Isidre Soler Clarena, membre de l'Entesa i de la Crida per Sabadell
Sembla que els depredadors del territori, els promotors del canvi climàtic, els amants de l’asfalt i del formigó, volen continuar imposant els seus propòsits. Volen ressuscitar un projecte enterrat per devastador i innecessari com el Quart Cinturó.
La ministra en funcions de Fomento, Ana Pastor, ha anunciat que volia finalitzar el tram Viladecavalls-Terrassa del Quart Cinturó i encarregar l’estudi informatiu -l’avantprojecte- del tram Terrassa-Granollers. Tot una provocació centralista, però alguns coristes del sistema del nostre país, institucions empresarials, organitzacions polítiques i articulistes, han aplaudit l’anunci i han reclamat allò que el sentit comú va aturar fa uns anys.
El Quart Cinturó no aporta cap solució real als problemes de mobilitat del Vallès i de la Regió metropolitana. Tot el contrari, contribuiria a incrementar els desplaçaments en vehicle privat i en conseqüència els actuals nivells de congestió i de contaminació atmosfèrica, contravenint les directrius europees relatives a la mobilitat sostenible i de preservació del medi ambient i la salut pública.
La construcció del Quart Cinturó acabaria amb els espais naturals dels Vallès que mantenen uns valors productius, ambientals, culturals i paisatgístics molt importants. Boscos i conreus, carenes i torrents, espais de gran valor i estima quedarien destruïts. Ca n’Ustrell, Can Moragues, Colobrers, Togores, Riu Tort, Can Canyameres, Torre Marimon, Pla de Llerona, Marata,… són alguns dels espais naturals vallesans directament afectats.
El Quart Cinturó va ser concebut en la dècada dels seixanta del segle passat, responent a l’antic i caduc model que basava el creixement econòmic en la promoció de grans infraestructures viàries, la dispersió territorial i el menyspreu pels impactes ambientals. Un model arraconat per les societats cultes i responsables pels seus efectes contraris a la sostenibilitat ambiental i territorial i a la salut pública.
La societat catalana està apostant per unes noves estructures polítiques que ens permetin progressar cap a la plena sobirania, amb la voluntat de construir un país socialment avançat i territorial i ambientalment sostenible, on el progrés es basi en nous models socials, culturals, econòmics i territorials. Una aposta irreversible totalment contraposada amb els models caducs i als projectes proscrits com el Quart Cinturó.
El nou conseller Josep Rull, fins no fa gaire ferm defensor del Quart Cinturó, va proclamar el passat 22 de febrer, en motiu de la constitució de la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya, que el seu departament serà en realitat el departament de la sostenibilitat aplicada al territori i de la sostenibilitat aplicada al medi ambient i al medi natural, i el departament que ajudarà a aplicar la sostenibilitat a les polítiques d’altres departaments. Tot una declaració, esperem honesta, a favor d’enterrar per sempre els projectes contraris a la sostenibilitat ambiental i territorial com el Quart Cinturó.
Un nou país ha de superar necessàriament el discurs simplista i fals de millorar la mobilitat i la competitivitat a base de grans infraestructures viàries, obviant que Catalunya i la Regió metropolitana de Barcelona, disposa d’una de les dotacions d’autovies i autopistes més elevades d’Europa i pel contrari resta molt per sota de la mitjana europea en dotacions ferroviàries.
Aquest nou país ha d’apostar de manera clara per una nova cultura del territori i de la mobilitat. Ha d’afrontar una nova gestió de la mobilitat, replantejant peatges i incentivant fiscalment el transport col·lectiu. Ha d’evitar la construcció de grans infraestructures viàries i millorar la xarxa viària bàsica i secundària actual. Ha de potenciar i fomentar la xarxa de transport col·lectiu ferroviari.
Tan sols així, abandonant projectes arcaics com el Quart Cinturó i apostant per un nou model sostenible de mobilitat, el nou país tindrà credibilitat.