Virginia Domínguez Alvarez, Entesa per Sabadell
L’any nou ha portat una nova dinàmica al Ple municipal per la superació de la tònica dels darrers mesos de votacions de l’oposició en bloc i per la consolidació del govern, que ara comença a dominar les formes i el fons dels assumptes municipals.
Malgrat la sensació inicial de dia de la marmota, pel retorn del punt de nomenament de director/a de Ràdio Sabadell 2 anys i mig després del primer intent fallit, aquest cop la suma de vots del govern i CiU va assolir els dos terços necessaris per aprovar la candidatura de Montse Pérez Creus.
Si bé alguns grups de l’oposició van reclamar que es tornés a iniciar el procés de tria i Josep Ayuso va parlar en un primer moment de “frau democràtic”, cosa que va haver de matisar a la segona ronda atrapat pel fet que el dictamen era el mateix que havia impulsat el PSC l’any 2013, el regidor d’Eines comunicatives, Miquel Soler, va defensar la necessitat d’acabar quant abans millor amb la provisionalitat de la situació de l’emissora. Cal recordar en aquest sentit, que el procés que es va dur a terme el 2012 va ser amb convocatòria pública i va rebre 15 sol·licituds, de les quals, després d’una fase de presentació de projectes, es van posar a votació al ple les dues propostes que van comptar amb més recolzament per part del Consell Assessor i Consultiu de la Ràdio: la de Manolo Garrido, que llavors va obtenir els vots del PSC i el PP, i la de Montse Pérez, que va sumar els vots de CiU, l’Entesa per Sabadell, ICV i EUiA.
El regidor de la Crida per Sabadell, Albert Boada, que va formar part del procés de selecció com a membre del Consell assessor i consultiu, va recordar que els candidats que finalment van arribar a la votació del Ple representaven dos models de ràdio diferents: un era la continuïtat del bustisme i del control polític de la Ràdio –i de fet ni tan sols tenia titulació–, l’altre un projecte professional pel fet que no era la candidata de ningú, sinó la que tenia el millor currículum sobre la taula.
Finalment s’ha trencat el bloqueig, Ràdio Sabadell comença una nova etapa amb una direcció que té l’encàrrec de desterrar el partidisme i apostar per una ràdio plural després de 16 anys de control per part del govern del PSC que fins i tot quan no va poder imposar el seu candidat, va continuar exercint aquest control dotant Manolo Garrido de competències que eren pròpies de la direcció.
Però el Ple també va desbloquejar un altre tema important heretat de l’anterior mandat: la cessió d’una part de Can Balsach al Casal El Tallaret, que ja va ser objecte d’una moció que es va aprovar per unanimitat ara fa un any, però que no era fàcil de materialitzar perquè calia buscar un termini de concessió que fes possible la inversió de 200.000 € que hi haurà de fer l’entitat creaultenca.
Sorprenentment, malgrat tots els grups van assegurar que els hi semblava positiva la cessió i la major part van recordar que el compromís provenia d’una moció, al portaveu de CiU, Carles Rossinyol, el va trair el subconscient quan la va qualificar de “regal de nassos” i el portaveu del PSC, Josep Ayuso, va qüestionar les condicions del plec de clàusules i, en un exemple del cinisme més autèntic, va acusar el govern de fer una concessió directa, sense fer un concurs públic, que qualsevol podria pensar erròniament que era el que havia fet el govern del PSC durant 16 anys. I aquí podríem recordar unes quantes concessions directes i més aviat opaques. En qualsevol cas, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Maties Serracant, que va animar el PSC a presentar al·legacions si ho considerava convenient, va clarificar que aquest espai ha estat buit i abandonat durant dècades i hi ha hagut una única proposta per donar-li ús, que prové d’una àmplia reivindicació del barri aglutinada en el Casal El Tallaret. També va recordar a Rossinyol que aquesta cessió tindrà un important cost per l’entitat, que a més de posar-hi treball i esforços, hi haurà de destinar molts diners.
Finalment, la cessió es va aprovar amb l’abstenció del PSC i C’s i el vot afirmatiu de la resta de grups municipals, inclosa CiU que no es devia atrevir a votar en contra d’aquest “regal” per por al seu propi electorat.