Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
La crisi originada pel Covid-19 i les greus conseqüències sanitàries, econòmiques i socials, han accelerat la necessitat d’afrontar canvis en profunditat en els nostres models de vida i en els nostres sistemes urbans. Canvis que se sumen als que des de fa temps ens ve reclamant la crisi per l’emergència climàtica i la crisi social causada per l’augment de les desigualtats econòmiques i socials.
Els Ajuntaments han de ser els principals impulsors d’aquests canvis. Uns canvis que requereixen innovació, estratègia, planificació i recursos, però per damunt de tot requereixen el ple convenciment de la necessitat d’abordar-los. De que cal capgirar l’actual model amb propostes innovadores i efectives pels reptes que tenim per endavant.
A la nostra ciutat, el govern municipal PSC-Podemos ha elaborat un document titulat “Sabadell, després del Covid-19” presentat com un “Pla de xoc” per sortir de la crisi. Però si anem més enllà del títol i de les frases amb bons propòsits veurem que no hi ha fons, que pràcticament no hi ha cap proposta que pugui ser considerada útil per canviar alguna cosa.
El document és el resultat d’haver passat el rasclet pels calaixos de quatre regidories i relacionar temes ja previstos, independentment de la necessitat de canvis post Coronavirus. Moltes de les accions proposades ja podrien estar executades després d’un any de govern: atenció als sense llar; augmentar els habitatges socials; reforçar l’Oficina de Drets civils; crear una Plataforma de distribució de comerç; mapes turístics de la ciutat; beques per a creadors locals; rutes guiades a la ciutat, al Rodal i al Ripoll; impulsar Fires de vi i cervesa; Festivals, i un llarg etcètera de mesures pal·liatives sense un efecte transformador.
Altres propostes són inviables en el període 2020-2021 fixat: actuacions derivades de la revisió i l’adequació del planejament urbanístic i de les ordenances municipals; la cobertura de tots els polígons amb fibra òptica,… actuacions que requereixen varis anys de tramitació abans de la seva execució. Altres són de dubtosa finalitat: recuperació de locals comercials buits, sense especificar per què.
Per a ser justos també es proposen algunes actuacions positives: contractació de personal en plans d’ocupació (tot i que poc significatius); plans de formació; una Taula de seguiment de les Residència de Gent Gran; obrir 12 Centres Cívics els mesos de juliol i agost,.. i poca cosa més.
En resum, el govern PSC-Podemos ens presenta un “Pla de xoc per sortir de la crisi” que no va més enllà de plantejar una relació d’actuacions, la majoria intranscendents, mancades de concreció i amb un pressupost irrisori de 8 milions d’euros. Un document d’aparador per una política d’aparador, per a poder dir que s’ha elaborat una proposta post Covid, encara que serveixi per ben poc.
Si realment volem avançar cap una societat més equitativa i més saludable és necessari adoptar profundes transformacions i convertir les ciutats en espais més naturalitzats, amb més qualitat i on tothom tingui garantida la llar, la salut, el pa i el treball. Ciutats amb els serveis públics necessaris a l’abast de tothom, amb un repartiment més just i equilibrat de l’espai públic i amb una mobilitat humanitzada per a reduir els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut i el medi.
Cal en primer lloc un compromís urgent, amb mesures concretes i recursos suficients, per a garantir la qualitat de vida a les persones i col·lectius més desafavorits, perquè ningú es quedi sense llar, ni ningú deixi de tenir garantit l’accés als servies bàsics d’alimentació, sanitat i educació. Però al mateix temps calen actuacions clares per a transformar la ciutat de nord a sud:
– Obtenir habitatge buit i construir-ne de nou per destinar-los a lloguer assequible.
– Executar el Parcs urbans: del Nord; de les Aigües; Bosc de Can Feu i Espai soterrat FGC; Can Rimbles.
– Crear una xarxa d’Eixos cívics i camins escolars segurs. Ampliar voreres i arbrar-les.
– Reposar l’arbrat de carrers, places i parcs i potenciar el seu manteniment.
– Impulsar el Parc fluvial del Ripoll -ambiental, de lleure, històric i cultural- i el Balcó del Ripoll.
– Implantar la xarxa de carrils bici previstos. Millorar l’oferta del transport públic urbà i interurbà.
– Ampliar la zona de vianants del Centre i crear-ne en els diferents barris.
– Implantar sistemes d’autogeneració d’energia renovable als equipaments i serveis municipals.
– Rehabilitar i donar ús als edificis municipals protegits actualment abandonats i en estat precari.
– Condicionar i donar ús a equipaments estratègics: Artèxtil, Caserna, Sallares i Deu i Mercat Campoamor.
Aquestes podrien ser algunes de les mesures que possibilitarien millorar i dinamitzar la ciutat a curt i mig termini i a l’hora generar ocupació directa i indirectament per mitjà de projectes d’obra. La majoria d’aquestes actuacions són de fàcil concreció a l’haver estat ja planificades per l’anterior govern de transformació. Caldrà també una important inversió, certament, però ara l’Ajuntament té capacitat per endeutar-se, a banda de reclamar recursos a altres institucions.
No és moment de pedaços, sinó de profundes transformacions. Amb les alarmes disparades no podem perdre l’ocasió de no reorientar Sabadell cap una ciutat més sostenible, més saludable i amb més qualitat de vida. No podem tornar al mateix lloc d’on érem i anar fent polítiques de qui dia passa any empeny.
Cal doncs un veritable Pla de xoc. No podem tornar a la “normalitat” perquè la normalitat era el problema.