Sebastià Ribes i Garolera, Entesa per Sabadell
Científicament és conegut, el treball nocturn té un impacte desmesuradament negatiu sobre la salut de les persones que el realitzen. Alterar el ritme circadiari, modificar les hores de dormir i trasbalsar el cicle llum-foscor sobre un cos biològicament adaptat a la vida diürna passa factura.
Els tractats de riscos laborals fan una àmplia ressenya dels seus efectes i faciliten dades de les seves conseqüències. Entre les més significatives esmenten l’augment d’un 23% dels riscos d’infart, un 24% de les malalties coronàries i 5% d’incidències cerebrovasculars. L’OMS estima que per cada quinze anys d’activitat nocturna, arran de la disfunció biològica, social i familiar, s’envelleix prematurament cinc anys.
Malauradament, tal com tenim estructurada actualment la societat, depenem del treball nocturn de diversos col·lectius: metges, infermeres, bombers, vigilants, transportistes, policies, personal de neteja, etc. Mentre dormim ells ens garanteixen que tot segueixi rutllant correctament, però el més raonable seria que tothom tingués accés al treball diürn i a la igualtat en les condicions de vida.
En aquest sentit celebro que un gruix de la policia municipal pugui accedir al torn diürn i millorar de cop i volta les expectatives de salut. Ho celebro amb la mateixa intensitat que lamento que no s’exposin obertament les raons de la resistència al canvi i alguns es dediquin a generar pors i alarmes. A banda del dret a manifestar la seva opinió, la dotació nocturna i les possibles conseqüències no són la seva responsabilitat, què intenten? Fer-nos pensar que qui n’assumeix la responsabilitat de la gestió policial ha pres la decisió sense solta ni volta?
En realitat la pregunta que susciten és: Per què després d’anys de silenci, aquest interès sobtat pel bon fer de la governança municipal? A nivell personal segur que no falten arguments, la nocturnitat també dóna momentàniament satisfaccions, però de segur que les raons més punyents són la pèrdua econòmica del plus de nocturnitat i els efectes pel canvi del règim de festius. Tanmateix, per què no es posa damunt de la taula? Per què alguns sindicats ens expliquen altres històries i s’entesten en voler fer certificar per altres col·lectius pronòstics d’una futura disbauxa nocturna?
Si durant els últims anys el nivell de serveis nocturns s’ha mantingut amb tendència a disminuir, per què no protestaven per l’increment innecessari i contra natura de la plantilla nocturna? Era el moment de fer prevaldre la salut, un del criteris sindicals més preuats, per damunt del fàcil complement salarial. L’hora d’exigir racionalitat i solució a les altres prioritats del cos si havia disponibilitat econòmica, i no fer la gara-gara als germans Bustos, la gestió del quals s’està evidenciant tan nefasta, que de continuar sortint coses serà més escandalosa que els motius pels quals se’ls està processant.
Hi ha un efecte econòmic i alteració de la conciliació familiar? D’acord, s’entén i això dol a qualsevol butxaca, però que es digui, que es clarifiqui on està el moll de l’os pel canvi. És feina del govern municipal, i per tant exigible des de la claredat de la demanda, explorar possibles solucions, si més no transitòries, perquè de cop i volta les famílies afectades, a pesar del prolongat mutisme col·lectiu, no hagin de patir dràsticament les conseqüències de la pèssima gestió anterior. Però posem també en valor la incorporació d’un grup a la vida saludable perquè treballar no pot ser sinònim de perdre la salut, ni un complement de nocturnitat el preu de venda del nostre benestar.