Isidre Soler Clarena, membre de l'Entesa i de la Crida per Sabadell
Finalment, s’ha destapat amb polèmica l’estat crític en què es troba la Bassa de Sant Oleguer, que ha portat als actuals responsables municipals a prendre la decisió de tancar-la per a garantir la seguretat dels usuaris i usuàries i endegar les obres que han de resoldre les deficiències que des de fa temps pateix.
No podem obviar que es tracta d’una piscina excepcional amb unes característiques excepcionals: 100 metres de diàmetre, una capacitat de 7 milions de m3 d’aigua i amb un nombre d’usuaris superior a les 100.000 persones per temporada. En conseqüència, qualsevol motiu que pugui afectar la seva seguretat pot tenir també uns efectes excepcionals.
La Bassa va ser construïda fa 30 anys damunt d’un terreny reblert, fruit de l’aportació de materials antròpics que omplien l’antic torrent de Sant Oleguer, “la timba”. Un terreny poc homogeni i inestable, que pot ser arrossegat fàcilment amb l’existència de vies d’aigua, factors que poden afavorir la creació de buits indetectables en el subsòl fins a provocar el col·lapse sobtat de les estructures que suporta.
Ara sabem que l’estiu de 2014 els serveis tècnics municipals van detectar que el sistema d’ompliment de la piscina requeria una aportació d’aigua molt superior a l’habitual. Que existien importants fuites d’aigua que es filtraven cap el subsòl que podien alterar les condicions físiques del terreny i afectar el vas de la piscina. Es disparaven doncs les primeres alarmes. Què va fer el govern socialista? Res.
El gener de 2015 els tècnics municipals van alertar de nou, mitjançant informe escrit, posant de manifest que aquestes anomalies anaven en augment de manera important, amb unes pèrdues d’aigua que superaven ja els 3,6 m3/hora, que requerien una resposta prioritària per la seva importància econòmica, ecològica i de seguretat.
Què va fer el govern socialista, i en particular el regidor d’esports, Josep Ayuso, responsable directe de la instal·lació? Res. No va ni tan sols informar a la resta de forces polítiques del Consistori de la gravetat de la situació i va optar per obrir la Bassa com si res no passés. Estàvem a les portes d’unes eleccions municipals i tancar-la podria resultar una mesura gens popular.
La maquinària administrativa municipal va funcionar. Els tècnics van estar al cas i van informar de la crítica situació que patia la Bassa i van deixar per escrit que calia actuar amb prioritat per a garantir la seguretat de la instal·lació. El govern municipal, el responsable polític que havia de prendre les decisions, en canvi, va actuar de manera irresponsable comportant-se com en la dita: qui dia passa any empeny.
El nou govern municipal ha hagut d’entomar una herència no desitjable, producte de la irresponsabilitat política. Conscient de la situació crítica de la Bassa va encarregar de manera immediata un seguit d’estudis de l’estat del subsòl que han detectat un descens de 12 cm dels vas de la piscina en el punt d’intersecció amb el col·lector soterrat, conseqüència de la deformació del mateix, alhora que es detecten patologies que afecten també a la seva estabilitat.
La Bassa és una mostra de la manera de com l’anterior govern municipal ha actuat al llarg del seu mandat. Va deixar d’invertir en el manteniment de la ciutat i en canvi va destinar molts recursos a despeses del tot prescindibles. Les conseqüències d’aquest abandonament, de la manca de manteniment són ben visibles: ferms i voreres en mal estat, jardins descuidats, centenars d’arbres sense reposar, clavegueram descurat, patrimoni arquitectònic en estat de ruïna, etc. etc. El cas de la Bassa, però, mereix un capítol especial perquè, a banda del malbaratament d’aigua, està en joc la seguretat dels milers de persones usuàries.
Davant d’aquesta situació el govern municipal ha hagut de prendre una decisió difícil, inajornable, com és tancar la Bassa, però alhora plena de responsabilitat. L’ha pres a partir de la informació tècnica que avala la decisió, amb transparència i sense voler enganyar els usuaris i al conjunt de la ciutadania.