Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
En motiu de la pandèmia pel Covid19 sembla que hem “descobert” que hi ha un important sector de la societat que té unes feines específiques, de les quals en depèn en gran mesura la nostra salut, la nostra subsidència i el nostre benestar.
Ens hem adonat que la feina de col·lectius com els metges, infermeres, auxiliars, camillers, cuidadores, investigadores, agents de l’autoritat, bombers, escombriaires, transportistes i de molts altres col·lectius, s’ha convertit en bàsica, en imprescindible en un moment de crisi sanitària que ha trastocat el fràgil equilibri de la nostra subsistència.
Ells ja hi eren, però la nostra consideració envers la seva feina ha augmentat de manera espectacular perquè les nostres vides i el nostre món corrien perill. Certament, la tasca i la dedicació de la majoria de persones dels serveis bàsics i essencials ha estat, i és, cabdal per salvar vides i fer que les situacions de crisis tinguin uns efectes mínims.
Hem etiquetat aquests col·lectius d’herois, com a persones que, dia rere dia, han fet la seva feina amb coratge perquè estan permanentment en zones de risc i ho han fet amb esforç, vocació, generositat i professionalitat i, massa sovint, per damunt de les seves possibilitats. No escatimarem ni una engruna el merescut reconeixement per la seva dedicació.
Però el concepte d’heroi o d’heroïna no és potser el més adequat per a les persones d’aquests col·lectius. Un heroi o heroïna es distingeix pels seus actes èpics, per damunt del llindar de la resta de mortals, gairebé sobrenaturals. Com si fossin semideus.
No necessitem semideus, el benestar col·lectiu no es pot basar en sobreesforços personals. Necessitem professionals que treballin en les millors condicions possibles. Necessitem més personal per a cobrir tots els serveis bàsics en unes condicions de treball, horàries i retributives dignes. Necessitem instal·lacions hospitalàries i de cures públiques suficients i adequades, amb els materials i equipaments per a donar amb seguretat resposta a totes les necessitats.
Amb el desconfinament tornarem a la “normalitat” i deixarem de recordar l’esforç i la dedicació de totes les persones que ens han cuidat, que han garantit les nostres necessitats bàsiques i han fet més portable el confinament. Però no podem deixar de recordar i de reivindicar que necessitem persones ben formades, amb els drets garantits i les condicions de treball adequades. En definitiva, necessitem més i bons professionals i no herois.