Virginia Domínguez, Entesa per Sabadell
En els darrers anys al Ple municipal s’ha parlat més d’un cop de la Caserna de la Guàrdia Civil, però mai des de la perspectiva d’un govern municipal que la vol recuperar per Sabadell sense cap cost, perquè la caserna ja és de la ciutat.
Aquesta va ser la novetat al Ple de setembre. La tinenta d’alcalde de Territori i Habitatge, Glòria Rubio, va exposar sintèticament els antecedents del vergonyant protocol que va signar l’any 2006 Manuel Bustos amb el seu col·lega Alfredo Pérez Rubalcaba, un acord que comprometia l’Ajuntament a donar a la Guàrdia civil 3 milions d’euros i un solar valorat actualment en 3,7 milions d’euros per construir una nova caserna a Sant Pau de Riu-sec, malgrat l’Ajuntament òbviament no té la competència per fer-ho.
Un conveni lesiu pels interessos de Sabadell, que tenia com a únic objectiu confessable recuperar un equipament que ja era de la ciutat i que com a tal està inscrit al Registre de la propietat des de l’any 1999.
Lamentablement els grups municipals de l’oposició no van fer costat al govern en el dictamen que plantejava la revisió d’ofici del conveni de la caserna. El portaveu de CiU, Carles Rossinyol, es va atrevir a qualificar aquesta acció de covarda, contraprogramant una crida a ocupar la caserna que va ser únicament un estirabot en l’espectacle que acaba sent el Ple. Quan la regidora de la Crida per Sabadell el va animar a concretar els detalls de la presumpta ocupació, va fugir d’estudi, no sabem si maleint l’hora en què va utilitzar el terme “ocupar” o el càlcul erroni de pensar que el govern no seria capaç de seguir-li el joc.
Sigui com sigui,independentment de qualsevol altra acció o reivindicació que es pugui emprendre, el que és evident és que el conveni de la caserna mal ens pesi és actualment vigent i l’única via que té l’Ajuntament per revertir-lo és iniciar la seva revisió i recórrer a la Comissió jurídica de la Generalitat.
Per la seva banda, el portaveu del PSC, Josep Ayuso, va parlar de mantenir la “coherència” amb els informes tècnics i jurídics que desaconsellaven un contenciós administratiu en el seu moment. De res no va servir que la senyora Rubio li recordés que no hi havia hagut cap acte administratiu ferm per part de la Guàrdia Civil o el Ministeri de l’Interior que reclamés la caserna. Ni tampoc l’explicació sobre les gestions fetes fa uns mesos per intentar arribar a un acord sense que suposés un cost per la ciutat.
Sí que cal remarcar que cap grup municipal no va defensar el contingut del conveni, ni tan sols el PSC, que únicament es va dedicar a justificar-se, citant informes, però sense aprofundir en el seu contingut i ignorant que el govern socialista ja comptava l’any 2005 amb un informe jurídic que avalava iniciar l¡expedient per l’extinció de la llicència d’ocupació atorgada a la Guàrdia Civil i que es posés la caserna a completa disposició de l’Ajuntament en qualitat de propietària de l’immoble.
Sembla que planava a la Sala de Plens la certesa d’un conveni injust, d’un acord al marge dels interessos de la ciutat, però justificat –com tantes altres coses– amb un bon treball propagandístic i un esforç continuat per fer callar les veus divergents. Quin grup podria defensar actualment –amb el canvi de context polític– el contingut del conveni?
Ni tan sols Josep Ayuso.