Isidre Soler Clarena. Entesa per Sabadell
Finalment, s’ha obert l’espai del centre que havia estat el Passeig. Una enorme superfície dura des del Passeig Manresa fins la Rambla. Un espai fred i sense ànima batejat popularment com la pista d’aterratge o el desert del centre.
El que havia de ser un espai amb el caràcter i la qualitat que es mereix el centre neuràlgic i històric de la ciutat, ha esdevingut un espai vulgar, sense referències. Un espai banal que és de tots, però que no és de ningú, on els busos, taxis i els vehicles de càrrega i descàrrega violenten un espai dels vianants.
La reacció ciutadana ha estat de decepció. Tants anys d’obres i tants diners per aquest resultat? Era, però, totalment previsible. En un article de qui subscriu, publicat pel DS el 13.10.2010, ja s’avançava: Tindrem un gran espai, des de la Rambla fins la Plaça de l’Àngel, sense la possibilitat de plantar-hi cap arbre. Una enorme plaça dura distreta amb els accessos a l’estació, les reixes de ventilació, les sortides d’emergència, amb parterres amb plantes i algunes jardineres amb arbrets. El Passeig de Manresa per la seva banda, hipotecat pels generosos accessos a l’aparcament soterrat i pel vial de circulació, tampoc no podrà fer la funció de passeig.
El resultat doncs no han estat casual. Hi ha responsables.
Les causes venen de lluny. L’any 2006, al conèixer la intenció de perllongar els FGC, es va perdre la primera oportunitat per redefinir el centre de Sabadell amb una visió global i de consens. El govern municipal mai va acceptar fer un veritable debat ciutadà sobre el futur del centre i definir directrius bàsiques a nivell cultural i comercial, de mobilitat, espai públic, etc.
L’error de situar la nova estació dels FGC i un aparcament en el subsòl del Passeig va condicionar definitivament la seva futura urbanització. Una decisió de la Generalitat i del govern municipal del PSC que van desoir totes les propostes de l’Entesa i de Sabadell Cruïlla, d’ubicar la futura estació i l’aparcament en un espai que no hipotequés el futur passeig.
L’Oficina de Dinamització del Centre i l’Ajuntament van organitzar el 2009 les jornades Construïm el Passeig, amb l’aportació de diverses opinions especialitzades. Unes aportacions que, tot i el seu interès, no van ser considerades a l’hora de redactar el projecte definitiu. També va quedar en l’oblit el compromís de recollir les millors idees del concurs organitzat l’any 2010, en el que varen participar set propostes arquitectòniques i va costar més de 18.000 euros a la ciutat.
Si la participació i el consens ciutadà van ser un dèficit constant per part dels responsables municipals, el seu súmmum es va assolir quan, després de dos anys d’absolut silenci, l’estiu de 2012, el govern municipal del PSC va fer públic un projecte cuinat exclusivament des de la clandestinitat del departament d’urbanisme. Una proposta irreal i falsa, amb arbres impossibles, sense vehicles, despersonalitzada, i sense recollir cap de les aportacions efectuades.
Malgrat el despropòsit, es van fer al·legacions al projecte i els grups municipals van empènyer al govern municipal a convocar diverses sessions de treball, presidides pels llavors regidors d’urbanisme Joan Manau i Josep Ayuso, per a millorar la proposta oficial. A l’octubre de 2013 diversos professionals sota el paraigües de la Fundació Bosch i Cardellach, van organitzar unes jornades i van materialitzar propostes perquè fossin considerades en el projecte definitiu. Cap d’aquestes propostes tampoc foren recollides.
El resultat de l’espai més emblemàtic de la ciutat és conseqüència de l’autisme polític que ha caracteritzat el govern municipal del PSC. De la seva actitud altiva de no escoltar i de no acceptar propostes de millora. De no confiar en la participació ciutadana real. De ni tan sols plantejar-se arribar al consens en aquelles decisions que afecten a tota la ciutat.
Sabadell ha perdut l’oportunitat de recuperar el Passeig i la Plaça Major com uns espais de trobada per excel·lència, amb la necessària qualitat i, sobretot, amb la màxima identificació ciutadana.
Aquesta oportunitat perduda no ha estat casual. Té noms i cognoms. Té responsables.