Virginia Dominguez Alvarez, Regidora Portaveu del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Cada cop que s’apropen eleccions municipals els i les votants d’opcions d’esquerres tenen el somni recurrent de la unitat de l’esquerra i els partits polítics entren en el joc de fer discursos i proclames a favor d’aquesta unitat.
Enguany, l’Entesa per Sabadell no ha volgut entrar en aquest joc estèril. Des d’una posició realista i honesta hem explicat que la nostra opció és reforçar l’espai alternatiu d’esquerres, un espai que pivota sobre un codi ètic d’obligat compliment (cal dir-ho, perquè tenir-lo no vol dir complir-lo) i en la defensa de propostes alternatives des del que s’ha vingut anomenant la “nova política”.
Reafirmar aquest espai és interpretat interessadament per alguns com un trencament de la unitat, com si fos que aquesta unitat existís. Així mantenen la il·lusió de la ciutadania i es reforcen amb el “jo no he estat qui ha trencat” aprofitant la bona fe de bona part de la ciutadania.
Però per trencar una cosa cal que existeixi. És possible la unitat de les esquerres a Sabadell? En la meva opinió, rotundament no. I no es tracta de personalismes, capelletes o purismes, no ens equivoquem, el que ens separa són dues maneres completament diferents d’entendre la política. La política de partit –en el sentit clàssic del concepte–, de carrera professional, de pactisme, versus una pràctica política ciutadana amb renovació de persones i d’idees i posant sempre per davant els interessos de la ciutat i no els de les organitzacions polítiques o dels càrrecs electes.
L’Entesa, com la resta de les Candidatures Alternatives del Vallès, la CUP o moltes altres candidatures que han anat sorgint arreu del país, no contribuirà a crear una falsa il·lusió de la unitat sense projecte. En canvi, treballarà dia a dia per la unitat de l’espai alternatiu i per atreure nous sectors crítics amb la política de despatxos, una unitat que en el cas de Sabadell ara com ara passa per l’enfortiment i l’ampliació de la Crida per Sabadell.
El repte de la Crida és, doncs, recollir l’experiència de 15 anys ininterromputs d’oposició contundent i propositiva de l’Entesa a l’Ajuntament i l’experiència dels darrers anys de presència de la CUP al Parlament, alhora que incorpora moltes veus noves, persones que sovint aporten experiència organitzativa perquè formen part d’altres col·lectius, però que no han participat a la política institucional. És un projecte col·lectiu, que va avançant, però que continua obert a noves confluències.
Amb la feina de tothom convertirem aquest repte en l’oportunitat per portar una proposta alternativa sòlida a l’Ajuntament. Molt està per fer, però gairebé tot és possible.