Sebastià Ribes i Garolera
Tot el consistori pressentia l’arribada de la tempesta per la moció de Ciutadans recollida a l’ordre del dia. Fenomen del qual era coneguda la trajectòria, però no la potència. La sessió transcorre amb rapidesa. En una hora escassa sense polèmiques ni pujades de veu es tracten els vint-i-tres dictàmens que precedeixen a la part deliberativa, deu d’ells surten aprovats per unanimitat.
A diferència d’altres vegades, però, cada “unanimitat” fa avançar més el pressentiment de trobar-nos en una calma excepcional. La calma silenciosa que diuen s’origina a l’ull de l’huracà com una alerta del cop que està a punt d’arribar.
Tres són les mocions ha deliberar. La primera, instada per la PAHC, és força punyent pel seu impacte radical sobre les polítiques d’habitatge. Entre altres coses demana destinar un 30% a habitatge social a totes les promocions que es facin a la ciutat. S’aprova amb els vots del govern i l’abstenció de tota l’oposició, la dreta no es veu amb cor de votar-hi en contra. Sens dubte és un pas decisiu en el camí per aconseguir habitatge per a tothom. La política actual d’habitatge, centrada en la construcció municipal, resulta de totes totes insuficient i mai podrà satisfer plenament les necessitats i la immediatesa que reclama la societat per l’escassetat dels recursos municipals. Calen mesures, com la proposada, implícites a la societat civil, que dimensionin l’oferta seguint la dinàmica del mercat immobiliari.
La segona moció, per vincular les ajudes socials a la recerca d’ocupació, presentada pel PP, queda per segona vegada damunt de la taula. Així doncs, es precipita l’entrada immediata al debat de la moció de Ciutadans on es proposa un acord amb Smatsa amb la base de que l’empresa retiri l’ERO (possible acomiadament de personal), i el govern municipal modifiqui els acords de facturació, miri d’executar el pressupost disponible i incorpori mediadors externs.
La moció parteix de la base que el govern no ha volgut negociar, obviant les enormes dificultats legals per fer-ho, i encara que la proposta ha estat modificada a última hora (la moció inicial registrada proposava un acord clarament il·legal) el seu contingut no evadeix plenament les dificultats. El problema rau en que Smatsa ha canviat els criteris de facturació perquè li surtin els números, però la normativa no permet alterar el concurs inicial, i el govern està decidit a no prevaricar i a exigir el compliment de la legalitat. Alhora, per a protegir els treballadors davant del possible ERO el govern ha iniciat l’expedient per intervenir el servei.
Després de defensar la moció el grup de Ciutadans, comencen les intervencions segons el protocol. Els dos regidors de “la torna” es mostren a favor de la moció i manifesten els seus dubtes sobre la unitat del govern. Segueix la locució del portaveu del PP el qual intervé amb el seu perfil habitual de ridiculitzar la gestió municipal, amb la variant que avui hi afegeix un atac personal a l’alcalde presentant-lo com un titella de l’assemblea de la seva organització.
La primera intervenció des del govern deixa anar la tamborinada, la produeix la portaveu de Guanyem que comença amb l’afirmació que el vot de la seva organització serà a favor de la moció i seguidament deixa anar un decàleg de perquès, com si la quantitat justifiqués el tort que està fent a la unitat de govern i el dubte que posa a la gestió feta pels seus companys fins al moment, tanmateix no aporta cap solució més enllà de mostrar una actitud de diàleg, la mateixa que sap que manifesta el govern.
El portaveu del PSC fa de representant de l’empresa, no debades és un dels polítics de l’equip de govern que sis anys endarrere realitzà la contractació inviable de Smatsa: ataca a un dels tècnics; justifica l’ERO; acusa al govern municipal de provocar la situació i d’estar ofegant a l’empresa!; amenaça en que la intervenció, amb els tribunals en contra, serà un daltabaix per la ciutat. En resum: la gerència de l’empresa no ho faria millor.
És el torn del portaveu del PDeCAT, fins avui de CiU. Té al seu favor que al 2012 no va veure l’aigua clara i va votar en contra de la contractació de Smatsa. Denúncia la incoherència, d’una part del govern que avui, després de tres anys, per la proximitat de les eleccions vol mostrar-se diferent. Assegura que la moció no resol res, només allarga la situació. La votació transcendent, afirma, serà si un dia cal decidir la intervenció o no de l’empresa. Per tot això anuncia que el seu grup votarà en contra de la moció… i la tempesta es visualitza amb clarianes.
Qui representa a la Crida i alhora gestiona més directament l’afer de Smatsa des del govern, ens explica que l’empresa sabia que no li caldria complir el contracte, amb conxorxa amb els polítics signataris del moment. Ara volen modificar un contracte que és inviable i es valen de l’ERO per fer un xantatge a la ciutat. L’únic objectiu del govern, diu, és fer complir el contracte i garantir que cap persona treballadora en surti perjudicada.
La tempesta arriba acompanyada de la cridòria del personal de l’empresa Smatsa el qual veu a perillar la seva estabilitat laboral. Amb un fort impacte acústic les consignes a favor i en contra s’alternen segons la persona ponent, alguna inclús les recull en els dos sentits, això obliga a frenar el Ple i l’alcalde després de les tres advertències preceptives demana tancar les portes perquè la sessió pugui continuar. El remor de fons, però, no cessa.
El portaveu d’ERC en un intent d’apaigavar la tempesta exposa una seqüència possible a partir dels punts d’acord entre tots els grups: la retirada de l’ERO i que es compleixi la legalitat. La legalitat vol dir que l’empresa compleixi el contracte o cas contrari que anunciï que no pot complir-ho. Però no fet com ara: obrir un expedient de regulació que obliga a una intervenció per part del govern.
Unitat pel Canvi recorda la gènesi del conflicte, el qual no és entre l’Ajuntament i Smatsa sinó fruit d’una deriva del cas Mercuri. Remarca que el govern té clar els objectius: la neteja de la ciutat, fer complir el contracte i que no es produeixi un retrocés laboral. Seguidament posa com a aval a la capacitat de resolució un viatge en el temps, memora el conflicte dels autobusos! (es refereix a l’any 1982 quan el PSUC governava amb el PSC). Insisteix en que s’estan buscant vies legals per resoldre el conflicte d’ara i de sobte anuncia que comparteixen amb la moció la conveniència de buscar solucions, en conseqüència hi votaran a favor. La tamborinada fa el zenit.
Ara sí, ara ja coneixem la potència de la tempesta. Està clar que la moció serà aprovada, i la gestió del govern quedarà qüestionada i debilitada davant de l’empresa, per la deserció de dos dels seus components. Tot plegat ocasionarà danys polítics difícils d’avaluar.
Guanyem i Unitat pel Canvi, doncs, han sobreactuat per a teatralitzat des de l’escenari del Ple que són “els dialogants” del govern. Algú es pot pensar que la resta del govern no vol diàleg o millor dit no vol resoldre el conflicte? El possible rèdit electoral d’aquesta representació està per damunt de reforçar la postura il·legal i exigent de l’empresa? Val deixar-ne qüestionada la gestió global del govern quadripartit i donar ales als intents de l’oposició de destruir-ne la unitat perquè siguin organitzacions no fiables en les properes eleccions municipals?
S’equivoca qui des del govern es pensi que podrà eixir per damunt dels socis a costa de la resta. No sabem quin serà el resultat de les futures eleccions municipals, però hi ha prous precedents per afirmar que és condició sine qua non que el balanç del mandat és visualitzi com una victòria del conjunt del govern, o la pròxima governança deixarà d’estar a mans de l’esquerra del canvi.
Coneixedor que un acord de Ple no eximeix de les possibles responsabilitats legals, al finalitzar l’alcalde anuncia que immediatament demanarà un informe sobre la viabilitat dels acords aprovats.