Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
Tot govern té els seus 100 dies de gràcia perquè es pugui “situar” abans de ser analitzat per la seva actuació. Ara, passats més de 250 dies, i a prop del primer any de mandat que PSC-Podemos porten al capdavant del govern, són més que suficients per analitzar què se’n pot esperar.
De fet, en els 100 primers dies, el recompte de les actuacions a considerar no van anar més enllà d’augmentar-se el sou un 16,7 % i retirar la pancarta de Llibertat Presos Polítics de l’Ajuntament, deixant palès que la solidaritat, la llibertat i els valors democràtics no formen part dels seus actius. Una altra actuació va ser l’intent de col·locar el company de Marta Morell com assessor a l’Ajuntament, que l’estètica, i no pas l’ètica, va frenar inicialment, però el podemista va acabar col·locat d’assessor del PSC a la Diputació de Barcelona.
Abans de finalitzar l’any ens van sorprendre amb dues actuacions al marge de l’interès general. La primera regalar a CASSA 1 M€ del pressupost municipal per a la substitució d’una canonada de la qual la companyia té l’obligació de mantenir i pel què paguem a cada rebut. L’altra decisió va ser pagar 4,7 M€ a FGC per l’estructura d’un dubtós pàrquing al Passeig, que no havia de costar res a la ciutat segons el conveni signat pel seu mentor Manuel Bustos.
Després de 6 mesos de govern PSC-Podemos el balanç no podia ser més decebedor. Avaluació que es va confirmar amb un fet insòlit en tota l’etapa d’ajuntaments democràtics, quan al Ple de gener el nou govern no ser capaç de portar ni una sola proposta i els únics temes a debat van ser els d’una associació i els de l’oposició. Però en els altres 10 plens d’aquest mandat pràcticament tots els temes del govern han estat dictàmens organitzatius, nomenaments, subvencions, rectificacions, temes anteriorment gestionats pel govern de transformació o per donar compte de resolucions de la Generalitat. Cap tema rellevant de collita pròpia.
Tot fa pensar que aquesta paràlisi del govern no és circumstancial sinó estructural. No hi han propostes noves i el silenci plana sobre aquells temes que n’havien fet bandera durant la campanya electoral. No sabem res dels 500 habitatges de lloguer per aquest mandat. Ni de la millora de la neteja de carrers i places. Ni del Pla de xoc per a millorar les condicions dels barris. Ni del foment de l’energia renovable. Ni de la cura del medi natural…Tampoc tenim cap notícia de les gestions pel retorn del Servei d’oncologia pediàtrica al Taulí, ni de les solucions a la “congestió” per la instal·lació d’Amazon a Barberà o de l’avaluació dels serveis externalitzats, per posar alguns exemples dels compromisos del Pacte de la concòrdia entre PSC i Podemos.
En canvi sí que hem vist al govern activar-se per anar contra el progrés i la qualitat de vida. Quan s’han disparat totes les alarmes per l’Emergència Climàtica i les seves conseqüències desastroses pel medi i la salut de les persones, la proposta més aguda del govern ha estat reclamar el Quart Cinturó, la Ronda Est i la Ronda Sud. Unes infraestructures tan innecessàries com destructives que comportarien la desaparició dels darrers espais naturals del Rodal i que són les responsables de l’aportació del 52% dels gasos d’efecte hivernacle i de la mort prematura de milers de persones a causa de la contaminació.
Això sí, van promoure una Declaració d’Emergència Climàtica que no va més enllà de la retòrica buida de contingut, sense propostes concretes, ni dotació de recursos, ni mecanismes d’avaluació. Simple postureig per generar titulars i fotos.
Les mancances del govern PSC-Podemos les han intentat dissimular a base de mentides i difamacions contra l’anterior govern amb temes com la compra de l’Artèxtil, fins que han hagut d’amagar el cap sota l’ala quan el Secretari municipal ha avalat les gestions fetes pel govern de transformació. O amb el teatre organitzat en el si de la Comissió sobre el contracte de neteja, amb la inestimable interpretació de JxSBD, perquè la Crida havia demanat novament portar l’expedient de la concessió a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, fins que també el Secretari ha avalat la petició de la Crida i el teatre s’ha acabat.
Així les coses, en aquests gairebé 9 mesos, poc podem esperar d’un govern sense capacitat de dinamitzar i d’actuar. Sense idees per reactivar la ciutat, però amb propostes caduques que van contra el futur i la qualitat de vida dels sabadellencs i amb formes sovint reprovables.
Un govern que ens recorda temps passats i que també intenta suplir les seves limitacions amb fotos, titulars i molt fum. Que continua utilitzant els recursos públics per als seus interessos personals i de partit col·locant amics i parents i fent ostentació amb cotxes oficials i guardaespatlles.
Un pobre balanç dels primers 9 mesos d’un govern que va anunciar que venien a treballar pel futur, perquè aquests anys hem estat paralitzats, però que de moment sembla que només han activat els tics del bustisme, ara amb rostre femení.