Sebastià Ribes i Garolera
Qui segueix l’activitat municipal sap que actualment un dels conflictes més greus a l’administració sabadellenca és la gestió del contracte de neteja i recollida de residus subscrit amb Smatsa. A banda que el procediment d’adjudicació està en via judicial arran del cas Mercuri, la realitat flagrant del dia a dia és que l’empresa no pot complir el programa de neteja per l’import que es va comprometre. Fer-ho li significa la pèrdua d’un munt de diners que la descapitalitzen.
Mentre Smatsa actuava sense control això no significava un problema, netejava una mica d’aquí, una mica d’allà i qui dia passa any empeny. Però l’anterior govern municipal va fer els deures i va fiscalitzar l’actuació de l’empresa, exigint el compliment del programa de neteja compromès i aquí van saltar totes les alarmes. La xarxa de complicitats econòmiques que significa un contracte de 22 milions d’euros anuals no podia permetre aquest precedent de fiscalització i va desfermar contra el govern una extraordinària pressió, només comparable a la de la primera legislatura democràtica dels governs de l’Antoni Farrés, quan es va rescindir el contracte a la concessionària d’autobusos Martí.
El govern va mantenir una actitud ferma i de mica en mica va anar avançant jurídicament i administrativa perquè l’empresa s’emmotllés als requisits del contracte. Però a diferència del govern Farrés, aquest era un govern quadripartit i les decisions es feien políticament molt difícils de concretar. Finalment, però, al Ple de gener del 2017 es va aprovar, amb l’abstenció de CiU, C’s, PP i òbviament amb el vot en contra del PSC, fer una consulta a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat sobre la validesa de les clàusules del contracte, dins d’una revisió d’ofici sobre com es va adjudicar el servei de neteja.
Però l’original del contracte estava a mans de la jutgessa del cas Mercuri i això impedí dirigir-se a la Comissió Jurídica. Quan finalment es va poder disposar altra vegada del document ja estaven situats a finals de mandat, moment en que no totes les organitzacions presents al govern estaven disposades a prioritzar el bé comú per damunt dels interessos de partit. La rivalitat entre Guanyem Sabadell i Unitat pel Canvi va impedir, entre altres coses, portar l’expedient de revisió a la Comissió Jurídica.
En el ple del mes passat La Crida per Sabadell i ERC van presentar, una vegada més, la moció on es demanava fer ja la consulta a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat per intentat recuperar el temps perdut, però la proposta no va ser acceptada pel vot en contra del PSC-Podemos, Junts x Sabadell i Ciutadans. Les excuses per a justificar la negativa van ser dues: que prèviament s’havia de tractar el tema a la Comissió Especial sobre el contracte de neteja, perquè l’oposició no coneix tota la informació, i alhora havien d’avaluar les conseqüències de la possible resolució de la Comissió Jurídica.
Que el PSC no tingui cap interès en obrir més vies qualificades per explorar la legalitat del contracte és comprensible, prou que balla a la corda fluixa implicat en el cas Mercuri i tot l’entramat jurídic-administratiu per fer els pagaments irregulars a l’empresa. Pel mateix motiu tampoc ha d’estranyar la poca agilitat en constituir la Comissió Especial per a la revisió del servei de SMATSA feta amb dos mesos de retard, fet que ha postergat dues vegades el debat de la moció en el Ple.
De Podemos no cal parlar-ne. Tanmateix el no rotund dels altres dos grups de l’oposició obre la hipòtesi de ser identificats, junt amb el PSC, amb els interessos econòmics de les grans concessionàries. Fins i tot una afinitat tan dominant que passa pel damunt de la possible resolució judicial de frau des del cas Mercuri. Com s’explica si no, que Ciutadans s’alineï en el desconeixement després de quatre anys de seguir l’afer des de l’oposició, fins el punt d’abstenir-se quan es va fer la proposta en el ple del 2017. Com pot ser creïble argumentar desconeixement des de Junts x Sabadell, una organització que s’ha vanat de la seva capacitat per a governar, en el tema més rellevant que ha sotragat la ciutat durant tres anys?
Però el més al·lucinant va ser sentir com els tres portaveus del “no” des dels seus escons s’autoproclamaren salvadors de la ciutat, d’evitar un desastre a les arques municipals. El nostre “desconeixement”, deien, no ens permet dirigir-nos a la Comissió Jurídica per por que el dictamen confirmi la irregularitat del contracte de neteja i no desitgem que la conseqüència sigui una elevada despesa per a la ciutat.
El mateix raonament els delata. Primer, per fer seva la hipòtesi que el contracte pot ser nul o sigui que presumiblement s’està gestionant un frau. Segon, fer un anàlisi des de la visió interessada de l’empresa, al pensar només en l’opció que caldrà rescabalar a l’empresa de la pèrdua del contracte, sense considerar altres opcions que poden ser més favorables a la ciutat. En resum: van optar per l’actitud del malalt que no va al metge per por del diagnòstic d’un càncer i mentre el tumor avança fent estralls al seu aire.
Bé, es deia al començament, és un contracte difícil de governar. Ocasions tindrem de continuar parlant-ne, esperem que entretant la pròxima resolució judicial no faci tornar vermells als càrrecs electes del “no” o millor dit, els càrrecs electes garants dels guanys de les grans concessionàries.