Per Sebastià Ribes i Garolera
REGLAMENT PER UNA ACTIVITAT SENSE PROHOM
En un ambient tranquil, lluny de les xiulades que enterbolien l’acústica del ple anterior, s’ha iniciat la sessió d’abril amb la proposta inicial del nou Reglament per l’activitat de la Sindicatura de Greuges. A diferència de quan es va debatre la continuïtat o no de la persona que feia de Síndic, el debat polític ha estat molt distés. L’habilitat del ponent, Juan Carlos Sánchez, en exposar el tema, el fet d’haver-se recollit totes les aportacions de l’Entesa per Sabadell i la majoria de les plantejades per CiU (la resta de grups no han realitzat cap proposta), així com la possibilitat d’incorporar encara esmenes, ha fet que fos aprovat amb els vots del PSC, Entesa i l’abstenció de la resta de grups municipals.
L’SCAI O QUAN LES AIGÜES APARENTEN TORNAR A LLOC
Amb el mateix to asserenat el ponent del PSC, Joaquim Carné, defensa la concessió de la segona part de la subvenció a l’SCAI. La primera part va ser aprovada en el ple anterior amb un intens debat polític. Possiblement el record de la passada sessió ha fet que el ponent fes una exposició amb arguments elementals, com si el consistori sentís per primera vegada un tema relacionat amb la immigració. Ha desaprofitat l’ocasió de treure pit, i mostrar directament la continuïtat de la política defensada pel govern municipal el mes passat. L’oposició, però, s’ha congratulat de la proposta, amb intervencions polítiques que entroncaven amb els antecedents i manifestaven la preocupació per les conseqüències de la conjuntura econòmica actual sobre les persones immigrades.
La Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, ha recordat que encara hi ha pendents de contestar les preguntes fetes el mes passat, entre elles conèixer el Pla de viabilitat de l’SCAI. També ha destacat la impossibilitat que l’entitat desenvolupi la mateixa activitat al disposar de menys recursos humans. El ponent ha insistit que compta amb l’acord de l’entitat per garantir el desenvolupament de l’activitat precedent i s’ha compromès a fer-ne el seguiment per a comprovar-ho. La subvenció és atorgada per unanimitat.
POLÍTICA I MÀGIA
El tercer tema és per ratificar la pròrroga del pla Local de Joventut. Joaquim Carné continua sent el ponent. Exposa la necessitat de fer un nou Pla de Joventut, les necessitats en l’àmbit juvenil no tenen res a veure amb el pla vigent redactat el 2008, diu. Exposa les bondats del nou pla i les línies mestres previstes. De cop i volta però, com el mag que treu la mà de dins del barret, demana prorrogar el pla actual fins comptar amb el definitiu a finals d’any. Espontàniament ha canviat el mocador pel conill i l’oposició (ICV, EUiA, CiU) queda estupefacte… entusiasmada en fer un nou pla de Joventut. Bocabadats ningú comenta la pròrroga.
La Virgínia Domínguez ens fa sortir del teatre i retornar a la sala de plens, parla del contingut real del dictamen. Ara sabem per què el mag Carné ens fa veure el conill. La portaveu explica com a l’any 2008 van votar a favor del Pla de Joventut amb escepticisme perquè, entre altres coses, no comptava amb indicadors per a verificar-ne el compliment durant els tres anys de vigència, o sigui era un redactat generalista. Afegeix: “Ara ens demanen que ratifiquem la pròrroga d’un pla del qual no han fet cap mena de retorn, cap valoració. Desconeixem si s’han assolit els objectius i si ha servit per avançar en les polítiques de joventut”. A continuació esventra el conill : “El volem prorrogar únicament perquè és un requisit que la Generalitat imposa per atorgar subvencions”. Davant d’aquesta obvietat és mostra rotunda: “No compartim la visió instrumentalista dels plans d’actuació i ni la seva política de complir l’expedient”.
Fins i tot el PP, que diu esperar a veure el nou Pla per pronunciar-se, és mostra més equànime que el grup de CiU (l’hem vist bregant per la Generalitat en situacions indefensables) que avui tolera l’ofrena de paper mullat per a una subvenció.
Conclusió. La majoria del “públic” satisfet pel malabarisme, sense cap informació addicional, aprova la pròrroga com si es demanés el vistiplau a un nou Pla: PSC, CiU, ICV i EUIA. S’abstenen Entesa i PP.
SI ESTÀ A L’ATUR… I… I… SERÀ BONIFICAT PER VIATJAR
La primera moció conté una proposta engrescadora, demana aplicar un descompte de transport per a persones en situació de desocupació. Les persones en situació d’atur es veuen forçades a realitzar sovint desplaçaments per buscar feina, la proposta pot ser realment un alleugeriment de la càrrega econòmica. Tanmateix, quan s’especifiquen els requisits s’han constret tant les possibilitats que quasi es converteix en la caricatura dels descomptes.
El Juan M. Mena, d’EUiA, es lamenta que la proposta no afecti als títols de transport més utilitzats: el bitllet senzill i la targeta de deu viatges. El Carles Marlés, d’ICV, comenta que demanar trobar-se en situació d’atur i percebre un subsidi inferior al salari mínim interprofessional o no rebre cap prestació però estar inscrit més de dotze mesos en un procés de buscar feina tutelat pel Centre d’Ocupació per accedir al descompte del 80% a la targeta mensual de transport de la TUS, títol adient només per qui treballa cada dia, és un contrasentit i poques persones poden estar interessades en acollir-se a la bonificació. Des de l’Entesa per Sabadell, Julià Moltó, també ho corrobora quan diu que les condicions exigides són molt restrictives i a la pràctica s’impedeix l’accés a altres sectors socials.
El ponent Jordi Font, de CiU, assegura desconèixer el nombre real de persones presumiblement beneficiàries, però si cent persones en poden gaudir ja dóna per vàlida la proposta (el mes de març hi ha 20.262 persones en atur a Sabadell). D’aquí a un any es podrà valorar la bondat o no de la moció, afirma.
Presumiblement és minsa la incidència social d’una bonificació d’aquest tipus, però bonificació a la cap i fi, és per això que tots els grups l’accepten per unanimitat.
QUÈ FER DELS INGRESSOS EXTRES DE LA VAGA GENERAL?
La següent moció defensada per ICV proposa destinar els ingressos extraordinaris derivats del descompte aplicat en les nòmines del personal i càrrecs polítics que van secundar la vaga general del 29 de març a programes socials i educatius de cohesió social.
Des de l’Entesa per Sabadell, Virginia Domínguez, està d’acord amb la proposta però recorda que així es deixarà de lliurar els diners a la “plataforma solidària de treballadors municipals 0,7%”, tal com alguns d’ells han demanat, on es destinaven aquests diners fins ara. Demana també la concreció de les actuacions que en seran beneficiàries perquè no vagin a un calaix genèric.
El grup de CiU, amb el vistiplau del PP, sol·licita que prèviament se sufraguin les despeses extraordinàries ocasionades pels actes vandàlics produïts el dia de vaga (com si les persones pel fet de fer vaga, ja fessin una actuació incívica).
El Ramon Burgués, en nom del PSC, diu no recordar lliuraments a la plataforma del 0,7%. Com a bon professor s’ha aprés la lliçó tècnica i afegeix (segons ell compta amb els millors tècnics, com si això fos sinònim d’immillorables actuacions polítiques) que legalment els treballadors no poden decidir la utilització d’aquests diners. La portaveu de l’Entesa li fa observar com una cosa és disposar-ne legalment i l’altra proposar (i políticament ser-ne sensibles) l’ús d’aquests diners.
Com qui llegeix la ment de tothom, intervé el Sr. Bustos per a respondre la pregunta que flota a l’aire, de quina quantitat s’està parlant? Concretament, diu, van seguir la vaga 561 persones i equival aproximadament a 44.500 euros bruts. Quantitat no gens menyspreable.
La Carmen Garcia, com a ponent, tanca el debat i proposa que en la propera informativa es doni compte de les partides concretes beneficiàries dels diners esmentats. Amb aquesta observació la moció rep el suport d’ICV, EUiA, Entesa i PSC, l’abstenció del PP i el vot en contra de CiU.
OFICINA MÒBIL PER A DENÚNCIES DE “PROXIMITAT”
Seguim amb la segona moció presentada per CiU al Ple. Demana posar en marxa una oficina mòbil de denúncies de tot tipus, incloses les penals, per a recollir denúncies els Centres Cívics i a les associacions de veïns (AV) a dies fixats i que alhora s’habiliti un sistema per a poder fer denúncies amb cita prèvia.
De tant en tant, CiU sorprèn el Ple amb una proposta de cara a la galeria amb la qual aconsegueix posar-se tots els grups en contra, no pel contingut ideològic com seria lògic, sinó pel nivell desafortunat de la proposta.
El Julià Moltó, en nom de l’Entesa per Sabadell, explica que això no encaixa en el model de policia de proximitat defensat pel seu grup. És de l’opinió, afegeix, que les denúncies s’han de fer en dependències policials correctament habilitades on pugui mantenir-se la privacitat adient. Precisament, apunta, aquest no és el cas actual de la Comissaria de Mossos.
La portaveu d’ICV, Carme Garcia, opina que la proposta no hi ha per on agafar-la. Recorda l’abstenció de CiU en una moció sobre el desenvolupament de la policia de proximitat amb l’argument que no hi havia recursos. Destaca que anunciar prèviament l’arribada de la policia al barri és un despropòsit.
Més contundent és el representant d’EUiA, Juan M. Mena. La proposta eludeix els components de convivència, només mostra a la policia com opressora, instaura la cultura de la denúncia per damunt de la mediació i que els llocs de convivència (Centres Cívics i AV) no són llocs per posar denúncies. En resum, diu, és una proposta tècnicament difícil, pedagògicament equivocada i funcionalment perversa.
Fins i tot el portaveu del PP explicita que això seria un pegat allà on, segons la seva opinió, ha d’haver-hi un pla de seguretat. El Joan Manau, en nom del govern, manifesta amb bones paraules la impossibilitat de mantenir un lloc fix per denúncies, Can Marcet, i un altre de mòbil sense perdre presència al carrer, més quan el nombre de denúncies no és elevat. Pregunta, per què CiU no fa la mateixa petició al servei dels Mossos d’Esquadra?
El portaveu de CiU, Carles Rossinyol, defensor de la moció clarifica que la seva proposta no s’emmarca dins de la policia de proximitat, però es veu tan acorralat que després d’unes reflexions desconnexes obre la possibilitat de deixar la moció sobre la taula per millorar-la. Cap grup recull aquesta opció.
Al realitzar la votació, conegut el vot a favor de CiU i l’abstenció del PP, el Sr. Bustos, com aquell que mastega poc a poc, anuncia pel nom cada uns dels grups municipals que rebutgen la moció amb un to d’anar sumant: Entesa, EUiA, ICV i PSC.
QUAN ELS FETS CONTRAVENEN LES PARAULES O LA DOBLE CARA DE LA MONEDA SOCIALISTA
Com és sobradament conegut el govern central va aprovar una reforma laboral regressiva, que ataca frontalment els drets laborals, precaritza l’ocupació i facilita l’acomiadament indiscriminat. Per aquest fet les Candidatures Alternatives del Vallès, a Sabadell també el Moviment Popular, han promogut mocions on es demana als respectius municipis el compromís a no aplicar-la.
Tots els grups esmenten com en el seu moment ja es va refusar la reforma laboral des de la Junta de portaveus. La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, fa observar com el redactat de la proposta dóna a entendre que es demana al govern municipal no complir la legalitat, fet no viable. Des del supòsit que aquesta no és la intenció de l’Entesa per Sabadell, organització promotora davant del Ple, demana un altre redactat per poder donar suport a la moció. La Marisol Martínez, portaveu d’EUiA, matisa que després de l’acord de la Junta de portaveus ara es demana fer un pas més i situar-se a l’espai de les decisions, com ja s’ha fet a altres municipis i comunitats de la resta de l’Estat, en les quals s’ha acordat millorar en allò que es pugui l’actual reforma laboral (per exemple mantenir la compensació de 40 dies per any en el cas de reduir plantilles). Això no és incomplir la llei, afegeix, perquè qualsevol empresa pot negociar i fer una oferta que millori els mínims de la normativa laboral.
La predisposició dels anteriors grups a fer-ne una lectura positiva del redactat de la moció contrasta amb la interessada versió d’il•legalitat feta per la resta. Així el PP aprofita per aixecar la bandera del seu “esperit democràtic” i denúncia que la proposta és irresponsable, antidemocràtica i fora del sistema. En Jordi Font, de CiU, amb un to dur fa una lectura estrictament legalista de les conseqüències de seguir la moció al peu de la lletra. I des del PSC, Montserrat Capdevila, després de repassar totes les actuacions fetes pel seu partit en contra de la reforma laboral, també s’alinea amb la lectura legalista i remarca que no poden deixar de complir la legislació encara que batallin per canviar-la.
La ponent, Virgínia Domínguez, explicita que amb les intervencions queda clar qui són els impulsors de la reforma i qui la comparteix. Demana que els grups municipals donin exemple ja que no es vol incomplir la llei sinó anar més enllà, perquè cap govern no pot impedir la millora de les condicions laborals. Destaca que la proposta ha estat aprovada a Badia i a Castellar. Agraeix el suport d’EUiA i la predisposició d’ICV amb una millora de redactat, que comparteix però que no farà canviar la postura restrictiva del PSC. Vist fins on pot prosperar la moció, diu, no cal anar més enllà intentant millorar-ne el seu redactat.
La moció queda desestimada pels vots en contra de PSC, PP, CiU i l’abstenció d’ICV. Així doncs, una vegada més, una cosa és el que diuen i l’altra és el que acaben fent. Recordem com van permetre l’increment desmesurat de l’IBI, ara si es veuen amb la necessitat d’acomiadar no es comprometen a mantenir el pagament de 40 dies per any, ja els hi sembla bé pagar només una compensació de 20 dies.