Sebastià Ribes i Garolera
No cal dir-ho, tots els mitjans se n’han fet ressò, un dels temes de rellevància de la sessió de setembre ha estat el debat sobre la moció que proposava a la Comissió del Nomenclàtor canviar el nom de la plaça d’ “Antoni Llonch” per plaça de l’ “U d’octubre”.
A pesar del nombre de plens que porto a les espatlles, no recordo haver vist a cap col·lectiu perdre una moció de forma tan esperpèntica, amb un debat estèril on a banda de donar un temps d’or als “unionistes” per exhibir-se fent pinya com mai, l’absurda divisió entre els independentistes oferí un espectacle deplorable que finalment deixà sense reconeixement l’esforç popular per fer el referèndum.
Els motors ja anaven escalfats i cal dir que no giraven massa bé, perquè acusaven als proposants, la majoria del govern municipal, de boicotejar les jornades sobre el nomenclàtor fetes dies enrere, fet que varen aprofitar els poders fàctics de la ciutat i els seus representants per oposar-se al canvi de nom de la plaça dedicada a l’alcalde franquista Antoni Llonch. Aquest va ser també un dels arguments de l’oposició obviant a posta dues coses, que l’actual moció era conseqüència de la rebutjada en el ple de març sobre el canvi de nom de la “Plaça d’Espanya”, un compromís fet molt abans de les jornades sobre el nomenclàtor i arrossegat en els successius plens. Que només es proposava, no determinava res, allà on les jornades havien traçat un camí amb el compromís del govern de seguir-lo.
S’ha explicat altres vegades, el Ple només és una posta en escena, d’un vodevil o un drama, on tret de comptades excepcions tothom sap prèviament el què passarà. Així doncs, si fem un zoom amb mirada política i ens allunyem del relat dels mitjans sobre la casuística dels debats a la Sala de Plens, la pregunta a fer-nos és: per què els grups proposants de la moció van mantenir-la a pesar de saber-la perduda? Per què no van retirar la moció o van deixar-la damunt la taula, davant del pronosticat fracàs, per avançar més en el consens? El PSC bé que va retirar la moció que havia registrat sobre Smatsa davant de l’enrenou de la imputació dels seus dos càrrecs electes. La resposta és ben senzilla, a pesar de desitjar-ho no van poder fer-ho.
En el seu moment, d’acord amb el compromís adquirit anteriorment, ERC, Crida, CiU, i els dos regidors escapolits del PSC i ara no adscrits, Lluís Monge i Carles Bosch, van pactar i es van constituir en ponents d’una moció on, entre altres acords, el punt tercer deia textualment: proposar a la comissió de nomenclàtor denominar Plaça de l’ U d’octubre a l’actual plaça d’Antoni Llonch.
Quan es va conèixer la proposta es va constatar allò que ja suposàvem, aquí a Sabadell després de 40 anys tampoc hem fet net respecte l’anterior règim franquista. Els poders econòmics locals, molts d’ells estretament lligats amb el règim anterior, es van mostrar reticents a canviar els noms dels franquistes locals i van activar els seus lobbies.
Veient CiU que els seus estan revoltats, Lourdes Ciuró inclosa, es desdiu de la moció. La resta de ponents del govern al constatar que la moció es perdrà també es plantegen retirar-la, però han acceptat per companys d’aquesta iniciativa als regidors no adscrits, els quals la volen mantenir al preu que sigui, al cap i a la fi ells no han de donar comptes a ningú. Reglamentàriament si un dels proposants vol mantenir la moció aquesta no es pot retirar. De res han valgut les insistents peticions perquè acceptessin retirar-la o perquè CiU mantingués el seu vot en ares a no dividir el bloc independentista, uns i altres hi han clavat les banyes i la moció s’ha mantingut al Ple.
El debat no cal descriure’l, us el podeu imaginar i encertareu: CiU per justificar el canvi de posició, de forma subliminar, vol fer passar per autoritària a ERC. ERC s’acarnissa amb CiU per explicitar que trenca la unitat i la Crida s’hi afegeix. Uns i altres posen les vies als unionistes (PSC, Ciutadans i PP), els quals van a tota màquina. Els equidistants (Unitat pel Canvi i Guanyem) fan el seu discurs habitual però afegint que encara no és el moment de celebrar l’U d’octubre, cal posar temps pel mig, diuen. I la torna o sigui els dos regidors no adscrits, els quals han impedit retirar o modificar la moció, amb cara de no haver trencat cap plat, diuen que defensen la moció segons la seva consciència, per damunt de les trucades rebudes.
La votació final referma el desmanec de l’espectacle que tots plegats ens han fet:
ERC, la Crida i els dos regidors de torna voten a favor (10)
CiU s’absté però es trenca la disciplina del grup amb un vot a favor de la moció (-3) (1)
Units pel Canvi vota en contra però un regidor procura ser absent en el moment de la votació (-3) (?1)
Guanyem vota en contra (-2)
PSC, Ciutadans i PP voten en contra (-7)
Conclusió: A favor 10+1 = 11, en contra -3-2-7 = 12, abstencions 3
De moment doncs no hi ha proposta dels grups independentistes per dedicar un espai a l’”U d’octubre del 2017.
PD: Tot aquest debat a l’entorn d’una plaça estèril perquè no hi ha cap adreça postal que la pugui utilitzar. El nom doncs no té cap possibilitat de córrer pel món, és exclusivament de consum intern, vaja, de racó de campanar.