Lluís Perarnau. Coordinador de l'Entesa per Sabadell
“El meu vot secret és sí a continuar la vaga”. Amb aquest lema al cap, un dels treballadors en vaga de Panrico va dipositar el seu vot a l’urna aquest divendres. Després de cinc mesos i mig de vaga, la votació va donar aquest resultat: 154 vots a favor i només 11 en contra. Així concloïa la 23a setmana de vaga indefinida, que junt a la setmana anterior, han estat dies d’activitat intensa i de molta tensió.
El passat dia 20 de març, un dijous, se celebrava la vista del judici sobre l’ERO a l’Audiència Nacional. A principis de la setmana arriben a la plantilla de Santa Perpètua rumors sobre que hi ha una proposta de mediació de la Generalitat i que es planteja l’ajornament de la vista del judici, com havia demanat la direcció de l’empresa. La proposta de mediació de la Generalitat planteja 94 acomiadaments i un ERO temporal de 6 mesos amb l’excusa que “s’ha de netejar la fàbrica”.
Quan els treballadors veuen que a més a més la direcció de CCOO s’ha compromès a dur a referèndum la proposta de la Generalitat i que la vista del judici està en perill (una de les condicions de la proposta és la retirada dels conflictes judicials), no poden creure les informacions que van arribant. Un grup de treballadors es planta el dia 19 a Via Laietana a demanar explicacions al secretari de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego. Aquest els respon que no cal que vagin a Madrid, que no hi haurà judici, i que el que han de fer es sotmetre a referèndum la proposta de la Generalitat entre tota la plantilla de Catalunya. És a dir, que compta amb què voti també el personal d’oficines (a la seu d’Esplugues), que no han fet ni un dia de vaga, per donar per tancat un conflicte que ha esdevingut un referent de lluita i de resistència obrera. Els ànims, és clar, es van escalfar, i hi va haver alguna cosa més que paraules.
A l’endemà, els treballadors participen a la vista del judici a Madrid. La vista se celebra, però una nova maniobra provoca l’ajornament del judici per al 6 de maig. Un grup de treballadors participa a la marxa de la Dignitat del dia 22 i en diferents actes de solidaritat. El dilluns 24 el comitè confederal de CCOO de Catalunya aprova una resolució en la qual planteja que “hi ha un àmbit de direcció al marge dels òrgans de direcció del sindicat, amb la participació de grups que no tenen res a veure amb Panrico ni amb CCOO”, en un reconeixement explícit del que la direcció de CCOO ha estat intentant por tots els mitjans: aïllar i mantenir ben lluny qualsevol ajuda i influència exterior que els impedís “governar el conflicte” (com ells mateixos diuen a la resolució). A més a més, el que plantegen és senzillament absurd: els que decideixen si s’ha de continuar o no amb la vaga i com s’ha de portar endavant la lluita són els treballadors, vinguin d’on vinguin les propostes. Només el cervell reblanit d’un buròcrata pot donar per bo un argument tan pobre.
A partir de dilluns, creix la pressió perquè se celebri el referèndum. El País posa de titular: “CCOO i la Generalitat forcen un referèndum entre la plantilla de Panrico”, força gràfic respecte la maniobra conjunta entre uns i altres. I el divendres 28 se celebra la votació en urna a un centre cívic de Santa Perpètua, amb el resultat de 154 a 11, que torna a ser una demostració increïble de la força i capacitat de resistència dels treballadors en lluita. Ara la lluita segueix, a un nivell superior. Cal continuar donant suport a la lluita, amb aportacions a la caixa de resistència i amb actes de solidaritat, alhora que cal posar en qüestió l’actuació de l’executiva de CCOO de Catalunya, que ha demostrat no estar a l’alçada de la lluita dels treballadors i les treballadores de Panrico.
nº de CC de la caixa de resistència: 2100 3161 38 22000 94458