Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
Sense saber com i per què, sobtadament, s’ha despertat un interès pel futur de la fàbrica Artèxtil. Un interès que, com sol passar en aquesta ciutat, arriba tard, quan l’operació que pot canviar radicalment aquest espai ja no té marxa enrere i el nou govern municipal no té marge de maniobra. Com sol passar també aquest interès arriba envoltat d’un important nivell de desconeixement o de manca de memòria. Tot i això, benvingut sigui.
L’operació per a requalificar la fàbrica Artèxtil va començar l’any 2006, en plena disbauxa especulativa. Una operació impulsada per la Immobiliària Europea Manet SL, propietat dels Garcia-Planas Marcet i posteriorment per empreses immobiliàries filials del Banc Sabadell.
L’Artèxtil, a l’igual que l’ABB, mantenia la qualificació de sòl industrial pel planejament urbanístic de Sabadell, amb la finalitat de preservar l’activitat productiva dins la trama urbana. L’any 1999 però, amb l’arribada del PSC al govern de la ciutat, les operacions especulatives van trobar un bon aliat i l’alcalde Manuel Bustos va iniciar la requalificació de l’ABB d’industrial a residencial atenent els interessos de la propietat.
Els propietaris de l’Artèxtil van emmirallar-se en aquesta operació i l’any 2006 van reclamar el mateix tracte de favor de l’ABB. Manuel Bustos i Joan Carles Sánchez van posar en marxa la requalificació de l’Artèxtil amb la signatura d’un conveni amb la propietat.
La modificació del planejament urbanístic vigent, que havia de permetre l’operació immobiliària, va ser aprovada inicialment pel Ple municipal de juliol de 2008, amb els vots favorables del PSC, PP i CiU. Una modificació que transformava 10.400 m2 de sòl industrial en 12.800 m2 de sostre residencial -uns 165 habitatges-, en 1.500 m2 d’oficines, 4.500 m2 d’educatiu i 1.858 m2 de plaça pública.
Una requalificació que l’Entesa per Sabadell va qüestionar, i va denunciar que es tractava d’una operació immobiliària ben maquillada, on l’interès públic, preceptiu en tota modificació del planejament, no apareixia per enlloc. L’Entesa va interposar les úniques al·legacions a la requalificació, les quals van ser desestimades.
Sis anys després d’aquesta aprovació inicial, el llavors alcalde Juan Carlos Sánchez i el regidor d’urbanisme Josep Ayuso, van desenterrar la tramitació i van portar al Ple de febrer de 2014 l’aprovació provisional de la requalificació, conscients que abans del seu final d’etapa havien de deixar ben encarrilada aquesta sucosa operació immobiliària.
Va ser aprovada gràcies també als vots favorables del PSC (inclosos els dels regidors Lluís Monge i Carles Bosch) i del PP i CiU. Així es beneïa una operació que no únicament beneficiava als interessos privats, sinó que malmenava el futur de la peça industrial de l’Artèxtil. Una operació especulativa encoberta sota el fals discurs de que es tractava d’una oportunitat.
Una oportunitat, per a qui? Per la família Garcia Planas, que enlloc de salvar l’empresa i els llocs de treball, motius pels quals havien justificat l’operació, la van tancar i van fer caixa venent el solar al Banc Sabadell. El “Projecte d’unitat creativa i multidisciplinar novedós, basat en la història i la tradició de la ciutat de Sabadell” que l’Artèxtil va comprometre’s crear segons el conveni aprovat, ni s’ha vist, ni es veurà. El Banc de Sabadell per la seva banda en traurà una important rendibilitat immobiliària amb la construcció de 165 habitatges.
I la ciutat? I l’interès públic? La ciutat es queda amb una nau que havia d’ubicar un hipotètic nou institut, però que no s’hi ubicarà perquè la Generalitat ja va anunciar que era del tot inviable. Una nau sense un ús concret que l’Ajuntament haurà de mantenir. I per rematar l’operació, l’Artèxtil SA es treu de sobre i endossa a l’Ajuntament, o sigui la ciutat, l’espai esportiu abandonat de les piscines de Nostra Llar, que també haurà de rehabilitar i mantenir.
El maig de 2016 el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va aprovar definitivament la modificació del planejament urbanístic, donant així via lliure a l’operació immobiliària a la fàbrica Artèxtil sense cap marge de maniobra pel nou Ajuntament.
Una vegada més, gràcies a les polítiques urbanístiques del Partit Socialista i a la dreta local, els privats hi guanyen i la ciutat hi perd. I, una vegada més, cal fer memòria.