Sebastià Ribes i Garolera
Plovia, feia fred i al migdia la claror era la pròpia d’un dia insegur i inestable. En definitiva l’últim diumenge d’octubre estàvem immersos en un preciós dia d’hivern. Possiblement per això a alguns polítics els hi passà per alt que el dia excel·lia no per un imprevisible fet meteorològic sinó perquè Sabadell feia un pas de gegant planificat en matèria de medi ambient i mobilitat. Tot plegat pot ser una explicació sobre l’absència de càrrecs electes de l’oposició o de les futures alcaldables però no la justifica, com tampoc que el mitjà local imprès, sempre ansiós per informar-nos sobre els fets rellevants de la ciutat, hagi considerat l’esdeveniment de poca volada i només li hagi dedicat un petit racó del rotatiu.
Per tothom és prou coneguda la nostra història del transport públic i del canvi extraordinari que va significar per a Sabadell a l’any 1982 disposar d’un nou servei de transport públic amb accés a tots els barris, realitzat amb vehicles equipats amb l’ultima tecnologia mecànica de l’època, els quals suplien els tronats vehicles de la concessionària anterior.
Un segon moment rellevant pel transport públic va ser quan a l’any 1996 s’incorporà un canvi cultural: fer que el transport públic fos físicament assequible a tothom. El govern municipal va optar per renovar la flota amb autobusos de plataforma baixa, els quals no sols permetien l’accés a les persones amb cadira de rodes, a les portadores de cotxets o carretons de la compra, també quedava eliminada per a les persones d’edat avançada, un 16% de la població, la barrera d’accés que significaven els tres graons a l’entrada de l’autobús.
Les dues fites es realitzaren durant el període de l’alcalde Farrés, després només s’incorporaren els canvis tecnològics vegetatius propis de la renovació dels vehicles. D’aleshores ençà no sols no s’ha produït una transformació rellevant en el transport públic, sinó que durant els successius governs dels germans Bustos ni tan sols es va vetllar per a l’actualització progressiva dels autobusos, deixant a mans de la concessionària el bregar amb uns vehicles que han fet de la pionera Sabadell la ciutat amb la flota més obsoleta de la zona metropolitana i han contribuït a què el nostre municipi avancés cap a nivells de contaminació ambiental inadmissibles.
Ha estat el govern actual, compromès amb el canvi, qui ha gestat i portat a la pràctica el tercer esdeveniment que sens dubte farà història en el transport públic local, perquè aquesta vegada la decisió municipal comporta un canvi tecnològic i cultural alhora.
No sols s’inicia l’abandó de la tecnologia del motor de combustió per passar al motor elèctric, sinó que en matèria de mobilitat la ciutat comença de forma fefaent la immersió a la cultura de la protecció del medi ambient i a fer prevaldre la salut de les persones per damunt d’altres opcions.
A la presentació dels catorze nous vehicles híbrids, ei catorze!, s’inaugurava una nova transició en matèria de transport públic a Sabadell amb una de les inversions més quantioses dels quatre anys, però els portaveus dels grups municipals de l’oposició no hi eren presents. En els plens l’oposició s’omple la boca de preocupar-se pel bé de la ciutat, però si en moments d’aquesta significació no hi son és per què pensen que així no avalen la gestió del govern municipal? Seria ridícul, si més no infantil. Què ja els hi està bé Sabadell tal com està? Seria una deslleialtat a qui els ha votat, fins i tot una actitud negligent. Què hem d’entendre? Què fàcil és en els plens fer-se els preocupats i atribuir al govern el retard del lliurament dels vehicles, i que difícil els hi resulta posar-se al nivell del càrrec en aquells esdeveniments que ens afecten plenament.
Aquell dia rúfol no vàrem veure la simple prova d’un vehicle, la qual ja es va fer fa un any, sinó l’execució del primer pas del programa per incorporar al transport públic vint-i-set unitats ens dos anys. Els nous vehicles, a banda de rejovenir la flota dràsticament, són més confortables pels usuaris i els conductors, redueixen el soroll, disminueixen el consum i per damunt de tot baixen extraordinàriament la capacitat de contaminació, fins el punt que poden arribar a reduir-la a zero si s’abasteixen d’electricitat provinent de fonts d’energies renovables.
Esperem que el govern municipal perseveri en la posta en marxa d’actuacions que permetin recuperar el retard de Sabadell en mobilitat i qualitat de l’aire a pesar de l’apatia del 48 per cent del consistori (com els hi agrada dir-se des de l’oposició) perquè ens hi va la salut a tota la ciutadania sabadellenca.