Sebastià Ribes i Garolera
Es comprèn que el nou govern municipal estigui neguitós per a mostrar-nos feina feta, principalment actuacions no predeterminades pel govern anterior (dit sigui de passada, ho té força difícil), però de no fer-ho amb el deteniment necessari corre el risc de malbaratar la gestió, ja sigui amb un alt cost per l’erari públic o per deixar petges per camins no desitjables i difícils de corregir en el futur. Senzillament, la pressa no es pot transformar en un model de gestió de “sobtada”. I una decisió sobtada és la que hem vist en el Ple respecte la compra de les pistoles elèctriques.
Ciutadans, tal com ha fet a diversos municipis, ha presentat una moció al Ple per a dotar de pistoles elèctriques a la Policia Municipal. L’acceptació de la proposta, a la qual el PSC s’ha sumat com a proposant, ha obtingut els vots favorables de Junts per Sabadell i Podemos. Fet així, significa un pas cap a la imposició d’un model policial que avança cap a la deshumanització de la seguretat i en la vulneració dels drets de participació i decisió respecte com volem ser protegides.
Que Ciutadans ens faci una proposta d’aquesta índole sense proposar cap reflexió, no és d’estranyar perquè concorda plenament amb la seva ideologia i en el model de societat que aspira a implantar. Però que el PSC i Junts per Sabadell ratifiquin una decisió d’aquesta rellevància des de la lleugeresa d’una moció, sense cap consideració sobre la seva incidència en el model policial, seduïts pel populisme d’una suposada duresa resolutiva, és preocupant. Que ho accepti Podemos no cal parlar-ne.
Qualsevol nou recurs que s’incorpori a un cos policial pot alterar, a favor o en contra, els resultats de les seves actuacions, sobretot el tracte dispensat a les persones que reben els efectes de la seva capacitat de força dissuasiva. Si el tracte és un dels elements definidors del grau d’humanisme que té assolit la policia, cal preguntar-nos si volem continuar avançant en un model de seguretat cada cop més humanista o cedim al xantatge populista i radical d’esclafar quan abans allò que la dreta rància qualifica d’“anomalia” en el nostre context social.
Per aquest motiu una decisió d’aquesta índole no es pot prendre sense un debat ampli i d’acord amb les línies d’un model policial prèviament acordat. En el cas de les pistoles elèctriques el Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides demana que es faci un debat profund que justifiqui o no la seva utilització i se’n defineixin els criteris.
Tot el contrari del què hem viscut, una decisió presa sense debat, sense cap estudi de necessitats i alternatives, ni tan sols haver lliurat tota la informació a l’oposició, només emprant dos arguments simplistes i descontextualitzats que imposen una forma de fer sense especificar quin model de seguretat s’aspira aconseguir.
Primer argument: Diversos municipis ja les han comprades.
Pel que sembla és suficient actuar per mimetisme. La lectura, però, de l’informe que el Síndic de Greuges de Catalunya va fer fa tres anys, ens aporta reflexions objectives. De 213 municipis amb policia local només 31 disposaven d’aquest tipus d’armes, la majoria comprades dins els darrers sis anys. Només 21 les tenien en servei i d’aquests només cinc les han fet servir un total de vuit vegades. Entre els 10 municipis que no les utilitzen hi ha una diversitat de casuístiques: des de qui ha deixat formalment d’utilitzar-les, a qui no ha vist necessitat d’anar més enllà i no ha desenvolupat la normativa per utilitzar-les o que encara estan a la capsa d’origen amb la cel·lofana.
Entre els municipis que no en disposen hi ha un grup de policies locals que es van manifestar contraris a no incorporar-les en un futur. Entre els diversos raonaments es pot llegir: “el comandament, no creu convenient incorporar aquest tipus d’arma a la dotació del cos perquè, atesa la seva experiència professional en l’aplicació de l’ús de la força en les diverses situacions pràctiques policials i en l’estudi teòric de l’ús de la força en l’àmbit acadèmic, ha arribat a la conclusió que és un element que en la ponderació del resultat pretès amb el seu ús i del resultat lesiu possible esdevé desproporcionat i, per tant, al marge dels principis bàsics d’actuació de l’article 5 de la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat de l’estat, i també de la resta de normativa regional i internacional”.
Segon argument: és garanteix la seguretat dels agents de la policia durant la reducció de persones altament excitades pels afectes de l’alcohol o estupefaents.
A nivell local no s’ha fet cap estudi. En conseqüència no se sap en quantes actuacions d’aquest tipus i amb quina cadència els policies es poden veure amb el supòsit d’utilitzar pistoles elèctriques, perquè les actuals tècniques d’immobilització es mostren insuficients, ni quin mals poden evitat als agents. A banda, no oblidem que la majoria d’actuacions de seguretat ciutadana són garantides pels Mossos d’Esquadra.
L’argument contradiu plenament el citat informe del Síndic on explicita que el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa desaconsella l’ús en persones intoxicades (per drogues o alcohol) o malalts mentals, que poden no entendre els avisos previs a l’ús de la pistola elèctrica. Precisament perquè el cos de les persones intoxicades és molt més vulnerable i s’augmenta considerablement el risc de produir lesions irreversibles o la pròpia mort.
Les reflexions de prudència i estudi objectiu sobre la incorporació d’aquestes armes, així com considerar les observacions fetes per les entitats internacionals en la defensa dels drets humans, només les hem sentides dels dos grups municipals, Crida per Sabadell i ERC, que han votat en contra de la proposta.
La resta de grups amb l’elaboració un reglament d’utilització i actuació es donen per satisfets, com si a hores d’ara no sabéssim ja que la variada casuística humana entre repressor i reprimit, requereix molt més que la rigidesa d’uns simples reglaments.
No hi ha reglament o protocol d’actuació que elimini els riscos de lesions per la utilització d’aquestes armes, que van des de la caiguda imprevisible al terra, després d’haver rebut l’impacte dels elèctrodes, fins a la possible mort pel desconeixement que l’agent actuant té de l’estat fisiològic de la víctima. Per tot plegat hem de convenir que el tema és extraordinàriament delicat i no es pot prendre la decisió de comprar pistoles elèctriques amb la lleugeresa de qui compra unes sabates noves.