Virginia Domínguez, Entesa per Sabadell
Cada cosa al seu temps. Municipalitzar no és llevar-se un dia i anul·lar de cop i volta la gestió privada. Requereix estudiar molt bé –sí, estudiar– tots els aspectes del contracte, econòmics, temporals, laborals, avaluar cada element del plec de clàusules establert amb l’empresa per dissenyar el procés de recuperació de la gestió pública garantint sempre la prestació de servei en les millors condicions per a la ciutadania.
Escoltant l’oposició en el Ple del mes d’octubre preocupa terriblement la simplificació dels arguments, la immaduresa que permet acusar gratuïtament el govern de Sabadell d’haver renunciat a recuperar la gestió directa del cementiri municipal. Aprovar el pla d’inversions no implica en cap cas renunciar aquest objectiu que arribarà quan estigui madur, quan s’hagin fet totes les passes necessàries. No fos cas –com va etzibar Maties Serracant a Josep Ayuso– que a algú se li acudís denunciar-nos a la primera de canvi.
Quina és la pretensió dels grups de l’oposició? Que l’Ajuntament renunciï a exigir a la concessionària les inversions que ha de fer per contracte? Això, de fet és el que feia el govern privatitzador per excel·lència, el del PSC. Cap control, cap exigència a fer complir les seves obligacions, tan sols mirar cap a una altra banda mentre Torra SA incomplia sistemàticament els acords. No és acceptable cap més incompliment. Mentre el contracte sigui vigent, l’hauran d’assumir. I si no els interessa ja saben que hi poden renunciar.
Cada cosa al seu temps. I dijous va ser el temps d’aprovar finalment el Reglament de cessió de locals, després d’un immens treball per posar-hi ordre, per saber quins locals estaven cedits i en quines condicions. Ha estat molt més complex del que preveia el govern, perquè el PSC va deixar també en aquest àmbit una herència de caos, de greuges comparatius entre entitats amb privilegis i entitats sense cap dret, de cessions dispars, sense cap mena de criteri i encara menys de transparència.
El Reglament de cessió de locals era una demanda de fa molts anys dels grups que érem a l’oposició. Al març de 2009 ja es va aprovar una moció presentada conjuntament per CiU, ICV-EUiA, Entesa per Sabadell i ERC, que es va aprovar amb el vot contrari del PSC. I al juny de 2012 CiU va tornar a portar el tema al Ple i es va tornar a aprovar, aquest cop per unanimitat. Però el mandat del Ple no un, sinó dos cops, no va ser suficient motivació perquè el govern del PSC agafés el guant. Si bé es van fer unes quantes desenes de reunions, mai no van tenir voluntat de tirar-ho endavant i els esborranys van quedar tristament arraconats en algun calaix.
No interessava. Com no els interessa ara. Ja va dir la sra. Carrasco, regidora del PSC, que aquest no era el seu reglament. És clar que no, al seu grup mai no li va interessar tenir criteris reguladors, d’equitat i transparents, així podien fer i desfer lliurement. I algunes entitats van ser víctimes d’aquesta manera de fer, ja fos per quedar fora del circuit o bé per quedar-hi atrapades. La Glòria Rubio, tinenta d’alcalde de Territori, ho va explicar ben clarament, veníem d’una situació de completa subjectivitat on l’equip de govern decidia per exemple qui pagava les despeses de consums i qui no.
Malauradament, malgrat els reiterats elogis al llarg procés de debat i el reconeixement del bon nivell de diàleg i la bona feina feta pel govern i l’equip tècnic, cap dels grups de l’oposició es va atrevir a votar a favor del reglament. Els arguments, escassos. Perquè no s’inclou el pagament de consums? Perquè no s’inclouen les concessions administratives? Perquè les cessions són per 4 anys?
Els compromisos del govern van quedar clars: la Glòria Rubio va avançar que hi hauria un procés de concurrència per accedir a subvencions per pagar una part de les despeses de consums o manteniment de locals i es va comprometre a iniciar el procés per tenir també un reglament de concessions administratives a finals del 2017. I la regidora de Participació, Míriam Ferràndiz, va recordar que l’estratègia de participació del govern municipal va molt més enllà d’un reglament, que és un recurs més per a les entitats, amb el sedàs de la transparència, sinó també de la creació de la futura Oficina de l’Associacionisme i altres accions per afavorir la igualtat d’oportunitats de les entitats.
Ara toca aplicar el reglament i publicar al web municipal tota la informació sobre els locals i els criteris de cessió. I a poc a poc anem avançant.