Virginia Domínguez Alvarez, Entesa per Sabadell
Si el govern volia que en aquest mandat es parlés de municipalitzacions, no ho podia haver fet millor. El ple municipal n’és un exemple, és tema recurrent fins i tot portat a l’extrem que alguns grups quan volen acusar el govern de qualsevol cosa, amb allò de què el Pisuerga passa per Valladolid, li retreuen que no hagi presentat un estudi sobre les municipalitzacions.
I això donarà de sí, perquè m’imagino que el govern no farà “un estudi”, com qui fa la bíblia de les municipalitzacions, sinó que anirà analitzant cada cas, cada concessió que és recuperable, i aportarà llavors els estudis i informes econòmics i de viabilitat. Per cert, informes que segons la legislació vigent, eren preceptius per als anteriors governs que es van cuidar de privatitzar-ho pràcticament tot. Algú els ha vist, els que van fer llavors?
En el context de la memòria recent dels anys d’externalitzacions, es va debatre la moció sobre la municipalització de serveis presentada pel conjunt de l’oposició i el portaveu del PSC Josep Ayuso va insistir en què iniciar municipalitzacions sense informes tècnics i jurídics seria una irresponsabilitat i va parlar de la col·lisió del dret privat i el públic o de l’actual manca de capacitat financera de l’administració per assumir les municipalitzacions.
Que calen aquests informes és evident, igual que calien per externalitzar. És més, l’actual govern és el principal interessat en tenir aquests estudis, perquè municipalitzar forma part del seu programa polític, no pas de dogmatismes o “reaccions compulsives”. En aquest sentit, el regidor de Nova economia, Albert Boada, va explicar tres novetats importants: la posada en marxa d’un grup de treball tècnic per coordinar tots aquests estudis i guiar els processos de municipalització, la creació d’una partida pressupostària per fer aquests estudis, i la signatura d’un conveni amb altres Ajuntaments per compartir recursos tècnics per desenvolupar els processos d’internalització de serveis amb el màxim rigor.
No puc deixar de comentar que per les referències a la col·lisió del dret privat i el públic i la presumpta manca de capacitat financera de l’Ajuntament, la intervenció del Sr. Ayuso va semblar més aviat una defensa de les externalitzacions, cosa que tampoc no sorprèn després de 16 anys de croada del PSC per privatitzar-ho tot, independentment de si era rendible econòmica i socialment, de si d’aquests manera s’allunyava la pressa de decisions de l’Ajuntament o de si amb aquesta via s’obria també la porta a episodis de corrupció a través de determinades contractacions externes. Aquesta vinculació és innegable en multitud de casos de corrupció de plena actualitat (Pokemon, Manga, Inipro…), per molt que els hi molesti als senyors Ayuso i Rossinyol, que van demanar que el govern “deixés de mirar pel retrovisor”. Massa ràpid volen oblidar.
Cal dir que el debat no va acabar del tot de ser debat. Després de puntualitzar alguns elements per respondre a falsedats que s’havien dit sobre el servei de Grua, l’alcalde va considerar que això no implicava obrir un segon torn. Amb el Reglament Orgànic a la mà certament ho podia fer, però hauria estat més elegant i més enriquidor poder continuar escoltant arguments dels que, aparentment en defensa de les municipalitzacions, qüestionaven tota l’acció de govern i més que reclamar semblava celebrar que no s’haguessin complert els acords de la moció aprovada el passat mes de juliol per unanimitat del Ple.
Però al cap i a la fi, els acords que es van aprovar llavors -consultables a l’acta- en cap cas no parlaven de sotmetre a la decisió del Ple si uns serveis eren o no municipalitzables, com s’insinuava en algunes intervencions, sinó que es limitaven a demanar: 1) l’obertura d’un expedient per a cada servei per determinar la seva situació i la dels seus treballadors i treballadores; 2) iniciar estudis que conduïssin a la municipalització dels serveis, que analitzessin que suposarà la gestió directa des de les perspectives econòmiques, tècniques i socials, preservant els llocs de treball, la viabilitat del projecte i el manteniment de la qualitat del servei; i 3) que aquest procés es fes en 6 mesos.
Per tant, l’únic acord que el govern està incomplint és el del termini de 6 mesos, perquè van ser prou il·lusos i inexperts per pensar que seria molt més senzill fer aquests estudis, especialment il·lusos si pensem que en aquest Ajuntament no hi havia cap oficina o servei encarregat de fer-los ni cap dotació pressupostària destinada a això. Segurament s’hauran de fer estudis durant molts anys, tants com calgui per entrar a fons en la realitat de cada concessió i garantir, tal com demana l’oposició i el sentit comú, un bon procés de recuperació de la gestió directa.
A banda d’això, el que sigui competència del Ple anirà a Ple i el que no ho sigui s’aprovarà a l’òrgan competent. I esperem que aviat hi pugui haver els primers fruits amb la recuperació de la prestació directa del servei de zona blava.