Lluís Perarnau. Membre de l'Entesa per Sabadell
Amb 21.500 persones aturades a Sabadell (dades de l’atur registrat al març), està clar que aquest 1r de maig ve marcat per la crisi i els efectes socials dramàtics que està provocant: atur massiu, desnonaments, pobresa… Les polítiques que imposen els governs no fan més que enfonsar-nos encara més en aquest pou de la crisi econòmica i la pèrdua de drets laborals i socials, mentre segueix el fabulós transvasament de riquesa (del treball al capital, per descomptat!).
Però a Sabadell aquest 1r de maig de 2013 coincideix també amb l’esclat del cas Mercuri i la caiguda de Manuel Bustos com a alcalde de la ciutat. Si fem un ràpid balanç de la seva gestió, pel que fa a l’economia productiva, ens trobem que ja a la primera legislatura Bustos va voler vendre que la seva era una aposta per retornar el caràcter industrial a Sabadell. Va presentar el polígon de Sant Pau de Riu-sec com la joia de la corona: ni més ni menys que la indústria aeronàutica trobaria aquí la localització estratègica adient (a tocar de l’aeròdrom, de l’autopista i de la UAB). I com en tants altres aspectes concrets de la seva gestió, el que havia de ser una cosa, va acabar sent una altra ben diferent. El que havia de convertir Sabadell en el Toulouse espanyol, abocat a la indústria i les activitats d’alt valor afegit, ha acabat esdevenint… un centre comercial banal, amb el segon establiment més gran d’Europa de la multinacional sueca Ikea. Ara la promotora ha presentat concurs de creditors, amb un passiu de més de 100 milions d’euros i de moment l’ocupació industrial a Sant Pau de Ikea = 0 llocs de treball!
Però si ens fixem en les dades globals, el que tenim és una caiguda de l’ocupació en la indústria… a la meitat! Si al desembre de 1999 a Sabadell hi havia 1.401 empreses industrials amb 13.643 llocs de treball, al setembre de 2012 ja només quedaven 655 empreses i 5.660 llocs. Aquest és el balanç de Manuel Bustos i la seva aposta per l’economia productiva. Durant anys la bombolla immobiliària ha amagat el que estava succeint a la ciutat, però amb l’esclat de la crisi ha quedat completament al descobert que en l’àmbit industrial des del govern del PSC-Bustos no s’ha fet res d’efectiu. .
Repartim el treball per treballar tots
Retallades en el sector públic, acomiadaments, bloqueig de la negociació col·lectiva per part de les patronals… Tot i aquest escenari, les direccions dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han desaparegut després de l’última Vaga General (el 14-N). Per Setmana Santa ens vam assabentar que havien estat negociant sobre un nou contracte d’ocupació per a joves. No van arribar a firmar res, però Méndez i Toxo es van fer la foto igualment amb la ministra Báñez. Curiosa manera de donar continuïtat a la lluita contra la reforma laboral i les polítiques antisocials del PP. Però la crítica a l’actuació dels dirigents de CCOO i UGT s’ha d’estendre també a la seva política davant els tancaments d’empreses i els acomiadaments. S’han limitat a pactar unes indemnitzacions i posar preu a la pau social, renunciant a portar a terme una lluita fins al final en defensa dels llocs de treball. Així ha estat en els casos ben propers de Cubigel (antiga UH) i ABB, amb 162 i 148 acomiadaments respectivament. Però també a Viladecavalls, amb 244 acomiadaments a Ficosa; a Martorelles (tancament de la Derbi); a Flix (Ercros) o a Sant Vicenç de Castellet (tancament de GE Power Controls).
La lluita ha de ser contra els acomiadaments i la destrucció de llocs de treball, no per les indemnitzacions. I això requereix una estratègia determinada: unificar les lluites de les diferents empreses i sectors; implicar a tota la població; ocupar els centres de treball… I amb prop de 900.000 persones aturades a Catalunya, una consigna ha de córrer aquest 1 de maig a les manifestacions: repartim el treball per treballar tots! 35 hores de jornada setmanal sense reducció salarial per llei!
L’Entesa per Sabadell participarem a la manifestació de l’1 de maig a Sabadell (12.30 h. estació Renfe centre), juntament amb altres col·lectius i organitzacions del Vallès, amb el lema: Ni precaris ni submisos! Vivim, lluitem, construïm… Visca el 1r de maig!