Amb la propera finalització de les obres de la Fase 1 del projecte del Passeig de la Plaça Major i la represa de les reunions de treball per a la concreció de la resta del projecte, des de l’Entesa considerem imprescindible posar a debat públic alguns elements importants per a la definició de l’espai amb més centralitat de la ciutat. Des de l’Entesa hi volem contribuir a aquest debat també de forma pública, més enllà de les taules de caràcter tècnic i polític en què estem participant activament.
Constatem positivament que en la primera fase del projecte s’han incorporat algunes aportacions externes, entre elles les de l’Entesa, que han contribuït a millorar la proposta inicial. D’altra banda, però, creiem que hi ha aspectes puntuals del Passeig Manresa i de la Plaça de l’Àngel que cal corregir i d’altres que cal analitzar per tal de ser modificats en la resta del projecte. Algunes de les idees aportades han quedat recollides a mitges, tímidament, fet que porta en algun cas a algunes incoherències.
Des de l’Entesa observem predisposició a incorporar alguns elements bàsics de cara a la millora del projecte inicial del Passeig de la Plaça Major i el Racó del Campanar. Malgrat tot, és necessària una major convicció en l’aplicació de les idees aportades, un major atreviment. Per exemple, en el tractament de l’espai com una successió de places, amb la incorporació d’elements que aportin funcionalitat i singularitat i que ajudin a delimitar l’antic àmbit de la plaça Major, en línia amb el record històric de les antigues Peixateries.
Un altre dels elements que preocupa a l’Entesa per Sabadell és el del paviment, que en el Passeig Manresa ha esdevingut una extensió excessiva de l’asfalt, el qual es percep com l’espai propi del vehicle motoritzat i com una solució d’escassa qualitat. Defensem per a l’àmbit de la Plaça Major i del Passeig la utilització de materials més “nobles”, i no associats a la circulació de vehicles. La utilització en algun sector de sauló compactat i la utilització de l’asfalt limitat únicament a l’espai de rodadura dels vehicles, ajudarien a la percepció d’un espai amb prioritat per a vianants i alhora millorarien notablement la qualitat estètica.
Des de l’Entesa compartim la voluntat de facilitar l’apropiació de l’espai pel vianant a partir d’un mateix nivell entre vorera i paviment, però, tal i com podem comprovar al Passeig de Manresa, depenent de la configuració i el paviment l’espai resultant pot acabar essent poc clar pel vianant i massa especialitzat pels vehicles. Per facilitar aquesta apropiació, per a la resta del projecte plantegem l’aposta per definir un únic carril de circulació, a excepció de l’àmbit de parada del bus.
Estem a punt de determinar no només si el Passeig pot o no esdevenir de nou l’espai central referent de la ciutat, sinó si aquest pot ser a més motiu de satisfacció ciutadana i signe d’un canvi d’etapa. Fa falta no només una bona concreció tècnica, sinó també un govern amb capacitat d’entendre i recollir les idees que la ciutat és capaç de generar. Des de l’Entesa per Sabadell seguirem treballant per posar sobre la taula aquestes idees i fer que siguin escoltades.