Els dos regidors, que formaven part del govern socialista, van defensar la requalificació i enderroc de l’Artèxtil que ara qüestionen
La transformació de la fàbrica Artèxtil, que comprèn la illa formada pels carrers de Vidal, Romeu, Covadonga i de Quevedo, és un dels exponents més clars de l’urbanisme a la carta -modificar el planejament urbanístic a demanda i benefici del privat i al marge de l’interès públic- que el PSC va practicar al llarg dels 16 anys en què va ostentar el govern municipal.
L’Artèxtil és, junt amb l’ABB, una de les dues grans indústries sabadellenques que el planejament urbanístic municipal va acordar mantenir el seu caràcter industrial de manera expressa. La qualitat dels edificis, la versatilitat funcional i estar ben comunicades, van determinar que fossin unes peces importants per a garantir sòl industrial dins el teixit urbà.
El govern del PSC no va tenir cap inconvenient, a l’igual que en l’ABB, en modificar la qualificació urbanística vigent de l’Artèxtil quan els seus propietaris els hi va convenir. Requalificant el sòl industrial en residencial, educatiu i una petita zona verda. Una requalificació que l’Entesa ja va qüestionar l’any 2008 i posteriorment l’any 2014, advertint que es tractava d’una operació immobiliària ben maquillada i que no està justificat el seu interès públic, però absolutament condicionada pel conveni urbanístic vinculat que la feia irreversible un cop aprovada, tal i com saben perfectament els regidors no adscrits Lluís Monge i Carles Bosch.
L’Entesa per Sabadell es va oposar a la modificació del planejament i va fer al·legacions al Pla de millora urbana que transformaven els 10.400 m2 de sòl industrial en 12.800 m2 de sostre residencial, 1.500 m2 d’oficines, 4.500 m2 d’educatiu –superfície del tot insuficient per a construir-hi un centre educatiu- i en 1.858 m2 de plaça pública. Totes les propostes van ser desestimades i el PSC va aprovar l’operació immobiliària-especulativa.
Les actuals declaracions dels regidors Monge i Bosch qüestionant ara aquesta operació immobiliària, quan ells mateixos van ser els qui la van promoure i aprovar, no deixen de ser grotesques per la càrrega d’hipocresia que comporten i resulten insultants cap a les persones i organitzacions que veritablement vam oposar-nos a l’operació Artèxtil.
Aquests dos regidors mai no van manifestar cap posicionament diferenciat de la resta del govern socialista a l’hora de debatre i aprovar aquesta operació, sinó tot el contrari, seguidisme i satisfacció per haver col·laborat a defensar els interessos privats en contra de l’interès públic.
Des de l’Entesa per Sabadell reclamem, una vegada més, que l’acció política es basi en la honestedat i la coherència, i no en declaracions i actituds oportunistes per a maquillar el seu passat més que fosc.