Isidre Soler Clarena. Entesa per Sabadell i Crida per Sabadell
He llegit, amb cert estupor, alguns escrits recentment publicats en el Diari de Sabadell sobre Ca n’Alzina, en els quals es defensen sense cap mena de rubor les excel·lències de la hípica construïda il·legalment en aquesta finca.
És lícit i comprensible defensar les bondats de la pràctica de la hípica, de la doma i de l’estima pel món dels cavalls. Aspectes per altra banda que ningú nega i que, fins i tot, es poden compartir. Però, fer-ho per a intentar justificar les il·legalitats comeses les opinions prenen aleshores unes connotacions no tan nobles.
Ca n’Alzina no és una finca qualsevol. La masia està protegida pel seus valors històrics i arquitectònics. El planejament urbanístic qualifica l’espai de no urbanitzable i d’expectativa arqueològica i el preserva especialment pels seus valors agraris i ambientals. Per aquests motius la finca està inclosa dins d’un àmbit de Protecció Especial del Pla Territorial Metropolità.
Malgrat aquesta important protecció a tots els nivells la finca de Ca n’Alzina, d’uns anys ençà, ha estat transformada completament, sense cap tipus de llicència i amb la més absoluta impunitat, incomplint sistemàticament totes les normatives i preceptes legals possibles, per instal·lar-hi una hípica elitista.
A Ca n’Alzina s’ha ampliat la masia, s’hi han realitzat noves edificacions, s’ha construït una piscina, coberts, pistes de competició, pistes cobertes, boxes, pèrgoles i un llarg etc., tot sense autorització. S’han talat desenes d’arbres, s’han reomplert torrents i abocat més de 50.000 m3 de terres i residus d’obres en un espai protegit. Motiu pel qual es troba dins el sumari del cas Mercuri per un possible delicte contra l’ordenació del territori.
Si haver transformat la finca per a consolidar les instal·lacions hípiques sense cap mena de llicència és d’escàndol, el fet que ni el restaurant, amb una capacitat per a 120 comensals, ni la pròpia hípica no hagin disposat mai de la preceptiva llicència d’activitats, i funcionin amb tota normalitat, esdevé d’una immoralitat i d’una irresponsabilitat inexplicables per part de la propietat i de l’administració.
És cert però que la responsabilitat d’haver arribat a aquesta situació no recau exclusivament en els propietaris de la Ca n’Alzina que han comès les il·legalitats. Qui durant anys i anys ha actuat amb total connivència, qui ha fet deixadesa del seu deure d’evitar les infraccions, qui ha mantingut una sospitosa tolerància malgrat els informes i els expedients de disciplina de la policia i dels tècnics municipals, ha estat el govern municipal socialista.
Si davant d’aquestes evidencies algú intenta fer creure que es persegueix la hípica i els cavalls va molt equivocat o actua amb mala fe. El què ha fet l’Entesa per Sabadell, un cop ha conegut la gravetat dels fets, és actuar amb responsabilitat per aturar unes il·legalitats que mai no haurien d’haver-se produït, exigint al govern municipal que assumeixi d’una vegada per totes les seves obligacions i la seva responsabilitat i actuï en conseqüència.
Ca n’Alzina no està a Marbella, sinó a Sabadell. Aquí no hi han dues legalitats. Una d’obligat compliment fins la darrera coma per a la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes i una altra que determinades elits, gent adinerada o amistats dels qui han de vetllar pel seu acompliment, se la poden saltar amb total impunitat.
Qui vulgui trobar els veritables responsables que la hípica i el restaurant de Ca n’Alzina puguin tenir les hores comptades haurà d’adreçar-se als titulars de la mateixa i als responsables polítics del govern socialista, des del senyor Manuel Bustos fins el senyor Josep Ayuso, que amb total coneixement de causa han tolerat cadascuna de les actuacions il·legals.
Reiterem, no s’està en contra la hípica, sinó contra el menyspreu pel territori i per les normes col·lectives. Els ciutadans no podem convertir-nos en encobridors quan algú per interès privat actua impunement, sinó que tenim l’obligació de denunciar-ho si el què aspirem és a una societat veritablement democràtica.