Virginia Domínguez, Entesa per Sabadell
El primer Ple conduit per l’alcalde de la Crida per Sabadell, Maties Serracant Camps, es va desenvolupar en un ambient relaxat, típic del final del curs polític, i amb diverses votacions unànimes o amb majories àmplies en què no es va registrar cap vot contrari als punts defensats pel govern.
Curiosament, un dels punts més importants d’aquest Ple es va aprovar inicialment pràcticament sense debat, malgrat tractar-se d’una de les modificacions de Pla General més ambicioses del que portem de mandat. Aquesta modificació, defensada brillantment per Glòria Rubio, fa un replantejament de les antigues AREs (àrees residencials estratègiques) introduïdes pel govern de la Generalitat l’any 2008 i que finalment no es van desenvolupar. La proposta que fa actualment el govern de la ciutat parteix de la voluntat de cohesionar els barris de Can Puiggener i Torre-romeu, ajustar el planejament a la realitat social actual i incrementar l’habitatge dotacional públic.
Així, a Can Puiggener els objectius són la connectivitat ecològica amb el Parc del Nord, la continuïtat paisatgística i ambiental entre la Clota Alta i la Clota Baixa, el replantejament dels equipaments educatius situant-los en el centre del barri i pensant ja en un institut-escola, la qualificació correcta del camp de futbol i la construcció d’habitatge públic.
A Torre-romeu es pretén reforçar el Parc del Ripoll com a connector verd, establir una continuïtat fins Can Roqueta amb nous usos residencials i terciaris, incrementar l’habitatge públic i, últim, però rellevant, ajustar la qualificació urbanística del Centre cívic de Torre-romeu.
Ben al contrari del que part de l’oposició ha dit aquests dies, el govern municipal no viu mirant el passat, sinó que fa propostes i planifica el futur, com queda ben clar en aquesta modificació de Pla general profundament transformadora, però és fonamental que continuï també endreçant el que tants anys de govern del PSC van potinejar.
En aquest sentit, no és pas menor que el Centre cívic de Torre-romeu, el nou, construït l’any 2012, es va edificar en un espai qualificat amb D2, és a dir, d’espai verd lliure, total i completament incompatible amb la construcció d’un centre cívic. I el més greu és que els que van cometre aquesta i altres irregularitats són els mateixos que volen esquitxar de corrupció accions honestes com la cessió de Cal Balsach a les entitats de la Creu Alta. Fins i tot li devia fer vergonya al propi portaveu del PSC, Josep Ayuso, perquè en el seu torn de paraula es va limitar a dir amb el cap cot que es remetia a una intervenció feta en un ple anterior.
Un altre punt d’aquest Ple, que potser no té una incidència numèrica molt important, però sí que suposa la troballa d’una solució per un problema arrossegat de fa anys, va ser l’aprovació inicial de les bases de les subvencions destinades als antics propietaris d’habitatges de protecció oficial afectats per al·luminosi al barri dels Merinals. Tal com va explicar el regidor d’Economia Albert Boada, per un efecte pervers de la legislació vigent aquestes persones que van haver d’abandonar els seus habitatges perquè fossin enderrocats, havien de pagar la plusvàlua corresponent a la seva venda, malgrat aquests pisos ja havien acabat la seva vida útil. Durant anys aquests rebuts han estat dormint en un calaix, però ara, la conjunció de voluntat política per solucionar el tema i un bon treball tècnic de busca de solucions han confluït en aquestes subvencions amb un import total de 90.000 €, que òbviament van ser aprovades per unanimitat.
Aquest va ser un dels darrers punts defensats per Albert Boada abans de la seva renúncia en la recta final del Ple. Una renúncia que no va passar desapercebuda, perquè cada mot del seu discurs final va ser fruit de la reflexió sobre la hipocresia política i la màfia.
Així, l’Albert va denunciar com els mateixos partits polítics que retallen drets socials: el PP, el PSOE-PSC i CiU, pretenen donar en el Ple municipal lliçons d’honestedat i de defensa dels mateixos drets perduts. Seguidament es va referir a la màfia com un càncer que penetra en partits polítics, institucions, mitjans de comunicació i societat, com la llei del silenci, un sistema de saqueig en què tots els implicats guanyen, però l’interès públic sempre perd. Però el seu discurs no va ser genèric, sinó que adaptant les paraules d’Eduardo Galeano a “Patas arriba: la Escuela del mundo al revés”, va exemplificar detalls explícits de la política local o les relacions de poder amb les concessionàries de serveis públics per concloure “Són poderosos que es troben amb poderosos i mai poden oblidar que són poderosos”. Les seves darreres paraules van ser d’optimisme i de crida a la lluita contra la màfia, el clientelisme i la corrupció, i d’agraïment cap a les persones que lluiten cada dia per fer-ho possible.
Un adéu que deixa el llistó molt alt a la Sala de Plens, no sempre caracteritzada pels debats intel·ligents, i un buit enorme en el govern municipal. Però afortunadament continua treballant a la Crida per Sabadell, compromès com sempre i aprofitant l’aprenentatge d’aquests dos anys de pas per la política institucional. Punt i seguit.