Per Sebastià Ribes i Garolera
Al mig d’una expectativa mediàtica, acompanyada per una organitzada presència de col·lectius i persones afins, a primera hora del matí, s’ha efectuat el relleu a l’alcaldia de Sabadell. Ha finalitzat l’era Bustos.
Tanmateix, mentre no es demostri el contrari, la ciutat ha canviat de maquinista però no de tren. Al Sr.Juan Carlos Sánchez li toca conduir un comboi que arrossega vagons embetumats amb la sutge dels imputats, tres polítics i quatre càrrecs de confiança, presents en el seu govern. No tindran responsabilitats polítiques o tècniques, però és evident que la seva presència serà un llast considerable, més enllà del cost de les seves retribucions, que dificultarà, si no impedirà, la necessària remodelació de la locomotora.
De moment, durant tres mesos, l’entestament dels imputats en deixar els càrrecs ha estat l’argolla capaç de mantenir la unió excepcional de l’oposició. Oposició que en el seu conjunt, fins avui, ha renunciat a emprar la pròpia locomotora per impulsar la renovació de la Casa Gran.
En un ple d’investidura cada portaveu només té l’ocasió d’intervenir una vegada per justificar si el seu grup fa o no una proposta per a l’alcaldia. D’antuvi era conegut que només es presentaria un candidat, el Juan Carlos Sánchez del PSC, i el fet ha mediatitzat totes les intervencions.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, recorda els lligams del Sánchez amb el “bustisme”, el seu menyspreu a les últimes decisions del Ple, i afirma que si el PSC no fa neteja ho farà la resta de grups municipals. La portaveu d’ICV manifesta que li donaran una oportunitat, però ha de decidir si vol ser fidel a la ciutat o a un sector del seu partit. El Juan Mena, en nom d’EUiA, destaca que l’escoltaran tot i que fins ara el canvi és com un vernís sobre un moble corcat. El portaveu de CiU, demana comprovar si exercirà d’alcalde o serà un home de palla que obligarà a començar de nou amb una moció de censura i l’Esteban Gesa del PP reclama conèixer el programa d’actuació i resolucions decidides perquè el seu grup els hi faci confiança.
El recel sobre el perfil continuista de l’hereu s’acompanya amb crítiques a la continuïtat dels polítics i tècnics imputats, i per contrast amb paraules per a lloar l’actitud de l’imputat Ricard Estrada en haver renunciat a l’acta de regidor. Amb matisos, tots els grups han mostrat el seu desacord amb la forma de fer del govern municipal però li concedeixen al candidat un marge de temps per actuar, amb la precaució de deixat la porta de l’hangar oberta per si més endavant cal canviar de màquina.
El portaveu del PSC, Ramon Burgués, fa orelles sordes a tot el que s’ha dit. No fa cap rèplica a l’oposició i després d’emprar un minut per a presentar al candidat dedica els sis restants a glorificar al Manuel Bustos i a explicar els canvis de la ciutat durant els 14 anys de govern socialista.
Seguidament cada càrrec electe efectua la votació personal i secreta. La presidenta de la mesa, Montserrat Capdevila, fa el recompte dels vots llegint el contingut de cada una de les paperetes: 13 Juan Carlos Sánchez, 12 nul·les i dues en blanc. Entre les files de l’oposició s’observa sorpresa i alguns comentaris a cau d’orella. Amb aquest resultat el Secretari anuncia el nomenament com alcalde de Juan Carlos Sánchez, per formar part de la llista més votada ja que no obté el suport de la majoria.
Després de prometre el càrrec i rebre la vara, el tercer alcalde de Sabadell inicia el discurs d’investidura. Amb un llenguatge que denota sensibilitat i amb to de proximitat (lluny de la intervenció “bustista” feta pel portaveu del PSC) es dirigeix als sectors i moviments socials de la ciutat. Fa servir referències sobre personatges antagònics de la història local, per donar a entendre que no es considera portador de la raó i demana l’intercanvi d’opinions per fer avançar la ciutat, com ho feren els debats i enfrontaments entre els personatges citats. Si durant la intervenció tancaves els ulls semblava que realment alguna cosa havia canviat a la sala de Plens. Malauradament a l’obrir-los l’esguard topava amb les files socialistes on hi persistia, encapçalant els imputats, el Manuel Bustos.
Al finalitzar el Ple els portaveus demanen al Secretari comprovar els vots emesos i constaten com els catorze vots de l’oposició són nuls. O la presidenta ha perdut el llegir i l’escriure o ha estat un intent de deixar mala maror entre l’oposició, la qual havia acordat mantenir la unitat i emetre el mateix vot. Ei! I el Secretari?… també era a la mesa. La Montserrat Capdevila ha demanat disculpes, però el malentès ja està llençat, els mitjans han marxat amb la imatge d’una oposició dividida.
Avui el Sr.Sánchez, maquinista pel vot de tres imputats, no podia fer altra cosa que arrancar el comboi en aquestes condicions. Necessita com a mínim els cent dies de gràcia per deixar anar vagons i mostrar que la seva màquina, carregada de confiança, pot agafar la velocitat necessària per córrer durant anys la història de la ciutat. Cas contrari, amb una mica de sort, l’espera el topall de la via morta a les properes eleccions municipals.