Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
Darrerament, diferents veus alerten que Sabadell ha perdut pistonada, que ha perdut identitat i modernitat, que està mancada de vitalitat, que no te projecte estratègic,… Certament, des de fa uns quants anys Sabadell ha anat perdent dinamisme tan en l’àmbit econòmic com en el social. Més enllà de compartir el diagnòstic cal convenir també el perquè s’ha arribat en aquest punt i com ens ho fem per capgirar la situació. Res és casual, ni res es construeix tot sòl.
Un dels principals factors de la pèrdua de dinamisme ha estat el llarg procés de destrucció del teixit productiu i d’empobriment social. La globalització de l’economia ha afavorit que moltes grans empreses, principalment tèxtils, preferissin tancar i deslocalitzar la producció. Altres, van optar per obtenir beneficis immediats amb la venda de l’empresa i apostar per la bombolla immobiliària, amb els resultats bastament coneguts. Per contra, molts pocs empresaris van destinar els seus recursos a innovar i impulsar altres activitats productives.
En conseqüència Sabadell ha patit durant anys un elevat índex d’atur per damunt la mitjana de la comarca que, junt amb l’augment de la precarietat laboral, han comportat l’aparició d’importants bosses de pobresa i un elevat nombre de desnonaments. La situació social de molts barris s’ha agreujat. Una bona part del teixit associatiu ha perdut dinamisme o ha hagut de destinar els seus esforços també a resoldre temes socials.
Sens dubte aquesta realitat social i econòmica ha tingut una incidència negativa per a la vitalitat de Sabadell i setze anys de bustisme han acabat de rematar la situació. Setze anys de governs municipals que van viure de les rendes del passat i del qui dia passa any empeny sense cap projecte ni estratègia de futur. De molta megalomania i de molt fum, sense cap visió ni inversió estratègica. Setze anys de clientelisme polític, funcionarial, associatiu, econòmic,… i molt poca resposta crítica. Ingredients que han portat la ciutat a un estancament més que meridià.
Arribats a aquest punt, amb una ciutat i una ciutadania desactivada, a l’inici de l’actual mandat gairebé tot tornava a estar per fer. Calia en primera instància tancar una etapa política de 16 anys nefasta. Calia fer net, guanyar en transparència i superar tot rastre de clientelisme. Recuperar la confiança de la ciutadania en la institució municipal i la credibilitat dels seus governants. Calia recompondre i posar en marxa una maquinària administrativa feixuga, viciada i desmotivada. Era prioritari atendre les necessitats bàsiques de les persones amb més risc d’exclusió. Endreçar la ciutat en matèria de serveis, neteja, espai públic, equipaments, etc.
Ara s’obre una nova etapa. Ara cal mirar el futur i definir la ciutat que volem en un horitzó proper. Caldrà pensar i repensar, planificar i definir les estratègies que l’hauran de materialitzar i establir quins són els reptes col·lectius que ens permetin que Sabadell sigui realment una ciutat d’oportunitats, atractiva, dinàmica, cohesionada i amb qualitat de vida. Per això caldrà talent, temps, diàleg i rigor.
Però també caldrà mirar endavant i no enrere. No tornarem a ser una ciutat-fàbrica i difícilment tornarà la gran indústria. S’haurà d’apostar pels camins de la nova economia fonamentada en les noves tecnologies, la interconnexió i la innovació. S’haurà de fomentar l’economia pública, de cooperació i de proximitat.
Si volem una ciutat avançada, amb qualitat ambiental, serà necessari fomentar els valors i la funció dels parcs urbans i dels espais naturals del Rodal i la seva interrelació. Caldrà optar per unes infraestructures sostenibles ecològicament i per una mobilitat urbana i interurbana basada en el transport col·lectiu, al marge d’infraestructures viàries nocives i caduques.
Caldrà sobretot estratègies destinades a fomentar i afavorir l’accés de tots els sectors socials a la formació, al coneixement, a la recerca i la cultura. Només així podrem fer de Sabadell una ciutat més cohesionada i equitativa socialment. Més atractiva i amb més oportunitats, amb una ciutadania, més formada, més crítica, més creativa, més participativa i més democràtica.
Tenim l’oportunitat de rellançar Sabadell, de que la ciutat recuperi el batec. Però el repte de definir i construir el Sabadell del futur no pot correspondre únicament a la institució municipal ni al seu govern, més enllà de liderar-lo. Serà necessari doncs un esforç col·lectiu de tots els actors que se sentin implicats.