Virgina Dominguez Alvarez, Regidora Portaveu del Grup Municipal de l'Entesa per Sabadell
A aquestes alçades ja no hi ha cap dubte que el Cas Mercuri està fent aflorar el veritable tarannà de l’alcalde, Juan Carlos Sánchez.
Aquell senyor que, quan va prendre possessió, va dir que caminaria sol, insinuant que s’obria una nova etapa després de catorze anys de governs Bustos, i que ha fet veritables esforços per fer veure que era “més dialogant”, és el mateix que declara obertament que no té cap mena d’intenció de complir una moció aprovada per la majoria del ple municipal.
Per molts esforços que faci per construir una imatge més culta, més propera, més accessible, perd tota credibilitat quan mostra la seva veritable cara negant-se a complir la demanda del conjunt de l’oposició per cessar un càrrec de confiança imputat en el Cas Mercuri, obrir expedient a l’intendent de la Policia Municipal, també imputat, i convidar els tres regidors imputats a deixar l’acta.
Amb aquest posicionament menysprea el Ple i les decisions acordades col·lectivament, però també esvaeix qualsevol dubte sobre el seu tarannà, tirant per la borda els intents de representar un model diferent.
Sr. Sànchez, ha begut oli. No ha estat capaç de separar-se ni un sol mil·límetre de la gestió del Sr. Bustos i això és un llast que no podrà suportar. El seu govern, enrocat en la inexplicable defensa dels imputats per delictes contra l’administració pública, d’aquells que queden exposats públicament en els milers de folis del sumari, és ara còmplice polític en el Cas Mercuri.
El més intel·ligent era prendre distància i iniciar un nou camí, estripar les cartes marcades, però la seva opció els porta per un camí sense retorn. Si bé en el primer moment es podria arribar a entendre la seva confiança en els companys del PSC, un cop han sortit a la llum les transcripcions d’una part de les converses telefòniques, la seva complicitat ja no té cap mena de justificació.
Sr. Sànchez, passarà a la història de la ciutat com a un alcalde antidemocràtic, com un simple apèndix final de l’estil Bustos. Ja s’ho ha pensat bé?