són considerats caps de programa, cal suposar que s’hi afegiran altres persones per desenvolupar la feina…
Una intervenció així no se l’esperava ningú i menys la tinent d’alcaldessa que com a ponent li corresponia contestar. Vet aquí que la Marta Farrés, l’alcaldessa, ràpidament es posa el barret de tafurera i s’agafa la paraula per fer dues afirmacions: que això no significa més despesa perquè aquestes dues persones ja estan a la plantilla municipal i —sense tornar-se vermella— no té inconvenient en facilitar el desenvolupament de qualsevol projecte d’interès presentat per un grup municipal.
En resum es pot concloure, que si bé el turisme no era cap prioritat en aquest mandat, segons paraules de l’alcaldessa, ara és convenient perquè garanteix uns vots.
—Ah! Què va dir la Lourdes Ciuró?— res. Com qui llença la pedra i amaga la mà, durant el debat del tema, no va emprar cap de les dues intervencions que tenia reglamentades. Segurament pensava que ja s’ho farien, no és ella qui necessita fer surar el vaixell.
PD: Si els esdeveniments ho permeten, en un pròxim apunt, ampliarem la vivència d’aquest espumós i llarg ple amb altres comentaris.