Isidre Soler Clarena
Un dels acords del pacte de govern municipal entre la Crida per Sabadell i ERC és la recuperació de la gestió dels serveis públics externalitzats per part de l’Ajuntament. Sens dubte un dels compromisos més important entre els acordats.
Recordem que l’administració pública té encomanada per llei la competència de gestionar els serveis públics amb la finalitat d’assegurar que es satisfacin, amb plenes garanties de qualitat i continuïtat, les necessitats bàsiques del conjunt de la comunitat.
En el cas dels municipis la major part d’aquests serveis públics han estat gestionats històricament de forma directa, llevat d’alguns serveis més complexos en que la gestió era cedida en concessió a empreses privades, com podria ser el transport públic. La resta eren gestionats pels propis departaments municipals.
A principis dels anys 80 però, coincidint amb l’onada d’expansió de les polítiques neoliberals, les empreses privades van veure en el sector públic una immensa bossa pel negoci privat i amb l’arribada del PSOE i de Felipe González al govern de l’estat van trobar un perfecte aliat per iniciar del desmantellament del sector públic i aplanar el camí de les privatitzacions dels serveis i de les empreses públiques. Els successius governs neoliberals d’Aznar, Zapatero i Rajoy han acabat de fer la resta, fins a privatitzar pràcticament tot el sector públic, fins i tot les empreses més rendibles. A Catalunya, CiU i PSC també han seguit la mateixa tònica de supeditar l’interès general al negoci privat.
Aquesta subordinació dels serveis públics als interessos de l’economia capitalista ha anat acompanyada d’un constant bombardeig sobre la suposada ineficiència dels serveis públics, enfront l’eficiència del sector privat sense cap tipus de prova que ho avalés, però amb el clar objectiu de justificar les privatitzacions i la transferència de beneficis a l’empresa privada. En aquesta conjuntura la gestió privada dels serveis públics s’ha succeït en cascada.
A Sabadell, la pràctica totalitat dels serveis públics municipals es gestionen a través de concessions privades, la majoria de les quals atorgades al llarg dels 16 anys de governs del PSC: Transport urbà; Recollida de residus i neteja viària; Abastament d’aigua; Pompes fúnebres i Cementiri; Escoles Bressol; Piscina, Gimnàs i l’Alberg municipals; Espais jove; Vacances gent gran; Neteja d’equipaments municipals; Manteniment d’edificis; Conservació de places, d’arbrat i semàfors; Enllumenat públic, Senyalització viària; Zona blava; Servei de grua; Cavalcada Reis; Recollida i distribució de correspondència, etc. etc.
La privatització dels serveis, o externalització com anomenen alguns per despistar, han comportat molts efectes negatius. La pèrdua de qualitat, la precarietat laboral, la devaluació salarial, la pèrdua de drets dels treballadors i treballadores, l’exclusió dels sectors socials més vulnerables o la pèrdua de control del servei en són alguns.
Però una de les principals conseqüències és l’encariment del servei, a l’haver d’assumir, a més a més del cost de l’explotació, els legítims beneficis empresarials i l’IVA, que acaben repercutint en les tarifes. Pel contrari les empreses privades que obtenen la concessió del servei públic mai perden, al ser compensades per l’administració en cas de possibles pèrdues.
No podem passar per alt una de les conseqüències més nefastes de les concessions dels serveis municipals a empreses privades, a l’haver-se convertit en un focus de corrupció. A la llum han sortir cassos com els Mercuri, Pokemon, Púnica,… que són només la punta de l’iceberg d’un sistema on el control de la gestió es torna interessadament opaca.
Les suposades bondats de les privatitzacions dels serveis públics han resultat ser una gran mentida de les polítiques neoliberals de dretes i de centreesquerra, que han mirat més pel benefici privat que per l’interès públic.
La recuperació de la gestió directa dels serveis públics municipals per part dels ajuntaments és una obligació política i ètica de les esquerres que aposten per una veritable eficiència i qualitat dels serveis, per les justes condicions laborals dels seus empleats i per la defensa de l’àmbit públic.