Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
Els fets del Bemba, de la matinada del 27 de setembre de 2003, són una de les parts més fosques de la història política de Sabadell. Els greus incidents instigats pel govern de Manuel Bustos amb una actuació policial indiscriminada contra centenars de persones pels carrers i bars del centre de Sabadell, amb el resultat de diversos ferits i detinguts, han esdevingut un dels episodis no resolts i a la vegada amb més transcendència per a la política local.
El tancament del bar Bemba del carrer de la Concepció, freqüentat principalment per joves, un sector dels quals crítics amb el govern Bustos, va servir d’excusa per escarmentar-los acarnissadament sota el pretext que originaven soroll a la via pública.
Lluny de resoldre les possibles molèsties als veïns mitjançant la mediació policial, el govern va optar per una desproporcionada actuació de la Policia municipal i nacional, amb l’estrena de la Unitat de Reforç Policial i una destacada actuació política amb la participació directa de l’alcalde Manuel Bustos i dels regidors Paco Bustos i Josep Ayuso.
Aquells fets, dels quals el govern municipal mai va voler clarificar ni donar les necessàries explicacions del perquè es van produir, van servir perquè molts sabadellencs i sabadellenques coneguessin el veritable tarannà autoritari i rancuniós de Manuel Bustos. I van ser el desencadenant del posterior trencament amb els socis de govern del PSC (CiU, ICV-EUiA i ERC) malgrat en el moment dels fets van mantenir una actitud de condescendència envers l’actuació del govern.
L’Entesa per Sabadell va ser l’únic grup municipal que des del primer moment va reprovar l’actuació política i policial. Va exigir transparència i va demanar explicacions del què i del perquè havia passat. Va reclamar responsabilitats polítiques a un govern que sistemàticament es va dedicar a mentir, tergiversar els fets i amagar el seu nefast paper en l’origen i l’evolució dels incidents.
Ara, es pretén jutjar 11 joves acusats d’atemptat contra l’autoritat i de desobediència, afrontant penes fins a dos anys i mig de presó. Pel contrari, els responsables polítics, Manuel Bustos, Paco Bustos i Josep Ayuso, sorprenentment, es van deslliurar de les acusacions penals que pesaven sobre ells, malgrat haver-hi intervingut directament.
Tot i els anys transcorreguts però, encara es mantenen vives moltes preguntes en relació aquells fets: per què davant d’un simple problema de sorolls es va optar per una actuació policial tan desproporcionada? Per què l’actuació repressiva estava perfectament planificada, amb més efectius dels habituals de la Policia Municipal i l’estrena de la Unitat de Reforç Policial? Per què el govern va ocultar que s’havia intervingut amb material antiavalots? Per què la Policia Nacional es va retirar al comprovar el caire dels esdeveniments en un tema d’àmbit municipal? Per què els regidors Paco Bustos i Josep Ayuso es trobaven al capdavant de la ràtzia policial assenyalant qui s’havia d’apallissar i detenir? Per què el govern municipal es va negar en tot moment a constituir una Comissió específica que clarifiqués els fets?.
Aquestes són algunes de les moltes preguntes que, 14 anys després, encara esperen resposta sobre uns incidents del tot evitables que van alterar la convivència ciutadana i van posar de relleu el dèficit democràtic d’aquell govern encapçalat pel PSC.
Naturalment ens solidaritzem amb els encausats i confiem en la seva total absolució. Però també confiem que el procés judicial serveixi per a poder clarificar els fets i esclarir les responsabilitats polítiques. 14 anys després la ciutat té dret a saber perquè van succeir els fets del Bemba.