Sebastià Ribes i Garolera
Compte en fer cas d’allò que llegiu, no sempre el lèxic es correspon amb la realitat. El ple extraordinari va ser el de dijous i no el del dia següent com ens expliquen les cròniques locals. Només començar l’alcalde ens va recordar l’excepcionalitat política que vivim amb els 157 dies que els Jordis porten empresonats, els 140 de l’Oriol i el Forn i els mesos d’exili de la resta d’encausats, per la mal anomenada justícia.
Quan dic extraordinari no em refereixo sols a la situació política; com es desenvolupà el Ple també va ser radicalment singular. Va durar més de vuit hores! La primera vegada que els nostres prohoms i prodones estan tantes hores seguides en un Ple. L’ordre del dia incloïa 46 punts (de mesos ençà no havíem vist un ordre del dia tan extens), 29 dels quals van ser aprovats, agafeu-vos: per unanimitat! Increïble, però va ser així.
No us enganyeu, unanimitat no vol dir harmonia ideològica. Precisament dos temes van enaltir extraordinàriament la sessió. El primer la reacció dels que no poden viure sense estar “col·locats” de rei i la contraposició dels que en defugen com si fos un empestat. En parlarem en una altra ocasió.
El segon fou el debat sobre la moció presentada per l’oposició “a proposta de les seccions sindicals de Comissions Obreres i Unió General de Treballadors, en representació de l’empresa Serveis Medi Ambient SA”. Com ja sabeu l’Ajuntament ha obert d’ofici uns expedients sancionadors per incompliments del contracte de l’esmentada empresa. La moció, impulsada per dos dels quatre sindicats presents a SMATSA, demanava la retirada de les sancions i la constitució d’una taula de negociació.
Vam al·lucinar amb les propostes. Les seccions sindicals de CCOO i de l’UGT, defensant els interessos de l’empresa en un Ple? Personalment em va recordar els treballadors del Martí quan a l’any 1982 defensaven l’empresa d’autobusos, mentre aquesta amb la seva actitud anava esperonant políticament l’opció d’una nova concessionària i deixava cremar les possibilitats de mantenir la plantilla.
Una taula de negociació proposada per les seccions sindicals de CCOO i de l’UGT? Els incompliments de contracte, els resultats d’exercir una de les responsabilitats més directes del govern municipal com és la fiscalització de les concessionàries per a garantir el bon ús de l’erari públic, es demana negociar-ho? Osplens! És inaudit que una proposta així procedeixi d’aquestes seccions sindicals. On queda la defensa aferrissada des de l’esquerra de la gestió pública?
Una taula, diuen, on sigui representat tothom, empresa, sindicats, govern i oposició… bé, tothom no, posats a fer llista hi falten els beneficiaris directes del servei, els que el costegen. Però no estem davant d’una emergència social on cal una resposta unitària, parlem d’una contraposició d’interessos on les dues parts estan perfectament definides i regulades. On l’empresa té el deure de complir el plec de condicions, amb el qual va guanyar la concessió, i el govern l’obligació de fiscalitzar la despesa i assegurar la realització correcta del servei. El mateix govern que èticament ha d’atendre a les seccions sindicals, mantenir informada a l’oposició i defensar els interessos de la ciutadania.
Les seccions sindicals de CCOO i de l’UGT, permeten que els grups municipals dretans i més rancis siguin els baluards des d’on es defensen els seus interessos? Ni cal dir que les orelles xerricaven al sentir a l’oposició transmutada en la màxima defensora de la plantilla de l’empresa. I no és d’estranyar, durant més d’una hora el món va girar al revés.
No hi estat mai en un comitè sindical, però sí en diversos equips de negociació, i ja hagués volgut que en cada situació l’equip oponent comencés oferint-nos les garanties (que no les concessions) que l’equip de govern, per veu de cadascuna de les quatre organitzacions polítiques que el composen, va anunciar públicament en el ple, desmentin les elucubracions fetes pels portaveus sobre el futur de la plantilla.
Podem convenir que probablement el govern municipal ha comès errors durant la gestió i seguiment de les concessions anteriorment adjudicades, on la conjuntura política i la descoordinació en què s’ha trobat la Casa Gran no ho ha facilitat gens, però és indiscutible que en les actuacions fetes fins avui, han vetllat sense cap excepció per la seguretat i les condicions laborals de les persones que podien ser-ne afectades.
Cal suposar que tot això no s’escapa del coneixement d’aquestes dues seccions sindicals, per tant no s’entén la seva actitud bel·ligerant i desafortunada, fins a l’extrem de lliurar-se a l’oposició de bones a primeres, allà on encara no hi ha, ni és presumible pel que s’ha dit, cap acomiadament, retallada o reducció de la jornada laboral arran de les actuacions de l’equip de govern.
El plec de condicions que fiscalitza l’actual equip municipal, recordem-ho, va ser redactat i adjudicat durant el govern dels germans Bustos. Actualment tot aquest afer és una de les peces rellevants pendents del procés judicial del cas Mercuri. No volem pensar que si el món gira al revés és perquè s’arrosseguen prebendes d’aquest període que públicament desconeixem.
Finalment el govern en pes va decidir mantenir la seva línia de treball al desestimar la moció conjuntament amb l’abstenció del grup de CiU. Moment en que el personal present de SMATSA, que s’havia esperat fins quasi l’una de la nit per conèixer la resolució, va llençar improperis i amenaces electorals contra alguns components del govern. El crits i el xivarri de les cadires mentre sortien de la Sala de Plens van fer aturar la sessió durant uns moments.
Sí, sens dubte, l’acta del Ple deixarà constància pel futur de la vivència d’una sessió extraordinària.