Virginia Dominguez Alvarez. Regidora Portaveu del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Manuel Bustos ja no és l’alcalde. Primer es va apartar uns centímetres, després va tornar, però finalment ha hagut de renunciar i ara el ple ha votat un nou alcalde, Juan Carlos Sánchez, únicament amb els vots de grup socialista.
Es posa així un punt i seguit a una etapa de gairebé 14 anys de mal govern, que deixa com a herència una ciutat grisa, apàtica, que ha perdut gran part del seu sentit crític, com a conseqüència d’una estratègia reeixida per destruir la participació real, amagant-la rere la creació de consells presumptament participatius; establint relacions clientelars amb les entitats; i perseguint i criminalitzant tot tipus de discrepància.
Una etapa que ha acabat amb la imputació –minimitzada en tot moment pel PSC– de Manuel Bustos, tres regidors, tres càrrecs de confiança i el cap de la policia municipal per delictes contra l’administració pública en el Cas Mercuri. Un llarg procés, que ha propiciat l’acció unitària de l’oposició i ha forçat finalment la renúncia a l’alcaldia, malgrat els imputats Manuel Bustos, Paco Bustos i Joan Manau, mantinguin indignament l’acta de regidor i romanguin al consistori sense cap altra obligació que la d’assistir al ple municipal un cop al mes.
El nou vell escenari que va començar el 5 de març ve protagonitzat per un alcalde que és un clar exponent de la continuïtat de l’Estil Bustos. L’hereu del bustisme ha estat 14 anys la seva mà dreta, ha estat també el portaveu socialista durant molts anys i la persona en qui Manuel Bustos va confiar com a alcalde accidental.
Juan Carlos Sánchez és l’alcalde accidental que va negar-se a cessar els càrrecs de confiança imputats quan ho va exigir el ple municipal, motiu pel qual va ser reprovat pel conjunt de l’oposició. I és també qui els ha renovat –tret de Montserrat Costa– un cop ha estat investit alcalde. És el mateix que dissabte passat, malgrat dir que seria “l’alcalde de tots”, va anar als jutjats a donar suport a Manuel Bustos.
El nou alcalde porta una motxilla molt pesada i encara que vulgui canviar alguna cosa de lloc i fer algun gest més o menys públic, per ara no està disposat a emprendre l’operació de regeneració democràtica que necessiten tant l’Ajuntament com la ciutat.
La regeneració comença inevitablement perquè tots els imputats abandonin l’Ajuntament i deixin de cobrar diners públics. Regenerar significa també fer net a l’estructura municipal, no deixar res sota les catifes. I per això cal anar més enllà i emprendre mesures absolutament transparents per recuperar el funcionament municipal des de baix, des de la funció pública com a garantia de dedicació al servei públic, d’eficàcia i d’austeritat.
La regeneració ha de passar per la humilitat i l’honestedat. Per posar l’interès públic per davant d’interessos personals i partidistes, per establir relacions horitzontals amb les entitats de la ciutat, fugint del clientelisme, per respectar la pluralitat de l’Ajuntament, de la ciutat i dels mitjans de comunicació.
La regeneració passa per renunciar a moltes de les polítiques que han caracteritzat els governs Bustos durant catorze anys, en definitiva, per tornar a generar confiança en la cosa pública, és a dir, per tornar a l’arrel de la democràcia, de la democràcia real, és clar!