Virginia Domínguez Alvarez
Per entendre la necessitat que té aquesta ciutat de posar ordre en les cessions de locals a través d’un reglament transparent cal remuntar-se un parell de legislatures fins l’any 2009, quan el PSC va decidir unilateralment cedir un local a l’Associació Llatinoamericana de Sabadell –filial de la potent Fedelatina vinculada al responsable de Formació i Ciutadania del PSC, Josep Maria Sala–, menystenint altres entitats formades pel col·lectiu d’origen llatinoamericà.
Van ser precisament aquestes entitats les primeres en reaccionar, alertant del tracte de favor a l’entitat presidida per Ligia Castelo que podia estar motivat per interessos electoralistes per captar el vot d’origen immigrat a les eleccions municipals.
Aquest rebuig va provocar la implicació de la major part de grups municipals de l’oposició i al ple del 3 de març de 2009 es va debatre una moció presentada conjuntament per CiU, ICV, l’Entesa per Sabadell i ERC per demanar que no es cedís aquest local i que es fes una diagnosi de la situació de cessions i de necessitats de les entitats per tal d’elaborar una proposta. Finalment la moció es va aprovar amb el vot contrari del PSC, que unes hores abans del ple havia intentat a la desesperada que es retirés la proposició, rectificant sobre el local.
Després d’això res efectiu. Es va debatre en comissió informativa una proposta de reglament que el govern no va arribar a portar mai a Ple “perquè no hi havia consens” i en el mandat següent es va continuar marejant la perdiu. És a dir, 7 anys perduts! Perduts per a la transparència i per a l’equitat, però molt ben utilitzats pel PSC que podia continuar la seva política clientelar impunement.
Ha calgut tot un any de treball per posar ordre en el caos. Entitats que tenien diferents tipus d’acord, algunes sense conveni, altres amb llicències demanials, unes pagant subministraments, altres amb tot gratuït, dates que no sempre quadren… Ha estat molt més complex i lent del que ens podríem haver imaginat.
Però finalment el Ple del passat dijous va debatre una proposta de Reglament de cessió que parteix d’una radiografia real de la situació, que ja ha passat un procés participatiu amb les entitats i amb els grups municipals i que ara està en exposició pública per poder-hi fer al·legacions.
La tinenta d’alcalde de Territori i Habitatge, Glòria Rubio, va defensar el Reglament sobre les llicències demanials com el primer pas cap a la transparència i per ordenar el que ens hem trobat, amb la voluntat política de tenir un teixit associatiu fort i divers amb qui l’Ajuntament estableixi unes relacions sanes, lluny de les relacions clientelars que hi havia fins ara. És aquesta la primera vegada que es posen per escrit uns criteris per a aquestes cessions i es planteja un període de transició on caldrà acompanyar les entitats, alhora que es treballarà també en la millora del reglament de centres cívics i en la concreció de les concessions administratives, que ja estan molt regulades per la legislació.
Al meu entendre, els grups municipals de l’oposició no van estar a l’alçada del que es posava sobre la taula i van votar-hi en contra, tot i ser una aprovació inicial en què és molt habitual abstenir-se. No van voler donar ni un bri d’aire al govern en un càstig sorprenent, tenint en compte que venim d’anys d’opacitat. Cap grup municipal no va entrar en el fons de la qüestió, ni en la situació de desregulació que hem patit ni en els aspectes regulats.
Els únics arguments esgrimits per votar en contra van ser que no hi havia un calendari per treballar el reglament de concessions administratives, el desacord amb el fet que no es cobreixi directament el cost dels subministraments i el fet que el reglament contempli multes de fins 6.000 € pels incompliments.
En aquest sentit, Glòria Rubio va respondre amb convicció que el govern ja s’ha compromès a continuar treballant en els propers mesos amb les concessions administratives (que són aproximadament el 10% de les cessions) i que no es poden donar subvencions encobertes amb diners públics i per tant l’ajut al pagament de subministraments s’ha de fer amb concurrència pública.
No va ser prou per convèncer l’oposició que hauria preferit no tenir reglament a tenir-ne aquest, que hauria preferit mantenir el caos i l’opacitat en detriment de la transparència, tot i que realment no sabem per què.