Virginia Dominguez Alvarez. Regidora Portaveu del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Fa més d’un any que les obres del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell estan aturades i no se sap encara res del compromís que va assumir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, d’aconseguir una fórmula de finançament per reiniciar-les.
Paral·lelament, però, l’alcalde Manuel Bustos i el conseller van signar un conveni, de dubtós compliment, per finançar el cost suplementari del soterrament entre l’Estació de Gràcia i Can Feu que el projecte inicial no preveia. Un conveni que pivota sobre les plusvàlues que presumptament s’aconseguiran per la requalificació com a residencials d’espais i equipaments públics, com ara l’aparcament de Sabadell Estació, l’antiga escola Riu-sec o la pista esportiva de la Piscina de Can Marcet.
Aquest conveni es va fer públic al mes de juny, anunciant que permetria el soterrament del ferrocarril entre el Passeig de Can Feu i el carrer de Sobarber, però el cert és que no hi ha cap garantia que aquesta obra -tan necessària com esperada- es porti a terme. En realitat, es tracta d’un conveni de cooperació institucional que es limita únicament a cercar possibles recursos econòmics amb una estratègia urbanístico-financera de difícil realització.
En concret, el que persegueix l’acord és obtenir els recursos per finançar aquest soterrament a partir de les plusvàlues que es puguin generar en una operació de requalificació urbanística de les finques que donen a l’actual via fèrria, que generaran nous fronts edificables. Un plantejament poc viable, que l’actual situació de crisi econòmica fa encara més inversemblant. D’altra banda, una operació d’aquestes característiques no es pot executar de manera immediata, perquè, entre altres tràmits, requereix una modificació del Pla General d’Ordenació Municipal, que es pot dilatar varis anys.
Per tant, l’operació es planteja sense preveure el temps necessari per obtenir les plusvàlues i al marge dels terminis d’execució de les obres del perllongament dels FGC, que, d’acord amb els compromisos fets públics per la Generalitat i l’Ajuntament, s’haurien de reprendre en les properes setmanes, generant-se un més que probable desencaix entre l’obtenció del finançament i l’execució de les obres del soterrament.
És a dir, el conveni es basa en una operació econòmica poc realista que requereix una tramitació que no és immediata, però, tanmateix, no s’estableix cap via alternativa de finançament, de manera que si no s’assoleixen les plusvàlues equivalents al cost de l’obra, el soterrament no s’executarà. Tant és així, que el propi conveni preveu la seva extinció si no s’han aconseguit plusvàlues suficients en cinc anys.
Tot indica, doncs, que assistim a una nova versió del conte de la lletera, en què abans d’arribar la llet al mercat, ja està venuda i els guanys reinvertits en el cap d’una jove somiadora. Ens resistim, però, a creure que dues administracions serioses hagin generat unes expectatives a la ciutat i als barris de Gràcia i de Can Feu a partir d’una particular versió del conte de la lletera, que deixa el soterrament d’aquest tram dels FGC a mercè d’una imaginària operació urbanístico-financera-especulativa, i que siguin capaces de signar convenis, emprendre plans de millora urbanística i modificacions de Pla General que, malauradament poden afectar espais públics d’us social per quedar en no res, com una gerra trencada.