Per Sebastià Ribes i Garolera
CANVI A L’ESCENARI
A la plaça de l’Ajuntament, la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, ha organitzat una concentració per protestar per la insistència del Francisco Bustos a formar part del consistori, tot i haver passat judicialment al rang d’acusat. Recordem que no va dimitir quan se’l va imputar, fa dos anys. Des d’aleshores no té cap responsabilitat de govern però rep una assignació de 63.000 euros anuals entre l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Avui la sessió també es preveu moguda, un moment o altre segur que els manifestants voldran accedir al ple. La presència de diversos agents de la Policia Municipal n’és la prova.
Només entrar a la sala de plens trobem un escenari diferent. S’han produït canvis en la col·locació dels càrrecs electes i aquesta vegada no els protagonitza el PSC. El Carles Marlés fins ara portaveu d’ICV, ha deixat el grup municipal i s’ha incorporat a la colla dels regidors no adscrits. Així doncs, ara fa companyia a l’”exPP” Antonio Vega situat a la banda dels escons del govern socialista.
L’únic regidor que queda d’ICV, Aurelio Calvo, s’ha situat al costat dels dos d’EUiA els quals han invertit la seva posició. Ara precedeix el grup Juan M. Mena. Desconeixem si això és accidental o políticament significatiu.
Entre el públic, a banda dels representants incombustibles de la Plataforma Soterrament FGC Ara! s’hi troba un grup de cares noves. Al preguntar, m’expliquen que és personal del servei de neteja d’edificis. Volen conèixer de primera mà com es tracten les seves demandes en el contracte que avui va a ple.
Només començar la sessió ja es posa de manifest, amb una de freda i una de calenta, l’estat del govern del PSC. L’aprovació de les noves tarifes del menjadors escolars es fa per unanimitat i seguidament l’alcalde es veu forçat a retirar la proposta d’aprovació del Reglament Orgànic Municipal perquè, després d’anys d’arrossegar el tema, no han estat capaços de negociar l’assentiment de cap grup de l’oposició.
La percepció de desmanec continua en els dictàmens següents sobre el servei de neteja de les instal·lacions municipals. Fa un any, quan es va adjudicar aquest servei, ICV i l’Entesa ja van denunciar que els criteris emprats en la selecció auguraven una deficient gestió, perquè es feia prevaldre l’import més baix, entre les vuit empreses presentades, sense incorporar altres consideracions a un servei on predomina el cost de la mà d’obra.
Ara, després d’onze mesos de contínues queixes dels receptors del servei i del personal contractat, l’empresa vol rescindir el contracte i no acollir-se a l’any de pròrroga. És evident, no li surten els números. Davant d’això hom espera per part del govern un reconeixement de l’error en la contractació i maldar per tornar a adjudicar el servei. Mentre, es proposa una petita pròrroga, per no deixar desateses les instal·lacions, però amb un informe tècnic on es diuen meravelles de la gestió feta per l’empresa, sense recollir cap valoració respecte les nombroses queixes rebudes.
Tal com exposa la portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virginia Domínguez, és preocupant que hi hagin funcionaris que en comptes de vetllar perquè es compleixin els compromisos de les empreses es dediquin a la seva defensa. Però qui dona compte al ple són els gestors polítics no pas el cos tècnic i per aquest motiu pregunta al ponent, Josep Ayuso, si està d’acord amb l’informe.
L’home sense paraula, eludeix la pregunta amb una resposta tecnòcrata: assegura que s’han fet les perceptives revisions del servei, segons la contracta, i quan s’han trobat deficiències han estat esmenades.
En aquest moment els crits repetits a l’uníson de “Paco Bustos dimissió” , “Bustos marxa ja”, procedents del públic apinyat al passadís perquè la policia municipal impedeix l’accés a la sala, ja plena d’espectadors, es fan protagonistes de la sessió. Les reiterades peticions de silenci fetes des de la presidència no aturen l’escridassada que, a una sola veu, es repeteixen com un disc rallat. Convençut el Juan Carlos Sánchez que la interrupció és organitzada demana a la policia que convidi al públic a retirar-se. Sota la pressió de la policia el públic es retira en ordre i la sessió continua. Es reprodueixen els diàlegs anteriors. Després d’anunciar l’abstenció per evitar l’aturada del servei, la Virginia Domínguez insisteix amb la mateixa pregunta, i el Josep Ayuso continua amb la justificació del bon fer de l’empresa.
El cos del debat s’ha realitzat entre la portaveu de l’Entesa i el ponent del PSC, però el resultat de la votació fa costat a les tesis de l’Entesa amb 14 abstencions. Així doncs el servei serà prorrogat només per un curt període.
LA GESTIÓ ECONÒMICA A LA DERIVA
Encetem els temes econòmics, el personal de l’empresa de neteja es retira i com si fossin vasos comunicants, en silenci, persones de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció ocupen el mateix lloc.
Una altra modificació del pressupost prorrogat del 2013 està en joc. El debat només succeeix a tres bandes, ni ICV+EUiA , ni PP intervenen. El Josep Ayuso es limita a dir d’on venen les partides i cap a on van sense especificar quina és la intencionalitat política.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, destapa una previsió d’aportacions per reparar les goteres de la pista coberta (la millor del món) de l’ordre de 155.000 euros. Això es fa estrany perquè encara està sota garantia i ha de ser reparada per l’empresa constructora. El tema de les goteres ja fa un any que dura, segons paraules del govern, diu, no es resol i es fa tot el possible per amagar-ho.
El portaveu de CiU, Carles Rossinyol, posa la cirereta en el pastís de la deriva del govern municipal, quan explica que les goteres s’arrosseguen com a mínim des de l’any 2011 moment que van fer una pregunta per escrit al govern i aquest ho va reconèixer. Queda clar, doncs, des del govern hi ha deixadesa en resoldre-ho i malícia en amagar-ho. Tanmateix, tenen el vot favorable del PP.
La gestió a la lleugera del PSC es torna a posar de manifest quan es demana el vistiplau del Ple per a renegociar el deute del Pla de Pagament a Proveïdors, ara a mans de l’Estat. El Josep Ayuso proposa repartir el deute entre quatre entitats bancàries i assegura que d’aquesta forma quedaran alliberats de les condicions restrictives exigides per l’Estat per acollir-se al Pla estatal.
Aquesta vegada intervé EUiA, però no va més enllà de queixar-se perquè la banca guanya a costa de l’Ajuntament. Opinió sense moll al os, si tenim en compte que amb aquesta renegociació l’Ajuntament té l’ocasió d’estalviar-se 2,4 milions d’euros en vuit anys.
La portaveu de l’Entesa explica que a la informativa quan va preguntar per la inclusió del BBVA a la proposta, a pesar d’operar amb un interès superior, se li va respondre que tècnicament no és significativa una diferència entre el 1,14% i 1,23%. Si estalviar-se 2.500 euros no és rellevant, diu, vol dir que hi ha interessos polítics, quins són?
Però l’andanada més forta, la portaveu se l’ha reservada per més endavant quan deixa en evidència a l’home sense paraula, a l’explicar que segons un informe de l’interventor, inclòs a l’expedient, queda molt clar que les condicions restrictives exigides per l’Estat persistiran.
Ai! Aquests expedients que ningú se’ls mira, ni tan sols el ponent del tema. No és la primera vegada que l’Entesa treu suc de la constància de llegir-se tota la documentació adreçada al ple.
El portaveu Carles Rossinyol aprofita el tema per destacar la lentitud del govern en les resolucions, lentitud que ara significa més costos per l’Ajuntament. Es refereix a la proposta de CiU, feta quatre mesos endarrere, de millorar l’estalvi amb la renegociació del crèdit amb les entitats bancàries. Fet que no es formalitza fins avui amb el vistiplau també del PP i CiU.
És significatiu el comportament, el menyspreu del ponent, durant la intervenció de l’oposició. Un cop ha fet la seva exposició, agafa la tableta i s’hi obsessiona visiblement. Ja pot dir el que vulgui la portaveu corresponent, ell amb el cap cot està “absent” de la sala. Això i algun gest despectiu des de les files socialistes, que no he captat, provoca una disputa entre el Juan Carlos Sánchez i la Maria Sol Martínez al queixar-se ella del menyspreu que rep.
L’actitud del Josep Ayuso contrasta de forma evident amb la deferència que dedica al portaveu del PP. L’home sense paraula se l’escolta amb atenció, possiblement per mostrar-li l’agraïment perquè actuaran de semigovern i votaran a favor, tal com ja tenen acordat.
Sobre el punt següent el Josep Ayuso anuncia una exposició breu. És tan breu que només explica que els crèdits a sol·licitar són per pagar factures pendents de les obres del complex de Via Alexandra, Sant Oleguer i el Parc Central. Es descuida d’esmentar que alhora són part del deute de l’Ajuntament amb qui va executar-les, Vimusa. Deute que ha posat quasi en fallida a Vimusa.
Una vegada més és la Virginia Domínguez qui ens explica la realitat i enllaça aquest dictamen amb el debat del mes passat sobre la situació de Vimusa i les factures aleshores “aparegudes” al calaix (A CAN PUIGGENER ESTAN ENFADATS).
El PP es fa l’enfadat (votarà a favor) perquè són noves factures aparegudes, afegides a les “descobertes” el mes passat. Recorda que no se li van donar explicacions i pregunta si encara hi haurà més sorpreses. Com es pot observar altra vegada ICV+EUiA no intervé. Tampoc ho fa CiU, que votarà a favor. El ponent contesta que els fets ja es van explicar el mes passat amb la intervenció de la Marta Farrés sobre Vimusa (Fals! Fals! llegiu la crònica PERQUÈ VIMUSA NO SALTI AL PRECIPICI) i deixa anar, amb cara de pòquer, que portaran més factures en un pròxim Ple!
L’última petició al Ple de l’home sense paraula, l’alcaldable del PSC, és acollir-se a un aplaçament de les liquidacions que l’Ajuntament ha de fer a l’Estat. La seva explicació tècnica dificulta captar la veritable intenció del dictamen i provoca una intervenció d’EUiA fora de lloc, perquè acusa d’incompetència al govern posant en un mateix sac aquest i els punts econòmics anteriors.
La Virginia Domínguez amb un llenguatge més planer explica con l’Estat, en els anys 2008 i 2009, no va voler fer-se responsable d’unes liquidacions on l’Ajuntament va quedar atrapat per negligència de propi Estat. Per una vegada, diu, el govern del PSC no n’és el responsable (el Josep Ayuso somriu) i el que cal és reclamar un sistema de finançament municipal més just , el qual el bipartidisme del PP i el PSOE mai ha volgut abordar.
El tema queda tan clar que seguidament, després d’un lleuger comentari de CiU, es vota sense segona volta d’intervencions. Tothom a favor excepte l’abstenció d’ICV+EUiA.
L’OPOSICIÓ DEBILITADA
Entrem en els temes d’urbanisme amb una modificació del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell per fer possible la rehabilitació de l’antic bloc d’habitatges per a mestres a Campoamor.
Els portaveus són breus perquè el tema és de consens i serà aprovat per unanimitat. El ponent i en Carles Marlés, regidor no adscrit provinent d’ICV, recorden que l’objectiu de la modificació ja va ser tractat arran d’una moció de l’Entesa per Sabadell, aprovada per unanimitat, el passat mes de maig. És un reconeixement només de paraula, perquè no es veu recollit en el conjunt dels “atesos” inclosos a la proposta.
A banda, sembla que el Carles Marlés s’hagi emportat al seu escó la sensibilitat social d’ICV+EUiA perquè inconcebiblement no intervenen. Quina diferència amb la dimitida Carme Garcia! Durant el debat en el Ple de maig, no va deixar passar l’oportunitat de recordar tot el treball anterior fet des de l’oposició en ares a la rehabilitació dels pisos de mestres.
En el segon punt es redueix encara més el nombre d’intervencions. Només el ponent Ramon Burgués i el Maties Serracant de l’Entesa debaten sobre una modificació del Pla de millora urbana a la zona compresa entre els carrers Cervantes, Zurbano, Ferran Casablancas i Ctra. de Barcelona. El regidor de l’Entesa s’estranya que no hagi estat considerada la intervenció de la Comissió de paisatge urbà. En cap lloc de l’expedient, diu, hi ha la proposta de mantenir la trama urbana, com és d’esperar. El punt rep l’abstenció de tothom tret del vot favorable del PP.
El tractament del tercer tema, on s’ha d’aprovar una modificació del Pla pel Despatx Corominas, encara és més breu. Pren la paraula qui fa d’alcalde i anuncia que arran d’una alerta de l’Entesa, sobre una mancança en el procediment, queda retirat. Ah! Què seria el ple sense l’únic grup que es llegeix tota la informació que hi arriba?
Sense cap intervenció, tret del ponent, es tanca l’últim dictamen d’urbanisme amb l’aprovació definitiva de l’ordenació de volums dels terrenys situats entre els carrers del Pare Rodamilans, de Caresmar i la Ctra. de Terrassa. L’ordenació, abastament debatuda en plens anteriors, rep l’abstenció d’ICV+EUiA. No sabem si les abstencions són degudes al desconeixement del tema (deixadesa d’obligacions) o només és conseqüència del trasbals que està patint ICV+EUiA.
LA INNOVADORA ORDENANÇA DELS HABITATGES BUITS
Comença el tràmit per a l’aprovació de l’Ordenança sobre la verificació d’habitatges buits. La proposta és conseqüència de la moció presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Sabadell (PAHCS) al febrer passat. La intenció és forçar a posar al mercat els pisos buits retinguts per les entitats bancàries i les grans empreses, si porten més de dos anys buits. Es preveuen multes en cas de no fer-ho.
Amb una llarga intervenció la Marta Farrés descriu la situació de l’habitatge a la ciutat i els trets més significatius de l’ordenança. Fa èmfasi en els casos que està previst no aplicar-la per ser una situació transitòria o en contra de la voluntat de la propietat.
En Carles Marlés, regidor no adscrit, destaca l’efecte dissuasori pel fet de parlar-ne, tal com ha succeït amb l’impost sobre habitatges buits que vol aplicar la Generalitat. Només anunciar-ho i les entitats financeres han incrementat el nombre de pisos a lloguer.
Juan M. Mena d’ICV+EUiA fa el seu discurs ideològic sense cap aportació nova i reclama una vegada més al govern espanyol modificar la llei hipotecària, veritable causant dels desnonaments (no sabem si des d’aquí el senten, tant de bo) Quan acaba, com qui fa un incís, anuncia allò que ja han fet públic a la premsa: a partir d’ara se sumaran, molt sovint, a la intervenció que farà l’Aurelio Calvo en nom d’ICV, el qual explicarà la part més tècnica. Què vol dir? Què l’altra ala, EUiA, assumirà el discurs polític i ICV farà de “negre”? Això però no passarà sempre, només molt sovint?
Tothom mostra sorpresa, i arran de la queixa gesticular de l’Entesa i del PP, des de la presidència es fa memòria que l’ordre de les intervencions es fixa per la grandària dels grups. ICV, amb un sol regidor, ha de ser la primera en intervenir.
L’Aurelio Calvo d’ICV recorda que el seu grup (Ep! el seu no, un altre grup d’ICV) va presentar dues mocions relacionades amb el tema i no se’ls hi va fer cas. Terrassa va començar el 2013, afegeix, ja ha posat en marxa 982 expedients i les entitats bancàries han facilitat més de 100 habitatges al mercat de lloguer (aquests veïns ja fa temps que ens han passat la mà per la cara de moltes coses).
Des de l’Entesa el Maties Serracant esmenta que l’any passat ja havien proposat l’aplicació a les ordenances d’una taxa sobre els habitatges buits però va ser rebutjada pel PSC. Demana rapidesa en aplicar-la i suggereix que Vimusa pot ajudar a accelerar el procés de la posta en marxa.
PP i CiU anuncien la seva abstenció a l’espera de com queda després del període d’al·legacions. Segons els primers, l’ordenança no resoldrà res i per tant només és un titular de propaganda que no aplica ni Vimusa. CiU diu que els hi agrada el rerefons, la música de l’ordenança, però els hi fa por que només serveixi per a recaptar i esperen a conèixer més opinions tècniques (quan els hi sembla, uns i altres fan veure que són curosos, però realment s’amaguen sota la pell de be).
La ponent fa una espontània rèplica política al PP. Amb to d’acusació, destaca que el govern central no ha estat capaç de solucionar la problemàtica de l’habitatge i en conseqüència defensa la possibilitat d’aplicar altres polítiques des dels governs locals, i deixa per banal la intervenció del PP quan posa en evidència que no s’ha preocupat de conèixer les actuacions realitzades entre Vimusa i Serveis Socials, les quals detalla, totes encaminades a evitar desnonaments.
RESPONSABILITATS COMPARTIDES
Just acabar la primera part s’han sentit crits contra el Paco Bustos i això ha fet que no sortís de la sala durant el recés. Contràriament al que s’havia dit, després de passar formalment d’imputat a acusat pels afers del cas Mercuri, encara no ha lliurat l’acta de regidor. El fet ha motivat una duríssima interpel·lació, al final del ple, per part de la Virgínia Domínguez. Ho hem explicat a EL MERCURI ENQUISTAT A SABADELL.
La segona part arrenca amb una d’aquelles mocions tan agradoses pel govern municipal perquè els hi permet descarregar trons i llamps contra al Govern de la Generalitat. Presentada conjuntament pel PSC i ICV+EUiA és una crítica a les retallades en sanitat i es concreta en la defensa del servei d’ambulàncies que també patirà (patirem) una reestructuració. La presentació feta per la ponent socialista, carregada d’arguments però mancada de raó —recordem que anteriorment era el PSC qui comandava la Generalitat i les plataformes en defensa de la sanitat pública ja estaven mobilitzades— sembla la cantarella típica d’una campanya electoral.
Lògicament es manifesten a favor l’Entesa per Sabadell i els regidors no adscrits exICV i exPP, aquest últim només amb un signe a l’hora de votar. El PP, amb un atac directe al president Mas, també es manifesta a favor de la moció. És la seva forma d’amagar que ells són part decisiva dels executius (PP-PSOE) artífexs de la davallada de la sanitat i moltes altres coses. En terminologia “podemos” no formen part de la casta, és que són el pinyol de la casta.
Qui aguanta correctament l’atac és CiU. No cau en la provocació del PP i amb una sorprenent intervenció molt documentada, emprant dades facilitades pel Departament de Salut, qüestiona la informació facilitada des de les files socialistes, però deixa la porta oberta a contrastar-les conjuntament i si cal a reconèixer que veritablement es perdrà capacitat de servei.
Des del públic, davant de la impossibilitat de verificar l’extensa informació esgrimida des de cada bàndol, és d’agrair una postura de diàleg i contrast de dades. Però ens temem que això és pura retòrica, no es farà, i en el millor dels casos no en tindrem coneixement. Una forma més de laminar el nostre dret a la informació.
Tal com es pot deduir, doncs, la moció és aprovada amb l’abstenció de CiU.
ARA FA DEU ANYS
Vaja! ICV+EUiA retiren la seva moció. Així, doncs, la segona serà l’última. Es proposa l’elaboració d’un Pla de Gestió de Residus on s’emfatitza, per segona vegada, la necessitat de promoure la seva reducció. La proposta ve de la mà de l’Entesa per Sabadell i és una rèplica de la presentada i aprovada per unanimitat fa deu anys!
Estem davant d’una moció “maca” i ningú gosa votar-la en contra. Tal com succeí l’octubre del 2004 el govern es carrega de bones paraules, però no se’n pot deduir que agafi la iniciativa. Només cal escoltar al responsable del PSC, Cristian Sánchez, com tanca la seva intervenció:
…tot el que es pugui fer de més, benvingut sigui, i per tant, ja que podem treballar aquest pla tots plegats (grups municipals) i buscar més impulsos d’altres organitzacions, crec que és una bona oportunitat per fer una millora de la gestió de residus que ha fet la ciutat, però, tot i això, Sabadell té un pla, no estem obligats per llei a tenir un pla local, sinó que seguim la planificació que marca el govern de la Generalitat, però de totes maneres oportunitats com aquesta permeten parlar del tema, és a dir que en aquest sentit treballarem plegats i buscarem una planificació millor.
Ho deixa molt clar. Mantindrà l’actuació al nivell estrictament legal, sense considerar que la normativa només marca uns mínims i són les iniciatives de cada municipi, les institucions més pròximes a la ciutadania, les que possibiliten explorar i aplicar noves formes de lluitar contra el flagell dels residus. Res de nou, es gestiona sense iniciativa política.
En deu anys el govern municipal no ha estat capaç de posar en marxa cap actuació encaminada a la reducció de residus o per augmentar-ne el nivell de selecció. Després de dos lustres no hi caben excuses com: la falta d’oportunitats o la manca de diners, a pesar de la crisi. Senzillament no hi ha voluntat política de fer aquest camí. Els petits avenços que es poden observar cal atribuir-los a l’augment de la consciència ciutadana respecte els efectes de la contaminació.
Amb l’aprovació per unanimitat de la proposta s’explicita el compromís de deixar elaborat el pla en un termini de cinc mesos. O sigui a partir de l’1 d’abril Sabadell disposarà d’un programa propi sobre residus.
Llengua! A les vigília de les eleccions municipals i a cavall d’un govern municipal cada vegada menys actiu i descompost, què pot fer pensar en el compliment d’un acord unànime del Ple?
Només podem suposar, amb il·lusió, que el mes següent assolirà les regnes de la ciutat un nou govern, la sensibilitat del qual no farà necessari presentar repetidament, cada deu anys, mocions clamant per a promoure la no generació de residus.