Sebastià Ribes i Garolera
Senyores del govern, no vulgueu fer-nos passar bou per bèstia grossa. Ara no feu de la Mirna una víctima per encobrir uns fets provocats per la vostra actuació política. Sou lliures de retirar la pancarta de denúncia dels presos polítics, ja sigui amb o sense cobertura “democràtica” (demanar una votació quan se sap que es té la majoria), però assumiu les conseqüències i honestament separeu el gra de la palla. Vosaltres havíeu fet la sega, vosaltres sabíeu què hi havia a l’era.
Éreu sabedores de la situació tensa a la plaça, doncs era la primera vegada que us mostràveu en públic des de la balconada de l’Ajuntament, d’ençà de la lamentable decisió de retirar-la. En aquestes condicions posàveu a qualsevol persona pregonera en una situació difícil, més si la persona en qüestió, com qui viu dins d’una torre d’ivori, desconeix què és un pregó i ningú l’alerta de la pols a l’era.
La Mirna Lacambra ni va ser insultada ni es volgué premeditadament impedir el seu pregó. Entre altres coses perquè ningú dubtava del mèrit de pregonera per l’extraordinària feina feta en la difusió del món de l’òpera. Tanmateix s’ha de reconèixer que amb un discurs egocèntric sobre el propi currículum, sense cap paraula que mostrés empatia amb el públic o a la Festa Major, carregat de floretes als poders polític i econòmic, en un context políticament exaltat per la sega de finals de juliol, allò que es faria estrany seria el silenci.
Sí, senyores, el que va succeir a la plaça és mèrit vostre, per les vostres actuacions polítiques i per fer sortir a la pregonera sense cap prevenció. És cert, la Mirna amb un contingut més o menys encertat, com totes les persones pregoneres des del 1981, havia de gaudir d’una lectura a corrua feta del seu pregó. Però insisteixo, que per primera vegada i per vergonya de tots no pogués ser així, és exclusivament responsabilitat vostra.
Tot i així, amb el temps tot plegat serà palla perquè realment allò rellevant és que dos sabadellencs, entre altres, estiguin a la presó en defensa d’unes idees democràtiques i el govern de la seva ciutat els hi negui la dignitat d’explicitar-ho públicament.
Perquè reflexioneu diàriament sobre la injustícia que això representa, un col·lectiu de persones som cada dia a la plaça amb els modestos domassos. De forma coral recorden allò heu sostret de la façana de tots i totes: LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS.