Lluís Perarnau. Membre d'Entesa per Sabadell
És sorprenent la capacitat de la dreta econòmica, política i mediàtica per imposar les seves “estratègies de distracció”. Els mitjans de comunicació públics i privats s’han dedicat a parlar més dels aldarulls (els autors dels quals ha estat una ínfima minoria) que d’una mobilització massiva, d’unes manifestacions molt nombroses. A Sabadell cal anar ben enrere per trobar una manifestació més gran que la del dia de la Vaga General. La campanya de criminalització dels vaguistes, parlant a tothora de la “violència dels piquets”, ha estat barroera i malintencionada. Tant les manifestacions com els piquets, en la seva gran majoria, van ser de caràcter pacífic.
Comentaristes, polítics, opinadors… en lloc de parlar de les raons profundes del malestar social existent, en lloc de parlar de la violència quotidiana que representa el “no cal que demà tornis a la feina” per haver fet vaga, en lloc de parlar dels motius de la mobilització, en lloc de parlar la violència dels desnonaments que deixen milers de famílies sense llar, de les injustícies flagrants que estem vivint en aquests temps, la dreta i els seus mitjans s’han dedicat a denigrar els manifestants, a posar-los a tots en el mateix sac de “violents”. Un altre cop hem de desmentir radicalment aquesta falsedat. El caràcter de les manifestacions el reflecteix molt bé un incident que es va produir a la manifestació de Sabadell. Es va produir la trencadissa del vidre d’un aparador d’una pastisseria i immediatament els manifestants, els més propers eren estudiants, van començar a cridar mostrant el seu rebuig: Nosaltres som pacífics!
El dispositiu policial del conseller Puig el dia de la Vaga va ser un autèntic despropòsit. No es va protegir el dret de manifestació, no va servir per frenar els rebentadors, sinó que les càrregues van ser indiscriminades i desproporcionades, les detencions arbitràries… No és creïble que un dispositiu tan nefast respongui a una qüestió d’incompetència sinó que estic convençut que responia a un objectiu: que es volia que la imatge d’una jornada de mobilització històrica fos la dels aldarulls. Com en el cas del dispositiu policial amb motiu de la concentració a les portes del Parlament fa uns mesos, que ens va obsequiar amb aquelles imatges tan esperpèntiques d’uns consellers i un president arribant en helicòpter (tan difícil era fer un cordó com es fa en multitud d’ocasions?), l’objectiu el van assolir. Ara, la imatge dels aldarulls els serveix per deslegitimar la vaga, criminalitzar els moviments socials i justificar un enduriment de la repressió (no contra els “violents”, sinó contra tots els que protesten).
Al partit de l’ordre, PP i CiU, els ha faltat temps per fer les seves propostes de penes de presó per “desordres públics”. Així, proposen que cremar un contenidor, per exemple, sigui castigat amb pena de presó. I fer una pintada? I dur la cara tapada també? I entrar en grup en una oficina d’ocupació amb fulls volants o concentrar-se davant d’un desnonament? També es poden considerar “desordres públics”, no? I, a més a més, vista la manera d’actuar dels mossos, sí, a partir d’ara, estar en el lloc equivocat en el moment equivocat, també et podrà dur a la presó. Amb això l’Estat de Dret, com es pot comprovar, no en surt molt ben parat, però la gent d’ordre, el partit de l’ordre, viurà més tranquil. El següent pas podria ser contemplar també penes de presó per als que facin vaga (amb l’acomiadament, com s’ha vist, no n’hi ha prou). I com diu el Roto a una de les seves vinyetes, s’hauran d’inventar el delicte d’”obstrucció a la injustícia”. De veritat, encara no hi és al Codi Penal? A què esperen?