Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
Avui més que mai ens trobem davant d’aquest vell dilema: continuar destruint el medi fins posar en perill la nostra pròpia existència o apostar per la vida.
El model 
de desenvolupament de la nostra societat s’ha basat en la constant alteració de l’equilibri ecològic. La sobreexplotació de recursos, l’ocupació indiscriminada del territori, les grans infraestructures viàries, etc. han comportat una important pèrdua de la biodiversitat, imprescindible per a garantir la vida de la biosfera. La contaminació atmosfèrica i la generació de gasos d’efecte hivernacle, causada principalment per la mobilitat basada en els vehicles a motor, ens han abocat a una irreversible Emergència climàtica i està provocant greus efectes a la salut de les persones.
Ara, la pandèmia generada pel Covid-19 i la gravetat de les conseqüències que ha ocasionat a nivell planetari, ha posat al descobert l’estreta vinculació que hi ha entre l’aparició i la difusió de la pandèmia i la pèrdua de la diversitat i els nivells de contaminació atmosfèrica.
Preservar la salut de les persones i la salut ambiental s’ha convertit en un objectiu prioritari i indiscutible. Si realment volem mitigar els efectes devastadors del canvi climàtic i l’impacte sobre la salut no hi ha cap altra sortida que fer canvis en profunditat en el nostre model de vida, en el model de desenvolupament i en la mobilitat. Les polítiques públiques han d’anar bàsicament adreçades a evitar la desaparició dels espais naturals, aturar la pèrdua de diversitat i reduir de manera dràstica las emissions de gasos d’efecte hivernacle.
La mala qualitat de l’aire deguda a l’emissió de gasos contaminants generats per la mobilitat va portar a la Comissió Europea, ara fa un any, el juliol de 2019, a denunciar l’Estat espanyol al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per la vulneració sistemàtica de les normes europees sobre l’emissió de gasos contaminants i traspassar els límits saludables de l’aire. Una de les zones denunciades va ser l’Àrea metropolitana de Barcelona i el Vallès, especialment l’eix Terrassa-Sabadell-G
ranollers. On aquesta mala qualitat de l’aire provoca cada any més de 3.500 morts prematures i 1.800 ingressos hospitalaris per malalties greus com l’asma, problemes cardiovasculars i càncer de pulmó.
Al Vallès teníem l’oportunitat de redreçar aquesta situació en l’àmbit de la mobilitat per mitjà del Pla Específic de Mobilitat del Vallès PEMV, actualment en fase d’aprovació, el qual té com a missió definir les prioritats i les inversions en matèria d’infraestructures de mobilitat en l’horitzó de l’any 2026, amb el teòric objectiu de reduir les emissions de gasos contaminants i donar compliment a la pròpia legislació i a les directives europees contra la contaminació i el canvi climàtic.
Tot i algunes propostes positives, com millores a la xarxa ferroviària, el fet de potenciar el transport públic per carretera o l’ampliació de la xarxa d’itineraris interurbans per a bicicletes i vianants, el PEMV és del tot conservador i no planteja actuacions de pes en el sistema de transport i de mobilitat que permetin fer un transvasament efectiu de l’ús del vehicle privat al transport col·lectiu i reduir l’emissió de gasos contaminants.
Però el PEMV no només planteja mesures insuficients, i poc creïbles des del punt de vista de la seva execució i poc efectives per la lluita contra l’Emergència climàtica, sinó que continua apostant per infraestructures viàries com el Quart Cinturó -disfressat amb el nom de Ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa i Sabadell– seguint l’eix de contaminació Terrassa-Sabadell-Granollers, la Ronda Est i la Interpolar Sud.
La construcció d’aquestes vies comportaria la desaparició dels darrers espais naturals més emblemàtics del Rodal: Ca n’Argelaguet, Ca n’Ustrell, Torre Turull, Torrent de Colobrers, Ca
n Moragues, Togores, Can Vilar i també els de Can Català, la Salut, etc. Unes infraestructures que mai no han estat justificades des del punt de vista de la mobilitat, sinó que responen a un model de desenvolupament caduc i insostenible, basat en el creixement sense límits i en una mobilitat pensada únicament en el vehicle privat, elements que són els que ens han portat a l’actual crisi mediambiental.
No cal dir que aquestes infraestructures compten amb el total suport de l’actual govern municipal de PSC-Podemos, que les ham defensat públicament i les aplaudeixen en la seva proposta d’al·legacions al PEMV, i de formacions com Ciudadanos i de Junts per Sabadell que també s’hi han manifestat a favor. Tota una demostració d’hipocresia política. Per una banda diuen reconèixer els valors naturals, ambientals i paisatgístics dels espais naturals del Rodal i del Vallès i alhora els condemnen amb infraestructures viàries del tot innecessàries, i aproven Declaracions per a la mitigació de l’Emergència climàtica al mateix temps que promouen les autovies que la genera.
Mentre uns segueixen apostant pel camí de la destrucció, volent omplir de formigó, quitrà i contaminació el Vallès altres apostem per la preservació dels espais naturals, la biodiversitat i la mobilitat sostenible. No hi ha cap mena de dubte: nosaltres apostem per la vida.