Sebastià Ribes i Garolera
1a Temporada – Cap. II
Dimarts la Junta de Portaveus, o sigui políticament en privat, va aprovar gràcies a l’únic vot de Podemos, la retirada de la pancarta de “Llibertat Presos Polítics” de la façana de l’Ajuntament. Bé, que ha estat gràcies al vot de la Marta Morell és un dir, perquè és un tema on el govern pot fer el que vulgui. Però la decisió del PSC de posar-ho a votació li dóna un toc de resolució democràtica i permet que tot l’electorat republicà assenyali a la neòfita podemista, la qual comença així l’inevitable procés de decrepitació política.
Avui divendres, a l’entrar a l’edifici municipal, he passat un xic sorprès per sota de l’esmentada pancarta. Estava convençut que després de tres dies, l’allargassat rètol on s’explicita la repressió política per la qual passa el país ja no hi seria per la senzillesa de la seva retirada.
El matinal Ple ha començat puntual i en general ha mantingut un perfil de mar plana o sigui tranquil i anar fent, com qui no tem el pas del temps. Ho han facilitat els temes de l’ordre del dia, encara a cavall entre aquest i l’anterior govern, i la falta d’experiència de la majoria de ponents i de l’oposició, uns i altres han fet intervencions de curta durada i han prescindit en diversos moments del segon torn de rèplica.
L’aprovació de l’inventari general ha donat peu a que l’anterior alcalde Maties Serracant, explicités el patrimoni aconseguit per la gestió del govern anterior. El llistat ha resultat tan exhaustiu i rellevant que la Dolors, una veïna asseguda al meu costat, m’ha preguntat a cau d’orella quan i on s’havia fet explícit això abans. He arronsat les espatlles i amb veu fluixa m’ha arribat un: “A bona hora”.
L’atorgament d’una subvenció a la Fundació Gitana ha posat de relleu un gest d’ètica, quan la regidora Francisca Maya, d’ERC i treballadora d’aquesta entitat, s’ha retirat de la sala amb l’ànim de no condicionar amb la seva presència el debat ni la votació.
Amb aquest ambient distés l’arribada al punt vintè no ens permetia imaginar que seria l’onada imprevista que faria trontollar la barcassa del govern: Aprovació de la modificació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Sabadell per a l’exercici 2019” Modificació informada i negociada amb la representació sindical, segons amplia la preacta.
Però aquest anunciat amaga l’ou, sí, dic amaga, perquè pel redactat cap persona que consulti la informació a la web municipal o la preacta pot deduir allò rellevant que realment està en l’expedient per ser aprovat: el nombre de càrrecs eventuals i les seves nòmines. Ni pot saber-ho desprès d’escoltar en directe a la ponent del PSC-Podemos, la qual ha passat de puntetes explicant-nos la lliçó que no fa gaire s’ha après: en què consisteix un canvi de llocs de treball. Dit d’altra manera, la transparència amb que se’ns ha tractat és equivalent a la d’un mur de totxana.
Per això, des del públic ens hem quedat de pasta de moniato quan el portaveu de Ciutadans, després de la intervenció rutinària de Junts per Sabadell, ha anunciat, molt respectuosament vers la persona afectada, que pensaven demanar un dictamen de la Comissió d’Ètica Pública respecte la incorporació com a càrrec eventual de la parella de la Marta Morell, doncs al seu entendre es vulnera el codi ètic aprovat per la Corporació a l’any 2017.
De cop i volta s’ha esfondrat el mur davant nostre. Càrrecs eventuals? D’això va aquest punt? Ens hem preguntat la Dolors i jo mateix. Què hi tenen a veure els sindicats? Com si ens llegís el pensament el portaveu durant la intervenció ens ha clarificat els fets. En el mateix expedient, a pesar d’haver-ne demanat la separació, es presenta el compliment d’una petició sindical conjuntament amb la proposta dels nous llocs dels eventuals. És a dir, a la falta de transparència cal afegir-hi la premeditació de conduir a l’oposició a votar els nous llocs de treball a través de la seva predisposició favorable a un acord sindical.
És evident, davant d’això l’oposició ha votat en contra, excepte l’abstenció de Junts per Sabadell. Fet que ha significat la primera derrota del govern PSC-Podemos.
En el recés la Dolors m’ha preguntat:
—La Morell no havia de sortir de la sala durant el debat? N’és afectada.
—Bona observació, però no és una qüestió legal, és d’ètica, ho ha de decidir ella.
—Ja veig que és molt demanar, de no ser-hi podia perdre la votació— afegeix.
—No, perquè en el cas més favorable es produiria un empat i el vot de qualitat de l’alcaldessa resoldria la situació al seu favor.
—Ha perdut, doncs, l’ocasió de fer un gest d’ètica.
—I alguna cosa més. Ella subestima el preu polític i personal que significa incorporar a la plantilla municipal, per la via directa, a qualsevol familiar pròxim.
Durant la campanya l’alcaldessa es va omplir la boca assegurant que retornaria el servei d’oncologia pediàtrica a l’Hospital Taulí. Procés de trasllat que culminà a principis d’any però que va ser iniciat al 2010 amb la consellera Marina Geli del PSC. Ara en el capítol de les mocions el PSC i Podemos presenten una proposta perquè sigui el Ple qui en faci la petició del retorn. Segueixen, però, la mateixa estratègia d’emboscada, emprada en el punt vintè, la dolcegen amb dos punts més per forçar-ne el vot a favor: expressar el suport al professionals de l’Hospital (ningú els ha qüestionat); liderar la millora, l’ampliació i fer-ne un centre de referència comarcal (generalitats òbvies).
La portaveu de Junts per Sabadell, s’ha mostrat sorpresa i ha estat contundent, el retorn de l’oncologia pediàtrica és un compromís electoral de l’alcaldessa, diu, i és al govern a qui li toca gestionar-ho. S’abstindran, afegeix, perquè no es poden separar els altres dos punts a favor de l’Hospital Taulí. La resta de l’oposició amb arguments similars opten per un vot favorable. L’alcaldessa, doncs, ara pot dir que tothom vol el retorn del servei i el millor Hospital. Algú en dubtava?
A l’acabar el Ple i sortir a la plaça, per sota de la pancarta, pensava que el nou govern, PSC-Podemos, abans dels cents dies ja ensenyava unes formes de fer de baix nivell polític: poca austeritat, falta de transparència, dubtosa ètica, posar paranys per forçar el sentit del vot, etc,… i això que no són majoria!
Però no s’acabaven aquí els tics que emergeixen. A l’arribar a casa, he estat coneixedor que després de finalitzar el Ple de juliol s’ha retirat la pancarta. Ni tan sols han estat capaços de donar la cara per les seves conviccions, han necessitat actuar a la “foscor” amb traïdoria. Què en podem esperar d’un govern així?